dimarts, 15 de març del 2011
Declaració de la CEOSI en el vuitè aniversari de la invasió de l'Iraq
"En el 8º aniversario de la ocupación de Iraq, el pueblo iraquí se suma a la rebelión popular árabe y añade a las reivindicaciones de soberanía e independencia la exigencia de pan y democracia.
Tras ocho años de ocupación, el proyecto de división étnica y sectaria de Iraq ha fracasado. Frente al proyecto de división geográfica y sectaria del país como único modo de doblegar a la resistencia popular frente a la ocupación estadounidense (Israel apoyando el separatismo sectario kurdo, Irán dando su apoyo a los partidos y milicias confesionales y sectarios y Al-Qaeda siendo instrumento para los fines de EEEUU y Arabia Saudí), decenas de miles de personas han salido a las calles unidos [1], desde Erbil a Basora, pasando por Bagdad, para exigir un gobierno decente que acabe con las penurias en las que malvive la población que padece un 50% de desempleo y se enfrenta a diario con la carestía de los alimentos y la falta de energía y de electricidad como elementos esenciales para que la vida sea factible. Precisamente en un país que posee la segunda mayor reserva de petróleo y de gas del mundo, la capital, por poner sólo un ejemplo, apenas cuenta con una hora al día de electricidad y el país vive sin Estado efectivo, con unos servicios públicos esenciales inexistentes lo que implica la falta de suministro de agua potable, la carencia de una red de saneamiento adecuado, un sistema sanitario y educativo antaño ejemplo en la región y ahora feudo de las milicias sectarias y todo ello unido a la campaña de asesinatos de docentes, maestros y profesionales que hace que la supervivencia en Iraq sea tarea de héroes, una heroicidad que el pueblo iraquí ya ha manifestado en muchas ocasiones a lo largo de su historia más reciente.
Desde principios de febrero, y con una falta clamorosa de información internacional, el pueblo iraquí ha desafiado nuevamente la represión [2] —esta vez en forma de toques de queda, detenciones masivas y amenazas directas, impuesta por el gobierno títere de Nuri al-Maliki— para salir a manifestarse en exigencia del fin de la ocupación, democracia, pan, justicia y libertad. Los bloques de hormigón con los que la policía intentaba cortar los accesos a los lugares en los que estaban convocadas las manifestaciones no han sido suficientes para detener la expresión de las exigencias de un pueblo ya exiguo que clama, ahora más que nunca, por su derecho a decidir libremente su destino.
Otra vez los iraquíes han tenido que pagar un precio muy alto —el de la sangre de las decenas de muertos [3], y de los cientos de torturados (las detenciones en Iraq se saldan con torturas sistemáticas a manos de la policía)— para reivindicar su derecho a la soberanía.
El pueblo iraquí, que lo tiene todo por ganar, ha desafiado igualmente a los llamamientos de los Ayatolás cercanos al poder para que no acudiera a las manifestaciones, con la excusa artera de no dañar “el sistema de paz y de libertad traído la ocupación anglo-estadounidense. Sin embargo el pueblo iraquí, en su sabiduría, ha rechazado sin fisuras el sistema político impuesto por la ocupación al igual que los ilegítimos e ilegales procesos electorales que se traducen en el reparto del poder por parte de fracciones de grupos sectarios, cuyo interés fundamental es saquear el país —y de la manera más rápida posible— así como el mantenimiento de la ocupación estadounidense que, a día de hoy, cuenta todavía con cerca de 50.000 efectivos con los que controla, desde sus bases militares, los pozos petrolíferos y su explotación por las compañías multinacionales.
Tal y como expresa el comunicado de Los Jóvenes de la Revolución Iraquí: “ […] Queremos enviar al mundo un mensaje claro de nuestro rechazo a esta clase política corrupta surgida de aquellos comicios [4], y un mensaje parejo a la ocupación estadounidense que ha aupado a esta clase política y ha permitido el latrocinio de nuestras riquezas y la dilapidación de nuestros recursos.” [5]
El pueblo iraquí, después de ocho años de lucha, ha hecho fracasar el proyecto imperialista de Estados Unidos de convertir a Iraq en un Estado títere, pese a lo cual, y en contra de sus anuncios de retirada definitiva, va a intentar mantener su presencia estratégica de bases militares con un contingente de hasta 35.000 hombres que desarrollarán labores de protección de las instalaciones estadounidenses y el entrenamiento de las fuerzas iraquíes. Ardua tarea por delante para un ejército vencido de facto y que se tendrá que enfrentar a un pueblo que va a mantener su presión y su exigencia de soberanía e independencia, lo que únicamente será viable con la retirada total y absoluta de todas las tropas, milicias y contratistas extranjeros de suelo iraquí.
Aunque la lucha popular haya puesto en jaque los intereses imperialistas, la batalla final está por librarse, pero los nuevos bríos de la movilización popular permiten adivinar un futuro de esperanza para el pueblo iraquí.
En este octavo aniversario, y más que nunca en unidad con sus hermanos árabes, la mayoría del pueblo iraquí se reconoce —con sus diferencias religiosas y étnicas— ciudadano de un país que les pertenece, y como tal el pueblo iraquí exige el fin de la ocupación y la creación de un Estado social y democrático que acabe con la corrupción y el saqueo del patrimonio nacional."
Notas:
1. Véase en IraqSolidaridad:
Al menos 24 muertos en dos jornadas de protesta en Iraq
2. Véase en IraqSolidaridad:
Iraq: convocado el “Viernes de la Dignidad”
3. Véase:
Relación de los primeros 24 asesinados en las manifestaciones celebradas en Iraq del 25 de febrero al 4 de marzo (PDF)
4. Véase en IraqSolidaridad:
La resistencia iraquí llama al boicot de las elecciones
5. Véase en IraqSolidaridad:
Comunicado de los Jóvenes de la Revolución Iraquí: llamamiento a nuevas movilizaciones el día 7 de marzo
Tras ocho años de ocupación, el proyecto de división étnica y sectaria de Iraq ha fracasado. Frente al proyecto de división geográfica y sectaria del país como único modo de doblegar a la resistencia popular frente a la ocupación estadounidense (Israel apoyando el separatismo sectario kurdo, Irán dando su apoyo a los partidos y milicias confesionales y sectarios y Al-Qaeda siendo instrumento para los fines de EEEUU y Arabia Saudí), decenas de miles de personas han salido a las calles unidos [1], desde Erbil a Basora, pasando por Bagdad, para exigir un gobierno decente que acabe con las penurias en las que malvive la población que padece un 50% de desempleo y se enfrenta a diario con la carestía de los alimentos y la falta de energía y de electricidad como elementos esenciales para que la vida sea factible. Precisamente en un país que posee la segunda mayor reserva de petróleo y de gas del mundo, la capital, por poner sólo un ejemplo, apenas cuenta con una hora al día de electricidad y el país vive sin Estado efectivo, con unos servicios públicos esenciales inexistentes lo que implica la falta de suministro de agua potable, la carencia de una red de saneamiento adecuado, un sistema sanitario y educativo antaño ejemplo en la región y ahora feudo de las milicias sectarias y todo ello unido a la campaña de asesinatos de docentes, maestros y profesionales que hace que la supervivencia en Iraq sea tarea de héroes, una heroicidad que el pueblo iraquí ya ha manifestado en muchas ocasiones a lo largo de su historia más reciente.
Desde principios de febrero, y con una falta clamorosa de información internacional, el pueblo iraquí ha desafiado nuevamente la represión [2] —esta vez en forma de toques de queda, detenciones masivas y amenazas directas, impuesta por el gobierno títere de Nuri al-Maliki— para salir a manifestarse en exigencia del fin de la ocupación, democracia, pan, justicia y libertad. Los bloques de hormigón con los que la policía intentaba cortar los accesos a los lugares en los que estaban convocadas las manifestaciones no han sido suficientes para detener la expresión de las exigencias de un pueblo ya exiguo que clama, ahora más que nunca, por su derecho a decidir libremente su destino.
Otra vez los iraquíes han tenido que pagar un precio muy alto —el de la sangre de las decenas de muertos [3], y de los cientos de torturados (las detenciones en Iraq se saldan con torturas sistemáticas a manos de la policía)— para reivindicar su derecho a la soberanía.
El pueblo iraquí, que lo tiene todo por ganar, ha desafiado igualmente a los llamamientos de los Ayatolás cercanos al poder para que no acudiera a las manifestaciones, con la excusa artera de no dañar “el sistema de paz y de libertad traído la ocupación anglo-estadounidense. Sin embargo el pueblo iraquí, en su sabiduría, ha rechazado sin fisuras el sistema político impuesto por la ocupación al igual que los ilegítimos e ilegales procesos electorales que se traducen en el reparto del poder por parte de fracciones de grupos sectarios, cuyo interés fundamental es saquear el país —y de la manera más rápida posible— así como el mantenimiento de la ocupación estadounidense que, a día de hoy, cuenta todavía con cerca de 50.000 efectivos con los que controla, desde sus bases militares, los pozos petrolíferos y su explotación por las compañías multinacionales.
Tal y como expresa el comunicado de Los Jóvenes de la Revolución Iraquí: “ […] Queremos enviar al mundo un mensaje claro de nuestro rechazo a esta clase política corrupta surgida de aquellos comicios [4], y un mensaje parejo a la ocupación estadounidense que ha aupado a esta clase política y ha permitido el latrocinio de nuestras riquezas y la dilapidación de nuestros recursos.” [5]
El pueblo iraquí, después de ocho años de lucha, ha hecho fracasar el proyecto imperialista de Estados Unidos de convertir a Iraq en un Estado títere, pese a lo cual, y en contra de sus anuncios de retirada definitiva, va a intentar mantener su presencia estratégica de bases militares con un contingente de hasta 35.000 hombres que desarrollarán labores de protección de las instalaciones estadounidenses y el entrenamiento de las fuerzas iraquíes. Ardua tarea por delante para un ejército vencido de facto y que se tendrá que enfrentar a un pueblo que va a mantener su presión y su exigencia de soberanía e independencia, lo que únicamente será viable con la retirada total y absoluta de todas las tropas, milicias y contratistas extranjeros de suelo iraquí.
Aunque la lucha popular haya puesto en jaque los intereses imperialistas, la batalla final está por librarse, pero los nuevos bríos de la movilización popular permiten adivinar un futuro de esperanza para el pueblo iraquí.
En este octavo aniversario, y más que nunca en unidad con sus hermanos árabes, la mayoría del pueblo iraquí se reconoce —con sus diferencias religiosas y étnicas— ciudadano de un país que les pertenece, y como tal el pueblo iraquí exige el fin de la ocupación y la creación de un Estado social y democrático que acabe con la corrupción y el saqueo del patrimonio nacional."
Notas:
1. Véase en IraqSolidaridad:
Al menos 24 muertos en dos jornadas de protesta en Iraq
2. Véase en IraqSolidaridad:
Iraq: convocado el “Viernes de la Dignidad”
3. Véase:
Relación de los primeros 24 asesinados en las manifestaciones celebradas en Iraq del 25 de febrero al 4 de marzo (PDF)
4. Véase en IraqSolidaridad:
La resistencia iraquí llama al boicot de las elecciones
5. Véase en IraqSolidaridad:
Comunicado de los Jóvenes de la Revolución Iraquí: llamamiento a nuevas movilizaciones el día 7 de marzo
dimecres, 22 d’abril del 2009
Nova publicació
Ediciones del Oriente y del Mediterráneo
‘Iraq bajo ocupación: Destrucción de la identidad y la memoria’
de Carlos Varea, Paloma Valverde y Ester Sanz, editores
2009
“A lo largo de estos años de ocupación del país, pese a la inicial oposición mundial a la guerra, la comunidad internacional ha mirado hacia otro lado mientras Iraq era demolido desde sus cimientos, mientras su estructura social se desintegraba fruto de la violencia y del sectarismo que la ocupación y la guerra han provocado..."
Llegir tota la ressenya
Entrevista a Abu Mohamed - El Punt
És metge, especialista en oncologia, i professor de la Universitat de Bagdad. Un any després de l'ocupació d'Iraq va treure la seva família del país, però ell va quedar-se per participar en la reconstrucció del Baaz i coordinar la resistència –la que no és islamista– contra el govern d'Al Maliki
Tem per la seva vida?
–«Sense cap mena de dubte. Em moc de forma bastant secreta per l'Iraq.»
Llegir tota l'entrevista
Entrevista a Abu Mohamed - 3/24
'Iraq, sis anys després de l'ocupació,
En parlem amb l'iraquià Khodayer Al Murshidy, portaveu del partit opositor Baas, i del Partit Patriòtic de l'Iraq.
Veure l'entrevista
En parlem amb l'iraquià Khodayer Al Murshidy, portaveu del partit opositor Baas, i del Partit Patriòtic de l'Iraq.
Veure l'entrevista
dimarts, 21 d’abril del 2009
Entrevista a Abu Mohamed - El Periódico
Abú Mohamed, portavoz de la resistencia iraquí: "Obama debe pedir perdón en nombre de EEUU por invadir Irak"
El Periódico de Catalunya, Marc Marginedas.
Abú Mohamed es portavoz de la resistencia iraquí vinculada a Izzat Ibrahim al Duri, el único de los capitostes del depuesto régimen de Sadam Husein que EEUU no logró detener.
Llegir tota l'entrevista
dilluns, 20 d’abril del 2009
Crònica - Irak en la etapa Obama. La voz de la resistencia.
"Resistir no es terrorismo. - La resistencia iraquí ha impedido el control al ocupante. - Obama debe reconocer a la Resistencia. - Resistir forma parte de la vida cotidiana de muchas familias."
Crònica de l'acte públic a: http://www.soitu.es/participacion/2009/04/01/u/senyor_g_1238590615.html
Crònica de l'acte públic a: http://www.soitu.es/participacion/2009/04/01/u/senyor_g_1238590615.html
dimecres, 1 d’abril del 2009
Abu Mohamed a Barcelona, crònica de l'acte públic
Abu Mohamed, representant de la resistència iraquiana a l'exili, es troba de visita a Barcelona, on ahir a la tarda va explicar quin és el projecte de transició que es vol desenvolupar a l'Iraq. El metge i professor universitari va explicar que el Front Nacional (format per 33 faccions), buscarà "un pacte amb totes les forces polítiques del país, incloent les que ara no formen part del Front, per tal de crear un Parlament nacional provisional". Aquesta cambra, que tindria un 250 representants, seria l'encarregada de crear un govern de transició. En aquest temps, el govern hauria de restablir els serveis a la població iraquiana, negociar amb els Estats Units, redactar una nova Constitució i convocar eleccions. "També s'hauria de convocar un referèndum perquè la població ratifiqui la nova Constitució", va explicar Abu Mohamed, que també va aclarir que el projecte consensuat de la resistència passa per un futur govern "civil, laic i equilibrat".
Aquest programa de transició, però, depèn de la retirada definitiva dels Estats Units. "L'única opció que tenen els Estats Units per sortir del problema que els hi suposa Iraq és retirar les forces militars, reconèixer a la resistència com a únic interlocutor vàlid amb la societat iraquiana, assumir la responsabilitat que té amb el poble i el govern de l'Iraq, i indemnitzar les víctimes de l'Ocupació". Unes exigències que, segons el portaveu de la Resistència, queden amb Obama tan lluny com amb Bush: "L'administració Obama continua regint-se a l'Iraq pel conveni de seguretat que es va signar sota el mandat de Bush. El nou president dels EUA no ha parlat encara dels 5 milions d'iraquians desplaçats, els morts, les bases militars encara sobre el terreny, els 180.000 mercenaris que actuen a l'Iraq...".
Abu Mohamed va arribar a l'estat espanyol la setmana passada. Va visitar Madrid i després Barcelona, des d'on té previst visitar altres ciutats de l'estat i de Portugal.
Annia
Dimarts 31 de març de 2009
dijous, 19 de març del 2009
Sisè Aniversari de la invasió i de l'inici de l'ocupació de l'Iraq
Declaració de la Campanya Estatal contra l'Ocupació i per la Sobirania de l'Iraq (CEOSI i la Plataforma per l'Alliberament i la Sobirania de l'Iraq de Catalunya (PASI).
Per la fi immediata de l'ocupació, en suport de la resistència, per un Iraq sobirà i independent, la condemna dels responsables dels crims de guerra perpetrats a l'Iraq, la reconstrucció del país i el pagament de compensacions d'acord amb la legalitat internacional.
El dia 20 de març es commemora un nou aniversari, el sisè, de l'inici de la guerra i l'ocupació de l'Iraq, que a dia d'avui continua sense ser qüestionada i davant la mirada impassible dels governs del món, inclosos aquells més progressistes, tant a Orient com a Occident.
Malgrat el canvi de govern a Estats Units, malgrat el vanagloriat augment de la seguretat, a la propaganda sobre la tornada dels refugiats, a la celebració d'unes noves eleccions, aquesta vegada locals, gestionades al seu antull per les autoritats col·laboracionistes, i malgrat la farsa d'un govern tutelat, l'única veritat per al poble iraquià és el tremend sofriment que segueix patint encara a dia d'avui; l'única veritat per al poble iraquià és la impossibilitat de tenir les necessitats bàsiques cobertes, el terror constant als assassinats indiscriminats, els segrests, les redades i els atacs militars contra la població, propiciats tant per les milícies sectàries, encoratjades des del propi govern, com per l'Ocupació, i la divisió sectària de la societat. L'única veritat, finalment, és que la guerra i l'ocupació continuen arrasant l'Iraq i el seu poble i que la violència, lluny de disminuir, ha tornat a sofrir un increment en aquest últim mes de febrer, amb almenys 258 persones mortes, el que suposa un augment de la mortalitat per causes violentes del 35 per cent respecte al mes anterior (al gener de 2009 es van produir 211 víctimes mortals). No cal oblidar que les dades de mort en 2008 són esgarrifoses: 6.772 iraquians assassinats[1].
Després de sis anys d'ocupació, i mentre s'aclama Obama des de tots els racons del món per la seva decisió de tancar la infàmia de Guantánamo, a l'Iraq segueix havent-hi un nombre desconegut de desapareguts i un nombre no confirmat de detinguts en presons nord-americanes en territori iraquià. Les últimes dades fiables de les quals es disposa [2008] indiquen una xifra de 24.000 detinguts en guarda nord-americana i de més de 96.000 detinguts en guarda de les autoritats col·laboracionistes iraquianes que el propi govern iraquià va reconèixer al juny de 2008 [2]. A més, es calcula que el 60 per cent dels detinguts han sofert tortures, abusos o maltractament físic o psicològic.
L'Acord bilateral de seguretat exigeix el lliurament a les autoritats iraquianes de 14.700 presos en guarda nord-americana al terme de 2009[3], no obstant això, encara es desconeix quan es farà efectiva, ja que està pendent de la creació de comissions mixtes per a l'aplicació de l'Acord, a pesar que des de l' 1 de gener de 2009 les resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides, sobre les quals es dóna suport l'ocupació han expirat, fet que obliga a alliberar o lliurar a les autoritats iraquianes a tots els presos que manté empresonats sense cap mena d'acusació [4].
En sis anys, l'ocupació de L'Iraq ha causat aproximadament un milió tres-cents mil morts[5]; una població refugiada de més de cinc milions de ciutadans, tant a l'interior com a l'exterior [6]; més de 300 professors de totes les universitats del país assassinats [7]; es calcula que més de 2000 metges han estat assassinats i que el 70 per cent dels metges iraquians s'han vist obligats a fugir a causa de les amenaces de mort o de segrest, mentre els pocs que encara romanen en el país viuen aterroritzats i, amb freqüència, tancats a casa seva [8]; la persecució i l'assassinat d'homosexuals, lesbianes i transexuales continua a dia d'avui, a causa de la vigència de la fatwa llançada al 2005 pe l'ayatolá al-Sistani, els designis del qual executen les forces de seguretat del Ministeri de l'Interior, molts dels membres dels quals són components de les milícies del Badr, finançades per l'Iran [9].
L'Iraq ha vist arrasat el seu patrimoni artístic i cultural a tan gran escala [10] que la recuperació és totalment impossible. La reobertura del Museu Nacional de L'Iraq el passat mes de febrer -amb l'oposició, quan no amb el boicot, d'experts i responsables-, i només per a investigadors i grups especialitzats, ja que les forces de seguretat no són capaces de garantir la seguretat del recinte, posa més de manifest, si cap, la brutalitat del saqueig i del pillaje portat a terme l'anys 2003 amb el beneplàcit de les tropes nord-americanes per a abastir l'avarícia del mercat internacional de peces d'art (no en va només s'han recuperat unes 5.500 de les al voltant de 15.000 obres robades [11], de les quals prop de 1.100 es trobaven en Estats Units).
El desmantellament de l'estructura productiva de l'Iraq i la introducció salvatge de l'economia de mercat, que privatitza l'agricultura, la indústria i els serveis, juntament amb la impossibilitat que el poble de L'Iraq es beneficiï del seu principal recurs, el petroli , ha significat una flagrant violació del dret internacional i la privació de drets bàsics de la població iraquiana [12].
La retirada de les tropes
El nombre de tropes a l'Iraq arriba a la xifra de 152.000 %[13] (sense comptar amb els denominats ?contractistes?, eufemisme que denomina els mercenaris a sou d'Estats Units).
El joc de declaracions del nou govern nord-americà sobre la reducció d'efectius a L'Iraq deixa entreveure el manteniment de l'estratègia fixada en l'Acord de seguretat bilateral signat per George Bush, és a dir, la retirada a les bases que s'estan construint amb la finalitat de la seva permanència indefinida en el país, per a traspassar a mercenaris i tropes iraquians col·laboracionistes el gruix de l'activitat armada. Aquest Acord disposa dels mecanismes necessaris per a allargar la presència nord-americana més enllà de la data fixada per a la retirada total de les tropes a la fi de 2011.
L'inici de retirada de tropes es portarà a terme amb l'única finalitat de poder desplegar les ja anunciades 17.000 tropes a l'Afganistan [14]. Obama només retirarà de L'Iraq una brigada al mes, el que implica que la retirada, que no serà total en cap cas, no es portarà a terme en un termini de 16 mesos, tal com va prometre en la seva campanya electoral [15]. Es tracta d'unes previsions que ja ningú creu, i la pròpia cadena ultradretana News Fox no ha mostrat cap mena d'objecció a anunciar que hi ha indicis que la retirada pugui portar-se a terme en un termini de 23 mesos [16].
L'anunci mediàtic de la sortida de tropes nord-americanes a l'agost de 2010 oculta el fet que entre 35.000 i 50.000 tropes -la xifra que més s'aproxima a la realitat sembla ser aquesta última- romandran a l'Iraq, després de la sortida del gruix de les tropes, per a “assessorar i entrenar a les forces de seguretat iraquianes i per a protegir els interessos nord-americans”, segons declaracions d'alts comandaments militars a Associated Press [17], el que no és sinó l'última esperança d'Estats Units per a arribar a la seva pretensió de rendibilitzar la “inversió” feta en la guerra i ocupació de l'Iraq, és a dir, els milers de milions de dòlars robats als seus contribuents per a perpetrar aquest genocidi, malgrat que sap que el seu projecte militar està, com ho estava des del mateix inici de l'ocupació, destinat al fracàs més estrepitós.
El nostre més ferm suport al poble iraquià i a la seva legítima resistència
El poble iraquià i la seva legítima resistència, que encara en el seu terrible sofriment ha manifestat el seu suport a la causa germana del poble palestí, no pot quedar al marge de la solidaritat internacional. Ha estat la resistència, tant armada com civil, la qual durant aquests sis anys ha combatut el projecte neocolonialista d'Estats Units a l'Iraq i qui, en última instància, ho ha desbaratat. No podem oblidar que la batalla que es lliura a l'Iraq no és sinó la lluita contra l'imperialisme nord-americà i el seu aliat en la regió, Israel.
Per tot això, la CEOSI i la PASI, juntament amb les organitzacions d'EEUU i Europa que integren la Xarxa Internacional Anti-Ocupació de L'Iraq (IAON en les seves sigles en anglès) considera essencial que el moviment mundial contra la guerra es mobilitzi i:
Exigeixi la retirada de les tropes ocupants de forma immediata i total i impedeixi per tots els mitjans que romangui a l'Iraq un sol ocupant, militar o civil, així com la fi del procés polític i de totes les institucions creades per l'ocupació i, conseqüentment, la derogació de totes les lleis dictades per l'ocupació i els seus col·laboradors.
Promogui i doni suport a totes aquelles iniciatives encaminades a jutjar en els òrgans pertinents a tots els culpables, materials i intel·lectuals, del genocidi que se segueix cometent contra el poble de l'Iraq.
Doni suport de manera ferma i inequívoca a la resistència iraquiana, únic representant legítim del poble sobirà iraquià.
Campanya Estatal contra l'Ocupació i per la Sobirania de l'Iraq (CEOSI)
Plataforma per l'Alliberament i la Sobirania de l'Iraq (PASI)
Març 2009
Accés a les notes
Per la fi immediata de l'ocupació, en suport de la resistència, per un Iraq sobirà i independent, la condemna dels responsables dels crims de guerra perpetrats a l'Iraq, la reconstrucció del país i el pagament de compensacions d'acord amb la legalitat internacional.
El dia 20 de març es commemora un nou aniversari, el sisè, de l'inici de la guerra i l'ocupació de l'Iraq, que a dia d'avui continua sense ser qüestionada i davant la mirada impassible dels governs del món, inclosos aquells més progressistes, tant a Orient com a Occident.
Malgrat el canvi de govern a Estats Units, malgrat el vanagloriat augment de la seguretat, a la propaganda sobre la tornada dels refugiats, a la celebració d'unes noves eleccions, aquesta vegada locals, gestionades al seu antull per les autoritats col·laboracionistes, i malgrat la farsa d'un govern tutelat, l'única veritat per al poble iraquià és el tremend sofriment que segueix patint encara a dia d'avui; l'única veritat per al poble iraquià és la impossibilitat de tenir les necessitats bàsiques cobertes, el terror constant als assassinats indiscriminats, els segrests, les redades i els atacs militars contra la població, propiciats tant per les milícies sectàries, encoratjades des del propi govern, com per l'Ocupació, i la divisió sectària de la societat. L'única veritat, finalment, és que la guerra i l'ocupació continuen arrasant l'Iraq i el seu poble i que la violència, lluny de disminuir, ha tornat a sofrir un increment en aquest últim mes de febrer, amb almenys 258 persones mortes, el que suposa un augment de la mortalitat per causes violentes del 35 per cent respecte al mes anterior (al gener de 2009 es van produir 211 víctimes mortals). No cal oblidar que les dades de mort en 2008 són esgarrifoses: 6.772 iraquians assassinats[1].
Després de sis anys d'ocupació, i mentre s'aclama Obama des de tots els racons del món per la seva decisió de tancar la infàmia de Guantánamo, a l'Iraq segueix havent-hi un nombre desconegut de desapareguts i un nombre no confirmat de detinguts en presons nord-americanes en territori iraquià. Les últimes dades fiables de les quals es disposa [2008] indiquen una xifra de 24.000 detinguts en guarda nord-americana i de més de 96.000 detinguts en guarda de les autoritats col·laboracionistes iraquianes que el propi govern iraquià va reconèixer al juny de 2008 [2]. A més, es calcula que el 60 per cent dels detinguts han sofert tortures, abusos o maltractament físic o psicològic.
L'Acord bilateral de seguretat exigeix el lliurament a les autoritats iraquianes de 14.700 presos en guarda nord-americana al terme de 2009[3], no obstant això, encara es desconeix quan es farà efectiva, ja que està pendent de la creació de comissions mixtes per a l'aplicació de l'Acord, a pesar que des de l' 1 de gener de 2009 les resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides, sobre les quals es dóna suport l'ocupació han expirat, fet que obliga a alliberar o lliurar a les autoritats iraquianes a tots els presos que manté empresonats sense cap mena d'acusació [4].
En sis anys, l'ocupació de L'Iraq ha causat aproximadament un milió tres-cents mil morts[5]; una població refugiada de més de cinc milions de ciutadans, tant a l'interior com a l'exterior [6]; més de 300 professors de totes les universitats del país assassinats [7]; es calcula que més de 2000 metges han estat assassinats i que el 70 per cent dels metges iraquians s'han vist obligats a fugir a causa de les amenaces de mort o de segrest, mentre els pocs que encara romanen en el país viuen aterroritzats i, amb freqüència, tancats a casa seva [8]; la persecució i l'assassinat d'homosexuals, lesbianes i transexuales continua a dia d'avui, a causa de la vigència de la fatwa llançada al 2005 pe l'ayatolá al-Sistani, els designis del qual executen les forces de seguretat del Ministeri de l'Interior, molts dels membres dels quals són components de les milícies del Badr, finançades per l'Iran [9].
L'Iraq ha vist arrasat el seu patrimoni artístic i cultural a tan gran escala [10] que la recuperació és totalment impossible. La reobertura del Museu Nacional de L'Iraq el passat mes de febrer -amb l'oposició, quan no amb el boicot, d'experts i responsables-, i només per a investigadors i grups especialitzats, ja que les forces de seguretat no són capaces de garantir la seguretat del recinte, posa més de manifest, si cap, la brutalitat del saqueig i del pillaje portat a terme l'anys 2003 amb el beneplàcit de les tropes nord-americanes per a abastir l'avarícia del mercat internacional de peces d'art (no en va només s'han recuperat unes 5.500 de les al voltant de 15.000 obres robades [11], de les quals prop de 1.100 es trobaven en Estats Units).
El desmantellament de l'estructura productiva de l'Iraq i la introducció salvatge de l'economia de mercat, que privatitza l'agricultura, la indústria i els serveis, juntament amb la impossibilitat que el poble de L'Iraq es beneficiï del seu principal recurs, el petroli , ha significat una flagrant violació del dret internacional i la privació de drets bàsics de la població iraquiana [12].
La retirada de les tropes
El nombre de tropes a l'Iraq arriba a la xifra de 152.000 %[13] (sense comptar amb els denominats ?contractistes?, eufemisme que denomina els mercenaris a sou d'Estats Units).
El joc de declaracions del nou govern nord-americà sobre la reducció d'efectius a L'Iraq deixa entreveure el manteniment de l'estratègia fixada en l'Acord de seguretat bilateral signat per George Bush, és a dir, la retirada a les bases que s'estan construint amb la finalitat de la seva permanència indefinida en el país, per a traspassar a mercenaris i tropes iraquians col·laboracionistes el gruix de l'activitat armada. Aquest Acord disposa dels mecanismes necessaris per a allargar la presència nord-americana més enllà de la data fixada per a la retirada total de les tropes a la fi de 2011.
L'inici de retirada de tropes es portarà a terme amb l'única finalitat de poder desplegar les ja anunciades 17.000 tropes a l'Afganistan [14]. Obama només retirarà de L'Iraq una brigada al mes, el que implica que la retirada, que no serà total en cap cas, no es portarà a terme en un termini de 16 mesos, tal com va prometre en la seva campanya electoral [15]. Es tracta d'unes previsions que ja ningú creu, i la pròpia cadena ultradretana News Fox no ha mostrat cap mena d'objecció a anunciar que hi ha indicis que la retirada pugui portar-se a terme en un termini de 23 mesos [16].
L'anunci mediàtic de la sortida de tropes nord-americanes a l'agost de 2010 oculta el fet que entre 35.000 i 50.000 tropes -la xifra que més s'aproxima a la realitat sembla ser aquesta última- romandran a l'Iraq, després de la sortida del gruix de les tropes, per a “assessorar i entrenar a les forces de seguretat iraquianes i per a protegir els interessos nord-americans”, segons declaracions d'alts comandaments militars a Associated Press [17], el que no és sinó l'última esperança d'Estats Units per a arribar a la seva pretensió de rendibilitzar la “inversió” feta en la guerra i ocupació de l'Iraq, és a dir, els milers de milions de dòlars robats als seus contribuents per a perpetrar aquest genocidi, malgrat que sap que el seu projecte militar està, com ho estava des del mateix inici de l'ocupació, destinat al fracàs més estrepitós.
El nostre més ferm suport al poble iraquià i a la seva legítima resistència
El poble iraquià i la seva legítima resistència, que encara en el seu terrible sofriment ha manifestat el seu suport a la causa germana del poble palestí, no pot quedar al marge de la solidaritat internacional. Ha estat la resistència, tant armada com civil, la qual durant aquests sis anys ha combatut el projecte neocolonialista d'Estats Units a l'Iraq i qui, en última instància, ho ha desbaratat. No podem oblidar que la batalla que es lliura a l'Iraq no és sinó la lluita contra l'imperialisme nord-americà i el seu aliat en la regió, Israel.
Per tot això, la CEOSI i la PASI, juntament amb les organitzacions d'EEUU i Europa que integren la Xarxa Internacional Anti-Ocupació de L'Iraq (IAON en les seves sigles en anglès) considera essencial que el moviment mundial contra la guerra es mobilitzi i:
Exigeixi la retirada de les tropes ocupants de forma immediata i total i impedeixi per tots els mitjans que romangui a l'Iraq un sol ocupant, militar o civil, així com la fi del procés polític i de totes les institucions creades per l'ocupació i, conseqüentment, la derogació de totes les lleis dictades per l'ocupació i els seus col·laboradors.
Promogui i doni suport a totes aquelles iniciatives encaminades a jutjar en els òrgans pertinents a tots els culpables, materials i intel·lectuals, del genocidi que se segueix cometent contra el poble de l'Iraq.
Doni suport de manera ferma i inequívoca a la resistència iraquiana, únic representant legítim del poble sobirà iraquià.
Campanya Estatal contra l'Ocupació i per la Sobirania de l'Iraq (CEOSI)
Plataforma per l'Alliberament i la Sobirania de l'Iraq (PASI)
Març 2009
Accés a les notes
La veu de la resistència iraquiana a Catalunya
No sempre es té l'oportunitat de poder parlar directament amb representants polítics de la resistència iraquiana.
Per això ens complau conviar-vos el proper dia 30, a un acte organitzat des de la Plataforma per l'Alliberament i la Sobirania de l'Iraq, amb el suport de la Plataforma Aturem la Guerra, on participarà el sr. Abu Mohamed, portaveu de la resistència iraquiana, metge i professor de la Universitat de Bagdad.
Dilluns 30 de març
a les 18.30h
Pati Manning (c. Montalegre, 7, Barcelona)
Abu Mohamed visita Catalunya
Fragments seleccionats de la biografia de Khudhair Waheed Hussein, elaborada per la CEOSI
Abu Mohamed és metge i professor universitari.
Abu Mohamed és metge i professor universitari.
S'ha convertit en un referent del conegut com nou baazisme iraquià, compromès amb les altres corrents de resistència civil, política i militar, participants en el projecte d'alliberament d'Iraq de l'ocupació i de reconstrucció democràtica i social del país, sobre una base no sectària ni confessional.
El sr. Mohamed representa la renovació interna del partit del PBAS (encapcelat pel antic vicepresident Izat Ibrahim Ad-Duri), que defensa explícitament la pluralitat i el diàleg amb les corrents internes que refusen l'ocupació i que treballen per la reconstrucció democràtica de les institucions iraquianes fora dels esquemes dels ocupants i dels règims regionals de ruptura social i fragmentació territorial del país.
El sr. Mohamed representa la renovació interna del partit del PBAS (encapcelat pel antic vicepresident Izat Ibrahim Ad-Duri), que defensa explícitament la pluralitat i el diàleg amb les corrents internes que refusen l'ocupació i que treballen per la reconstrucció democràtica de les institucions iraquianes fora dels esquemes dels ocupants i dels règims regionals de ruptura social i fragmentació territorial del país.
El sr. Mohamed manifesta clarament la condemna a l'actuació d'Al-Qaeda a l'Iraq, pels mètodes de terrorisme indiscriminat contra civils, i també per la seva posició extremadament reaccionària en aspectes socials.
diumenge, 25 de gener del 2009
Xerrada Dones vídues a l'Iraq - presentació del projecte de cooperació
Rubí solidari organitza una xerrada per exposar el projecte "Taller de costura per al Col·lectiu de dones vídues a l'Iraq".
A l'acte hi particparan:
- Eman Ahmed Khamas, exiliada política a l'Estat Espanyol, i coneixedor de l'exili dels iraquians a Síria
- Annia Garcia, Periodista, cooperant de Rubí Solidari, coneixedora en directe de les dones del "Taller de costura per al Col·lectiu de dones vídues a l'Iraq"
- Teresa Blanco, cooperant de Rubí Solidari que farà la presentació de les conferenciants i de l'acte.
Divendres dia 30 de gener,
a l'Ateneu Municipal de Rubí, C. Xile 1 i 3
a les 19h.
A l'acte hi particparan:
- Eman Ahmed Khamas, exiliada política a l'Estat Espanyol, i coneixedor de l'exili dels iraquians a Síria
- Annia Garcia, Periodista, cooperant de Rubí Solidari, coneixedora en directe de les dones del "Taller de costura per al Col·lectiu de dones vídues a l'Iraq"
- Teresa Blanco, cooperant de Rubí Solidari que farà la presentació de les conferenciants i de l'acte.
Divendres dia 30 de gener,
a l'Ateneu Municipal de Rubí, C. Xile 1 i 3
a les 19h.
dissabte, 17 de gener del 2009
Cooperació - Taller de costura per al col·lectiu de dones vídues de l'Iraq
Rubí Solidari gestiona un projecte que té com a objectiu la creació d'un taller de costura per a les dones vídues iraquianes refugiades a l'Iraq. L'objectiu és dotar-les de mitjans per tal que puguin, a través d'una feina digna, mantenir-se i mantenir les seves famílies mentre viuen a l'exili. El projecte ha estat una iniciativa del Grup de Dones Vídues de l'Iraq, anomenat "La voluntat de les dones", i té un cost de poc més de 6.500 euros, que cobririen la posada en marxa i els primers 6 mesos de funcionament.
+ info del projecte i aportacions:
Rubí Solidari http://entitats.rubidigital.net/rubisolidari/
+ info del projecte i aportacions:
Rubí Solidari http://entitats.rubidigital.net/rubisolidari/
dijous, 8 de gener del 2009
MANIFEST: PROU COMPLICITAT AMB LA MASSACRE DEL POBLE PALESTÍ
Les associacions de suport a Palestina i la Plataforma Aturem la Guerra estem difonent un manifest en el que es demana el boicot a l'estat d'Israel tant de les organitzacions de la societat civil catalana com, molt especialment, dels governs de l'Estat Espanyol i de la Generalitat.
Concretament el departament d'Innovació,Universitats i Empresa està fomentant les relacions comercials d'empreses catalanes amb Israel, i exigim que es suspenguin fins que no s'aturi la situació insostenible de massacre, genocidi i privació dels drets humans fon que està patint la població de Gaza.
Per aquest motiu volem demanar a les organitzacions socials, culturals i polítques i a la comunitat investigadora, acadèmica iuniversitària el seu recolzament a aquest manifest. Et preguem que signis el manifest i que en facis difusió entre els membres de la comunitat i investigadora.
La recollida de signatures es fa enviant un e-mail a la següent adreça: manifest@palestina.cat. La persona signant ha d'indicar: NOM i COGNOMS, DNI, Associació/Organització;posició i universitat i departament o centre al que pertany.
Més informació a www.palestina.cat
Concretament el departament d'Innovació,Universitats i Empresa està fomentant les relacions comercials d'empreses catalanes amb Israel, i exigim que es suspenguin fins que no s'aturi la situació insostenible de massacre, genocidi i privació dels drets humans fon que està patint la població de Gaza.
Per aquest motiu volem demanar a les organitzacions socials, culturals i polítques i a la comunitat investigadora, acadèmica iuniversitària el seu recolzament a aquest manifest. Et preguem que signis el manifest i que en facis difusió entre els membres de la comunitat i investigadora.
La recollida de signatures es fa enviant un e-mail a la següent adreça: manifest@palestina.cat. La persona signant ha d'indicar: NOM i COGNOMS, DNI, Associació/Organització;posició i universitat i departament o centre al que pertany.
Més informació a www.palestina.cat
dissabte, 20 de desembre del 2008
Lliberat Muntazer al-Zaidi
Les sabates llançades per Muntazer al-Zaidi al president Bush són una mostra evident de la lluita de la resistència iraquiana per aconseguir la llibertat i la dignitat per al poble de l'Iraq, que la invassió per part del EUA els hi està arrancant.Passaran mesos, passaran anys, però els americans hauran de marxar i el poble recuperà la llibertat i la diginitat.
El què ha fet Muntazer al-Zaidi és una mostra més del valor i de la lluita que dia a dia està portant a terme el poble iraquià i al qual des de la PASI hi donem tot el recolzament i en demanem la seva posada en llibertat. Mentrestant demanem que els que vulguin expressin amb la seva signatura aquesta voluntat de llibertat.
http://www.ipetitions.com/petition/iwffomuntatharalzaidi/
(després de la signatura apareix un enllaç per recolzar i-petitions. Malgrat no torna a aparèixer, si no es vol fer cap aportació, la signatura queda igualment registrada).
Lliberat Muntazer al-Zaidi!!!
+ info
PASI- desembre 2008
diumenge, 23 de novembre del 2008
Educació a l'Iraq
Assassinat d'acadèmics_ Ni present ni futur d'un poble
El passat 30 d'octubre i 1 de novembre ha tingut lloc a la seu central de la UNESCO la Conferència Internacional sobre el dret a l'educació a països en crisi sota el títol "Deixar de posar en perill el futur d'Iraq". Han estat convocades més de dues centes persones com a representants de l'educació a Iraq i experts d'institucions, organismes i entitats civils d'arreu del món, entre elles la Campanya Estatal Contra l'Ocupació i per a la Sobirania de l'Iraq, de la que la PASI n'és membre. Els objectius d'aquesta conferència han estat sensibilitzar a la comunitat internacional de la dramàtica situació que viu el sistema educatiu iraquià, i particularment la de la comunitat educativa -alumnat, professorat, acadèmics i intel·lectuals- ; alhora que identificar prioritats i cercar respostes urgents.
Es calcula que des de 2003 han mort 300 acadèmics iraquians i iraquianes, fruit d'una campanya sistemàtica de captura, tortura i assassinat. La importància del seu coneixement i experiència pel futur d'Iraq trigarà generacions a recuperar-se.
Per a més informació i adhesió a la Campanya internacional pels acadèmics d'Iraq:
http://www.iraqsolidaridad.org/2004-2005/docs/represion_11-11-05.html
http://academic-refugees.org/plight-of-iraqi-academics.asp
http://www.ei-ie.org/en/article/show.php?id=56&theme=statusofteachers&country=iraq
http://scholarsatrisk.nyu.edu/Activities/Scholars_Risk.php
+ info Enllaç CEOSI
El passat 30 d'octubre i 1 de novembre ha tingut lloc a la seu central de la UNESCO la Conferència Internacional sobre el dret a l'educació a països en crisi sota el títol "Deixar de posar en perill el futur d'Iraq". Han estat convocades més de dues centes persones com a representants de l'educació a Iraq i experts d'institucions, organismes i entitats civils d'arreu del món, entre elles la Campanya Estatal Contra l'Ocupació i per a la Sobirania de l'Iraq, de la que la PASI n'és membre. Els objectius d'aquesta conferència han estat sensibilitzar a la comunitat internacional de la dramàtica situació que viu el sistema educatiu iraquià, i particularment la de la comunitat educativa -alumnat, professorat, acadèmics i intel·lectuals- ; alhora que identificar prioritats i cercar respostes urgents.
Es calcula que des de 2003 han mort 300 acadèmics iraquians i iraquianes, fruit d'una campanya sistemàtica de captura, tortura i assassinat. La importància del seu coneixement i experiència pel futur d'Iraq trigarà generacions a recuperar-se.
Per a més informació i adhesió a la Campanya internacional pels acadèmics d'Iraq:
http://www.iraqsolidaridad.org/2004-2005/docs/represion_11-11-05.html
http://academic-refugees.org/plight-of-iraqi-academics.asp
http://www.ei-ie.org/en/article/show.php?id=56&theme=statusofteachers&country=iraq
http://scholarsatrisk.nyu.edu/Activities/Scholars_Risk.php
+ info Enllaç CEOSI
diumenge, 16 de novembre del 2008
Carta oberta adreçada al nou president dels EEUU, Barak Obama
del Consell Polític de la Resistència Iraquiana (*)
Volem exposar alguns aspectes que creiem d'interès per a la nova administració dels EEUU, tant per al seu benefici com per evitar les errades comeses per l'anterior administració Bush:
1.- La raó per la qual vostè ha guanyat la presidència dels EEUU no és que els nord-americans, de sobte, s'hagin adonat que no haurien de ser racistes. La raó s'ha de trobar en les moltes errades que l'administració Bush ha comès, errades que han portat els nord-americans a votar massivament la seva sortida del govern.
2.- La seva campanya electoral ha estat basada en la promesa del canvi i el temps per a aquest canvi ha arribat. La destrucció del nostre país, els assassinats, els desplaçaments de població, la guerra civil i el racisme provocats per l'administració Bush, han afectat la reputació dels nord-americans. I és per això que creiem que una retirada del nostre país no suposaria una derrota. Tot el contrari, seria el triomf de la raó i de la lògica.
3.- La gran quantitat de gent que ha votat per vostè significa que pot portar a terme les seves promeses amb coratge. La desorganització de l'anterior administració ha ferit la gent dels EEUU abans que qualsevol altre. Déu ens diu que va crear les persones per tal que es coneguessin, no per tal que s'assassinessin. Ens va crear a partir d'una parella i ens va dividir en tribus i nacions que s'haurien de conèixer entre elles, no pas menysprear-se entre elles. Veritablement, el teu més gran honor a ulls de Déu és la teva rectitud. I Déu té complet coneixement i està al corrent de totes les coses.
4.- Nosaltres som un país conegut pel seu coratge i per la seva generositat i bon tracte als estrangers. A qualsevol que es porti bé amb nosaltres li tornarem aquesta bondat multiplicada. Qualsevol que ens ataqui no trobarà en nosaltres cap misericòrdia. Què creu vostè que farem amb un invasor que ha interferit en la nostra religió i el nostre país, el seu destí, seguretat i unitat?
5.- Atemptar contra la nostra seguretat i els interessos de la nostra gent, arribant a acords amb altres països del nostre voltant, tindrà serioses conseqüències. Depèn de vostè no intentar-ho, no solucionar els seus problemes amb d'altres a expenses de nosaltres.
6.- Serem flexibles negociant la seva retirada del nostre país. Però aquesta no deu ser part de cap pla de seguretat elaborat amb països traïdors o amb governs a la vostra mesura. Vostè ha de corregir aquests errors i treballar amb coratge per establir compensacions per a tots aquells a qui heu destrossat la seva família, la seva casa o la seva ment. I ha d'alliberar tots els presoners i ordenar al govern sectari que actualment tenim que faci el mateix i que retorni la seguretat a l'Iraq. Sense això no creurem en el canvi promès per vostè. Però si ho fa, formarà part de la història pel seu coratge.
Finalment, nosaltres en la resistència ens mantenim en la nostra promesa d’alliberar el nostre país i no ens separarem d'aquest objectiu. La història dels nostres avis és el millor testimoni i nosaltres serem els millors familiars més propers per protegir la santedat de la nostra nació.
-----
* El Consell polític de la resistència està format per l'Exercit Islàmic a Iraq i Ansar al Sunna, grups als que s'han sumat Hamas (iraquí) i el Front Islàmic de la Resistència Iraquí (Nota de P. Rojo).
traducció: PASI
Volem exposar alguns aspectes que creiem d'interès per a la nova administració dels EEUU, tant per al seu benefici com per evitar les errades comeses per l'anterior administració Bush:
1.- La raó per la qual vostè ha guanyat la presidència dels EEUU no és que els nord-americans, de sobte, s'hagin adonat que no haurien de ser racistes. La raó s'ha de trobar en les moltes errades que l'administració Bush ha comès, errades que han portat els nord-americans a votar massivament la seva sortida del govern.
2.- La seva campanya electoral ha estat basada en la promesa del canvi i el temps per a aquest canvi ha arribat. La destrucció del nostre país, els assassinats, els desplaçaments de població, la guerra civil i el racisme provocats per l'administració Bush, han afectat la reputació dels nord-americans. I és per això que creiem que una retirada del nostre país no suposaria una derrota. Tot el contrari, seria el triomf de la raó i de la lògica.
3.- La gran quantitat de gent que ha votat per vostè significa que pot portar a terme les seves promeses amb coratge. La desorganització de l'anterior administració ha ferit la gent dels EEUU abans que qualsevol altre. Déu ens diu que va crear les persones per tal que es coneguessin, no per tal que s'assassinessin. Ens va crear a partir d'una parella i ens va dividir en tribus i nacions que s'haurien de conèixer entre elles, no pas menysprear-se entre elles. Veritablement, el teu més gran honor a ulls de Déu és la teva rectitud. I Déu té complet coneixement i està al corrent de totes les coses.
4.- Nosaltres som un país conegut pel seu coratge i per la seva generositat i bon tracte als estrangers. A qualsevol que es porti bé amb nosaltres li tornarem aquesta bondat multiplicada. Qualsevol que ens ataqui no trobarà en nosaltres cap misericòrdia. Què creu vostè que farem amb un invasor que ha interferit en la nostra religió i el nostre país, el seu destí, seguretat i unitat?
5.- Atemptar contra la nostra seguretat i els interessos de la nostra gent, arribant a acords amb altres països del nostre voltant, tindrà serioses conseqüències. Depèn de vostè no intentar-ho, no solucionar els seus problemes amb d'altres a expenses de nosaltres.
6.- Serem flexibles negociant la seva retirada del nostre país. Però aquesta no deu ser part de cap pla de seguretat elaborat amb països traïdors o amb governs a la vostra mesura. Vostè ha de corregir aquests errors i treballar amb coratge per establir compensacions per a tots aquells a qui heu destrossat la seva família, la seva casa o la seva ment. I ha d'alliberar tots els presoners i ordenar al govern sectari que actualment tenim que faci el mateix i que retorni la seguretat a l'Iraq. Sense això no creurem en el canvi promès per vostè. Però si ho fa, formarà part de la història pel seu coratge.
Finalment, nosaltres en la resistència ens mantenim en la nostra promesa d’alliberar el nostre país i no ens separarem d'aquest objectiu. La història dels nostres avis és el millor testimoni i nosaltres serem els millors familiars més propers per protegir la santedat de la nostra nació.
-----
* El Consell polític de la resistència està format per l'Exercit Islàmic a Iraq i Ansar al Sunna, grups als que s'han sumat Hamas (iraquí) i el Front Islàmic de la Resistència Iraquí (Nota de P. Rojo).
traducció: PASI
Text original: http://pciraq.org/index.php?option=com_content&task=view&id=51&Itemid=26
Difusió de la situació a l'Iraq_ Eman Khammas
Eman Khammas continua amb la seva tasca de difusió de la situació de l'Iraq, arreu de l'Estat espanyol.
Ha estat convidada per oferir xerrades: a Lugo (Amnistia Internacional), Tarragona (Centre de cooperació pel desenvolupament, URV Solidari) i Santander (Associació"Universidad y Solidaridad" de la Universitat de Cantàbria).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
