Aquest bloc vol ser un espai d'informació i discussió del què succeix a l'Iraq, alhora que una eina per difondre les activitats de sensibilització i denúncia que es porten a terme a Catalnya. Per a una informació més detallada us podeu dirigir al web de la Campanya Estatal Contra l'Ocupació i per la Sobirania de l'Iraq (CEOSI).
A banda de la informació a través dels vincles web, el material audiovisual i la documentació d'aquest Blog, des de la PASI també us podem oferir la possibilitat de realitzar actes de sensibilització i informació, com xerrades o projeccions.

dissabte, 20 de desembre del 2008

Lliberat Muntazer al-Zaidi


Les sabates llançades per Muntazer al-Zaidi al president Bush són una mostra evident de la lluita de la resistència iraquiana per aconseguir la llibertat i la dignitat per al poble de l'Iraq, que la invassió per part del EUA els hi està arrancant.Passaran mesos, passaran anys, però els americans hauran de marxar i el poble recuperà la llibertat i la diginitat.

El què ha fet Muntazer al-Zaidi és una mostra més del valor i de la lluita que dia a dia està portant a terme el poble iraquià i al qual des de la PASI hi donem tot el recolzament i en demanem la seva posada en llibertat. Mentrestant demanem que els que vulguin expressin amb la seva signatura aquesta voluntat de llibertat.

http://www.ipetitions.com/petition/iwffomuntatharalzaidi/
(després de la signatura apareix un enllaç per recolzar i-petitions. Malgrat no torna a aparèixer, si no es vol fer cap aportació, la signatura queda igualment registrada).

Lliberat Muntazer al-Zaidi!!!

+ info

PASI- desembre 2008

diumenge, 23 de novembre del 2008

Educació a l'Iraq

Assassinat d'acadèmics_ Ni present ni futur d'un poble

El passat 30 d'octubre i 1 de novembre ha tingut lloc a la seu central de la UNESCO la Conferència Internacional sobre el dret a l'educació a països en crisi sota el títol "Deixar de posar en perill el futur d'Iraq". Han estat convocades més de dues centes persones com a representants de l'educació a Iraq i experts d'institucions, organismes i entitats civils d'arreu del món, entre elles la Campanya Estatal Contra l'Ocupació i per a la Sobirania de l'Iraq, de la que la PASI n'és membre. Els objectius d'aquesta conferència han estat sensibilitzar a la comunitat internacional de la dramàtica situació que viu el sistema educatiu iraquià, i particularment la de la comunitat educativa -alumnat, professorat, acadèmics i intel·lectuals- ; alhora que identificar prioritats i cercar respostes urgents.

Es calcula que des de 2003 han mort 300 acadèmics iraquians i iraquianes, fruit d'una campanya sistemàtica de captura, tortura i assassinat. La importància del seu coneixement i experiència pel futur d'Iraq trigarà generacions a recuperar-se.

Per a més informació i adhesió a la Campanya internacional pels acadèmics d'Iraq:
http://www.iraqsolidaridad.org/2004-2005/docs/represion_11-11-05.html
http://academic-refugees.org/plight-of-iraqi-academics.asp
http://www.ei-ie.org/en/article/show.php?id=56&theme=statusofteachers&country=iraq
http://scholarsatrisk.nyu.edu/Activities/Scholars_Risk.php

+ info Enllaç CEOSI

diumenge, 16 de novembre del 2008

Carta oberta adreçada al nou president dels EEUU, Barak Obama

del Consell Polític de la Resistència Iraquiana  (*)

Volem exposar alguns aspectes que creiem d'interès per a la nova administració dels EEUU, tant per al seu benefici com per evitar les errades comeses per l'anterior administració Bush:

1.- La raó per la qual vostè ha guanyat la presidència dels EEUU no és que els nord-americans, de sobte, s'hagin adonat que no haurien de ser racistes. La raó s'ha de trobar en les moltes errades que l'administració Bush ha comès, errades que han portat els nord-americans a votar massivament la seva sortida del govern.

2.- La seva campanya electoral ha estat basada en la promesa del canvi i el temps per a aquest canvi ha arribat. La destrucció del nostre país, els assassinats, els desplaçaments de població, la guerra civil i el racisme provocats per l'administració Bush, han afectat la reputació dels nord-americans. I és per això que creiem que una retirada del nostre país no suposaria una derrota. Tot el contrari, seria el triomf de la raó i de la lògica.

3.- La gran quantitat de gent que ha votat per vostè significa que pot portar a terme les seves promeses amb coratge. La desorganització de l'anterior administració ha ferit la gent dels EEUU abans que qualsevol altre. Déu ens diu que va crear les persones per tal que es coneguessin, no per tal que s'assassinessin. Ens va crear a partir d'una parella i ens va dividir en tribus i nacions que s'haurien de conèixer entre elles, no pas menysprear-se entre elles. Veritablement, el teu més gran honor a ulls de Déu és la teva rectitud. I Déu té complet coneixement i està al corrent de totes les coses.

4.- Nosaltres som un país conegut pel seu coratge i per la seva generositat i bon tracte als estrangers. A qualsevol que es porti bé amb nosaltres li tornarem aquesta bondat multiplicada. Qualsevol que ens ataqui no trobarà en nosaltres cap misericòrdia. Què creu vostè que farem amb un invasor que ha interferit en la nostra religió i el nostre país, el seu destí, seguretat i unitat?

5.- Atemptar contra la nostra seguretat i els interessos de la nostra gent, arribant a acords amb altres països del nostre voltant, tindrà serioses conseqüències. Depèn de vostè no intentar-ho, no solucionar els seus problemes amb d'altres a expenses de nosaltres.

6.- Serem flexibles negociant la seva retirada del nostre país. Però aquesta no deu ser part de cap pla de seguretat elaborat amb països traïdors o amb governs a la vostra mesura. Vostè ha de corregir aquests errors i treballar amb coratge per establir compensacions per a tots aquells a qui heu destrossat la seva família, la seva casa o la seva ment. I ha d'alliberar tots els presoners i ordenar al govern sectari que actualment tenim que faci el mateix i que retorni la seguretat a l'Iraq. Sense això no creurem en el canvi promès per vostè. Però si ho fa, formarà part de la història pel seu coratge.

Finalment, nosaltres en la resistència ens mantenim en la nostra promesa d’alliberar el nostre país i no ens separarem d'aquest objectiu. La història dels nostres avis és el millor testimoni i nosaltres serem els millors familiars més propers per protegir la santedat de la nostra nació.


-----
* El Consell polític de la resistència està format per l'Exercit Islàmic a Iraq i Ansar al Sunna, grups als que s'han sumat Hamas (iraquí) i el Front Islàmic de la Resistència Iraquí (Nota de P. Rojo).

traducció: PASI
Text original: http://pciraq.org/index.php?option=com_content&task=view&id=51&Itemid=26

Difusió de la situació a l'Iraq_ Eman Khammas






Eman Khammas continua amb la seva tasca de difusió de la situació de l'Iraq, arreu de l'Estat espanyol. 
Ha estat convidada per oferir xerrades: a Lugo (Amnistia Internacional), Tarragona (Centre de cooperació pel desenvolupament, URV Solidari) i Santander (Associació"Universidad y Solidaridad" de la Universitat de Cantàbria). 

Eman Khammas, Premi"Quart de Poblet" per la defensa dels Drets Humans 2008


Eman Khammas ha rebut el Premi atorgat pel Consell Municipal de Pau i Solidaritat i l'Ajutnament de Quart de Poblet, el passat octubre de 2008, per la seva tasca en favor dels Drets Humans, particularment al capdavant de l'Observatori de l'Ocupació a Bagdad.

Més informació:
Ajuntament de Quart de Poblet

dilluns, 12 de maig del 2008

"El 2007 visto por los árabes. Anuario de la prensa árabe" P. Rojo

per Jaume Botey, professor de la UAB i membre de la PASI.

El passat dijous dia 7 de maig, Pedro Rojo, amic i company de la CEOSI i de la PASI, va presentar el seu nou llibre "El 2007 visto por los árabes. Anuario de la prensa árabe". L'acte es va celebrar al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Arabista, que viu a Rabat des de fa set anys i que des de fa molt més temps recull documentació i articles a la premsa àrab, en aquest llibre fa una selecció d'articles a la premsa de països tan diversos com Marroc, Palestina, els Emirats, Algèria, Líbia o Egipte.
Crec que del llibre se'n poden deduir dues conclusions:
La primera, que a la premsa àrab hi ha una incipient però molt important presència crítica a la política institucional. O, dit d'una altra manera, que malgrat la repressió, la voluntat governamental de control de la premsa, a l'assassinat i empresonament de periodistes, etc. la llibertat d'expressió és imparable. Òbviament a això hi ha afavorit la presència de Al Yazira i l'internet, difícil de censurar. Però el llibre, que recull només premsa escrita és una demostració que la llibertat s'obre camins també en altres mitjans.
En el llibre, a més, s'han volgut reflectir altres dimensions del món àrab que normalment queden més ocultes en la nostra premsa occidental: aspectes de la vida quotidiana, la vida de la dona i de la infància, els diferents islams, la poesia i la novel·la, la música i el rap contestari etc. amb l'explícita voluntat de posar de manifest que "hi ha una vida més enllà del vel i de la barba".
Pedro Rojo ens ajuda a trencar els estereotips que la política, la religió i la premsa occidental ens donen cada dia del món àrab com a món tancat, repressor i reprimit, fonamentalista o incult. L'anuari pretén ser un mirall. Però fins i tot el mirall pot tenir molts reflexes, moltes mirades. I la mirada de Pedro vol reflectir una cara amable, de llibertat i de cultura àrab, poc coneguda. Moltes gràcies.

diumenge, 11 de maig del 2008

Iraq: 5500 científics desapareguts des de la invasió angloamericana.

per Eman Khammas, escriptora iraquiana i membre de la PASI.

El Dr. Noor Al Deen Al-Rubei'i, Secretari general del Consell de Recerca Científica, Cap de l'Acadèmia de Recerca, i reconegut científic iraquià en el camp de la tecnologia nuclear, ha afirmat que la invasió nordamercicana ha pretés destruir el futur de l'Iraq, assassinant als seus científics i cremant dels centres de recerca les seves publicacions científiques, que constitueix el resultat de la recerca científica, valorada en 10 bilions de dòlars. El Dr. Rubei'i ha afegit que el 80% dels assassinats s'han dirigit cap a persones que treballaven a les universitats, la meitat de les quals tenien el títol de professor o ajudant de professor. Afirma que la meitat d'aquests assassinats han estat a la Universitat de Bagdad, després a Basra, Mosul, al-Mustansiriya; el 62% dels acadèmics tenien un doctorat i que un terç estaven especialitzats en ciències i medicina. A més, considera que l'avanç científic i tècnic iraquià ha estat al capdavant de les raons que ha tingut els EUA i els seus aliats per envair Iraq, sota la direcció i suport zionista. L'afirmació feta per Madeline Albright, Secretària d'estat durant la guerra, va ser prou clara; literalment va dir: què podem fer amb l'Iraq que no sigui destruir la ment iraquiana; el què no poden destruir les bombes…"destruir la ment iraquiana és més important que bombardejar el país". D'aquesta manera, quan els exercits nordamericans i anglesos van envair Iraq, la primera cosa que van fer va ser atacar les institucions científiques i de recerca, les escoles, i les universitats, i incendiar les llibreries i el patrimoni iraquià, exposat al saqueig.

Prova d'això és el fet que 5.500 dels científics iraquians han desaparegut, des de la invasió angloamericana de l'abril de 2003; la majoria d'aquests han immigrat a Europa, l'est asiàtic i els països àrabs. La resta han estat assassinats. Els científics iraquians han aprés la lliçó després del segrest i trobada del cos del Dr. Ali Mhawish, Degà del Col·legi d'Enginyers de la Universitat de Al-Mustansiriya. S'han adonat que viuen en un ambient que ells mai van conèixer, des de la caiguda de Bagdad a mans dels Moguls, en 1258.

El Dr. Rubei'i ha afirmat que l'amenaça feta per James Baker, de retornar l'Iraq a l'edat preindustrial, és a dir, a l'edat mitjana, significava destruir i demolir totes les formes de resistència i oposició. Com Holaco va fer en la seva invasió salvatge, quan l'aigua del Tigris va tornar-se vermella, a causa dels cossos morts, i negre, pels llibres, que els invasors havien llençat al riu.

La veritat és que els invasors van adonar-se molt bé de la grandesa i rellevància del projecte científic i tècnic iraquià, en tots els seus detalls; un sistema científic i tecnològic completament integrat que hagués garantit la independència del país i l'hagués fet un fort element que no podria traspassar-se. Per aquesta raó, pocs dies després de l'ocupació, el Dr. Mohammad al –Rawi, el Cap del sindicat de metges i President de la Universitat de Bagdad, va ser assassinat.
Després d'aquest, van produir-se de forma oberta i a plena llum del dia, l'assassinat de 1500 iraquíans altament qualificats, com el Dr. Muhi Husein, professor de aerodinàmica, i l'enginyer d'aviació de la Universitat de Tecnologia, el Dr. Muhannad Al-Duleimi, el professor de la mateixa universitat, el Dr. Ghalib Al-Hiti, professor d'enginyeria química a la mateixa universitat, alhora que la destrucció de milers d'indústries, laboratoris i centres de recerca.

Israel va ser part d'aquesta bruta operació. La seva intel·ligència va crear un exèrcit secret de 150 membres, amb una llista de 800 científics iraquians a assassinar o a forçar immigrar d'Israel. Durant els darrers anys de l'ocupació, Israel ha rebut moltes de les persones que han traït l'Iraq, i han acceptat l'abric zionista. Una d'aquestes persones és Kanan Mekiya, a qui s'havia donat doctorat emèrit, i altres com Tahir Labib, i Mahmud Abu Salih. Va resultar evident que van ser els propis inspectors de les Nacions Unides, amb una mala reputació, els que van donar a Israel la llista de noms dels científics iraquians.

El Dr. Rubei'i també ha afegit, assassinar als científics iraquians es part de l'estratègia de "caos creatiu", que l'ocupació ha usat des de la invasió, per tal de dominar i sotmetre als iraquians. El caos altament organitzat retrata els invasors insolents con si ells fossin naïfs i impotents, o estúpids incompetents davant la presa de palaus de l'estat iraquià, les institucions governamentals, els bancs, les universitats, les indústries, els centres militars i d'enginyeria, els museus, les llibreries, i els tresors de la seva herència. És un "caos" sostingut, com els dibuixos caòtics en l'ordinador. S'autoalimenta per la despesa dels enormes recursos financers de l'estat iraquià, una corrupció sense precedents, suborns col·lectius o falsos projectes, com l'elecció i el propi govern federal. El caos ben-tramat, com en un fenomen físic, té com a principal objectiu: crear un disturbi i destruir la unitat nacional i l'entitat de l'Estat. Mentre, al mateix temps, construeixen l'ambaixada més gran en Bagdad i estableixen 14 bases militar arreu Iraq.

El Dr. Rubei'i afegia que el primer estudi estadístic de la massacre contra els científics iraquians, metges i enginyers, preparat per un doctor anglès d'origen iraquià, el Dr. Ismael Al-Jalili, i presentat en la primera conferència internacional de Madrid sobre l'assassinat d'acadèmics iraquians, mostra que el Dr. Mhawish va ser el quart degà assassinat a la Universitat Al-Mustansiriya. Abans d'ell, van ser els degans de les Facultats de medicina, educació i dret, a més dels assassinats dels degans de les facultats de Ciències, i d'Economia i Administració. A més, tres dels caps de departament que han estat assassinats: llengua germana, educació i estudis del món àrab. Aquesta elit acadèmica pertany a diferents religions i grups sectaris de l'Iraq; però cap en específic, el què confirma que els criminals no eren iraquians.

Eman Khammas
març de 2008
Traducció: PASI

dijous, 8 de maig del 2008

Especial 5 anys d'ocupació_ Diari DIAGONAL

"En la madrugada del 20 de marzo de 2003, EEUU, apoyado por una coalición de países afines y en contra de la mayor parte de la comunidad internacional, encabezaron, una vez más, una guerra contra Iraq en nombre de la democracia pero con el fantasma del petróleo planteando tras cada bomba. Cinco años después, la democracia brilla por su ausencia en Iraq, con 4,7 millones de refugiados, un millón de civiles muertos, la violencia desatada en cada rincón y una tropas que, empantanadas en su propio lodazal, matan para mantener la hegemonía estadounidense".

Informació completa i accès als articles: http://diagonalperiodico.net/spip.php?article5671

dimecres, 2 d’abril del 2008

L’ocupació nord-americana de l’Iraq, el crim més flagrant de la història moderna

per Eman Khammas, escriptora iraquiana i membre de la PASI.
6 de març de 2008

L’actual crim de l’ocupació de l’Iraq pels EUA i els seus aliats, a partir de la invasió de 2003, ha estat l’agressió política i militar més completa i notòria de la història moderna, burlant completament els codis morals de la humanitat i la legalitat internacional. Mentre tot el món, incloent la pròpia administració nord-americana, s’adonava que els pretextos de la invasió (armes de destrucció massiva, vincles amb el terrorisme, alliberament del poble iraquià) eren falsos, i malgrat l’oposició i les protestes de la comunitat internacional, l’administració de Bush va ignorar tot i a tothom, envaint una de les civilitzacions més antigues del món.

Iraq, 6.000 anys d’història, bressol de les civilitzacions, on es va escriure la primera lletra, on es va redactar la primera llei, on es va construir la primera universitat, on es va encunyar la primera moneda, on es va crear el primer sistema d’irrigació, on es va escriure el primer poema... Allò que les autoritats de l’ocupació i els seus aliats iraquians han fet durant els darrers 5 anys de control d’Iraq, i allò que estan fent encara ara, ha estat més flagrant. Iraq ha estat condemnat a la destrucció sistemàtica.

L’estat ha estat desmantellat, les institucions abolides, els sistemes educatiu, sanitari, econòmic, de seguretat i les infraestructures han estat destruïdes, i fins i tot l’estructura social i cultural ha estat completament desmembrat. Fins ara, 1,3 milions de civils iraquians ha estat assassinats, més de 5 milions són refugiats fora d’Iraq o desplaçats interns (dels quals 1,5 milions són infants), 2 milions d’orfes i més de 2 milions de vídues, i centenars de milers de detinguts exposats a les pitjors formes de tortura i humiliació (incloent 10.000 dones) sense cap tipus de protecció legal. El 70% de la població iraquiana no té accés a l’aigua potable. El subministrament elèctric està per sota dels nivells previs a la invasió. El 43% de la gent viu amb menys de mig dòlar al dia.

La qualitat de vida dels iraquians està empitjorant malgrat els contractes de més de 20 bilions de dòlars pagats a empreses per a la reconstrucció de país, i que han estat “absorbits” per la corrupció governamental. Iraq és ara el tercer en la llista d’estats més corruptes del món. Les xifres del Govern iraquià diuen que l’atur està entre el 60 i 70%. La malnutrició infantil ha augmentat del 19% durant el període de sancions de la dècada dels 90 previ a la invasió, al 28% actual. D’acord amb les xifres de Nacions Unides, 8 milions d’iraquians necessiten ajut d’emergència.

Però pitjor encara que totes aquestes privacions és l’obscur futur que espera a l’Iraq. L’antiga estratègia de divisió colonial “divideix i governa” és 100% responsable de les divisions sectàries. Quan més llarga sigui l’ocupació, més grans seran els riscos d’una guerra civil i d’una ruptura del país. L’ocupació ha creat diferents cossos oficials de seguretat a més de les milícies sectàries, donant-los l’autoritat per assassinar i recolzar aquells que assassinen, rapten i actuen en base a criteris sectaris. Per altra banda, hi ha 180.000 mercenaris, a més de 170.000 tropes oficials dels Estats Units, que cometen diferent tipus d’assassinats i bombardejos en àrees civils en nom de l’esmentat conflicte sectari.

L’administració nord-americana està treballant de la mà dels seus agents iraquians al govern de l’Iraq per signar un acord de llarg termini que els permetrà controlar Iraq políticament, econòmicament (incloent petroli) i militarment per a les properes dècades. No cal dir que aquest acord és il·legal ja que és signat per dues parts il·legals: l’estat ocupant (sense dret a signar acords en nom seu), i, el propi govern iraquià creat durant (i per) l’ocupació, i tercer govern més corrupte del món d’acord amb els informes internacionals.

L’única manera d’aturar tots aquests crims, de capturar els nord-americans i altres criminals responsables, i de començar una veritable reconstrucció d’Iraq, és donant suport al poble iraquià en la seva lluita de resistència contra l’ocupació, mobilitzant la comunitat internacional en aquesta línia, i aturant el silenci i la indiferència del món davant del primer genocidi del segle XXI.

Eman Khammas
Traducció: PASI

dimecres, 26 de març del 2008

NOU INFORME DEL COMITÉ INTERNACIONAL DE LA CRUZ ROJA

17-03-2008 Informe
"Irak: no hay tregua en la crisis humanitaria"

"Tras cinco años de guerra, la situación humanitaria en Irak es una de las más graves del mundo. Cada día, muchos iraquíes mueren a causa del conflicto, frecuentemente en ataques indiscriminados. Las infraestructuras y los servicios de salud son insuficientes. Además de la actual crisis, perduran los efectos de los anteriores conflictos armados y de los años de sanciones económicas".

Informació completa en:
http://www.icrc.org/web/spa/sitespa0.nsf/html/iraq-report-170308

dijous, 20 de març del 2008

MANIFEST CONSTITUENT DE LA PLATAFORMA PER L'ALLIBERAMENT I LA SOBIRANIA DE L'IRAQ

Març 2004
L’ocupació és il·legal. Resistir-hi no és terrorisme.

Les persones i els col·lectius sotasignants, representants de diversos àmbits socials, polítics i associatius, no volem restar impassibles davant de l’ocupació de l’Iraq, i per aquest motiu fem públic el present manifest. En l’últim any hem viscut la primera etapa de la guerra global permanent encetada i promoguda pel govern imperialista dels Estats Units (EUA) que ha culminat en l’ocupació de l’Iraq. La invasió ha comptat amb el suport incondicional dels governs britànic i espanyol, que van decidir la guerra a la reunió de les Açores, i que ha deixat palesa la inoperància dels organismes internacionals.

Estem presenciant la perversió de conceptes com humanitarisme, democratització o protecció dels drets humans, termes que només serveixen per argumentar i justificar les agressions militars i els interessos econòmics. La immensa majoria de la ciutadania, catalana i espanyola, es va manifestar en contra de la intervenció militar a l’Iraq, i de la complicitat del govern espanyol amb el dels EUA. El president José Maria Aznar ha implicat Espanya en una guerra amb el desacord de totes les forces parlamentàries i, el que sembla més greu encara, coneixent el rebuig patent i manifest d’un enorme sector de la població, protagonista de mobilitzacions multitudinàries sense precedents.

L’ocupació de l’Iraq ha comportat la destrucció i l’espoli del país, especialment del seu principal recurs natural, el petroli, però també d’un patrimoni cultural d’incalculable valor, pèrdua irreparable per a tota la humanitat. Som davant d’una invasió en el més pur estil colonial, amb dos objectius molt ben definits, l’econòmic d’una banda, i el geoestratègic de l’altra. No se’ns escapa, doncs, la relació d’aquesta invasió amb un altre conflicte regional, l’ocupació de Palestina: no són conflictes diferents, sinó cara i creu d’una mateixa moneda d’intervenció a l’Orient Mitjà, on està clar que la inserció física, militar, comercial i política d’Israel a la zona són objectius prioritaris. L’anul·lació de l’Iraq es perseguia des de l’any 1990 mitjançant el control estratègic, militar i econòmic que suposava l’embargament. L’ocupació no representa més que la culminació d’aquest procés d’anul·lació d’un país amb un enorme potencial a la regió, però que resultava molt incòmode als interessos occidentals.

L’Iraq d’abans de les sancions era un país amb un nivell de desenvolupament humà mitjà, però les resolucions dictades per Nacions Unides (ONU) durant tots aquest anys no han aconseguit evitar el desastre i el genocidi de tot un poble, del qual han mort un milió i mig de persones per la manca d’aigua potable, aliments i medicines. Aquesta situació havia estat copsada per la Plataforma Catalana per l’Aixecament de les Sancions a l’Iraq - PASI, que venia denunciant de forma reiterada els efectes de l’embargament en la població civil, i els foscos interessos que mantenien aquesta política de sancions.

La nova situació d’ocupació de l’Iraq i l’increment de la resistència contra l’invasor han portat a la PASI a fer una reconversió que s’ajusti a les noves necessitats del poble iraquià. Per això, les persones i els col·lectius integrants de la PASI hem decidit impulsar la creació de la Plataforma Catalana per l’Alliberament i la Sobirania de l’Iraq, com un fil de continuïtat respecte de l’etapa anterior de suport al poble iraquià. El nostre compromís continua essent polític, tot manifestant la nostra condemna a la invasió d’un país sobirà i el nostre suport a la resistència iraquiana, que no fa més que exercir un dret reconegut internacionalment, com és el de defensar el seu país davant d’una invasió estrangera.

Per tot l’exposat fins ara, els col·lectius i les persones que integrem la Plataforma Catalana per l’Alliberament i la Sobirania de l’Iraq:

• Denunciem l’ocupació de l’Iraq, la seva destrucció, el desmantellament premeditat de tota l’estructura civil i l’espoli econòmic i cultural de què ha estat víctima.

• Denunciem l’ús d’armes prohibides per tractats internacionals. A l’Iraq s’han fet servir, un cop més, bombes de fragmentació i armament amb urani empobrit, les conseqüències del qual seran patides per la població civil iraquiana durant centenars d’anys.

• Denunciem la complicitat del govern espanyol en l’ocupació i reclamem el retorn immediat de les tropes espanyoles desplegades a territori iraquià.

• Denunciem la situació que pateixen iraquians i iraquianes, agreujada per la inestabilitat i la inseguretat que provoquen els invasors, executors de la repressió pròpia de les forces ocupants que han abocat el país a una imminent guerra civil.

• Denunciem la detenció indiscriminada de milers de persones iraquianes per part de l’exèrcit invasor, i aprofitem per recordar també la situació irregular dels presoners afganesos retinguts a Guantánamo. En ambdós casos es nega als presoners tant defensa legal com acusació formal, la qual cosa representa tot plegat una vulneració dels més elementals drets humans, i, per descomptat, de la regulació internacional en matèria de presoners de guerra.

• Denunciem els enormes interessos econòmics amagats darrera de la “reconstrucció” del país per part d’una elit d’empreses transnacionals, en les quals tenen descarats beneficis molts integrants de l’administració Bush.

• Denunciem la complicitat del Consell de Govern interí iraquià, que no té cap mena de competència real i que està sotmès al dictat i als interessos de l’Autoritat Provisional de Coalició - APC - dirigida pel procònsul Bremer.Esperem i desitgem veure George W. Bush, Tony Blair i José Maria Aznar davant d’un tribunal internacional, acusats per crims de guerra i per genocidi.

I mentre això passa, confiem que la ciutadania espanyola expressarà a les urnes l’opinió que li mereix la submissió del Partit Popular espanyol al govern dels EUA. I per concloure, exigim el retorn de la sobirania al poble iraquià, únic legitimat per decidir sobre el seu futur, i reivindiquem el seu dret a defensar-se pels mitjans de què disposi davant de l’exèrcit invasor.

Davant d’una ocupació il·legal, resistir-hi no és terrorisme.
PER UN IRAQ LLIURE I SOBIRÀ FORA LES FORCES D’OCUPACIÓ DE L’IRAQ.
PLATAFORMA CATALANA PER L’ALLIBERAMENTI LA SOBIRANIA DE L’IRAQ (PASI)