Iraq: 5500 científics desapareguts des de la invasió angloamericana.

per Eman Khammas, escriptora iraquiana i membre de la PASI.

El Dr. Noor Al Deen Al-Rubei'i, Secretari general del Consell de Recerca Científica, Cap de l'Acadèmia de Recerca, i reconegut científic iraquià en el camp de la tecnologia nuclear, ha afirmat que la invasió nordamercicana ha pretés destruir el futur de l'Iraq, assassinant als seus científics i cremant dels centres de recerca les seves publicacions científiques, que constitueix el resultat de la recerca científica, valorada en 10 bilions de dòlars. El Dr. Rubei'i ha afegit que el 80% dels assassinats s'han dirigit cap a persones que treballaven a les universitats, la meitat de les quals tenien el títol de professor o ajudant de professor. Afirma que la meitat d'aquests assassinats han estat a la Universitat de Bagdad, després a Basra, Mosul, al-Mustansiriya; el 62% dels acadèmics tenien un doctorat i que un terç estaven especialitzats en ciències i medicina. A més, considera que l'avanç científic i tècnic iraquià ha estat al capdavant de les raons que ha tingut els EUA i els seus aliats per envair Iraq, sota la direcció i suport zionista. L'afirmació feta per Madeline Albright, Secretària d'estat durant la guerra, va ser prou clara; literalment va dir: què podem fer amb l'Iraq que no sigui destruir la ment iraquiana; el què no poden destruir les bombes…"destruir la ment iraquiana és més important que bombardejar el país". D'aquesta manera, quan els exercits nordamericans i anglesos van envair Iraq, la primera cosa que van fer va ser atacar les institucions científiques i de recerca, les escoles, i les universitats, i incendiar les llibreries i el patrimoni iraquià, exposat al saqueig.

Prova d'això és el fet que 5.500 dels científics iraquians han desaparegut, des de la invasió angloamericana de l'abril de 2003; la majoria d'aquests han immigrat a Europa, l'est asiàtic i els països àrabs. La resta han estat assassinats. Els científics iraquians han aprés la lliçó després del segrest i trobada del cos del Dr. Ali Mhawish, Degà del Col·legi d'Enginyers de la Universitat de Al-Mustansiriya. S'han adonat que viuen en un ambient que ells mai van conèixer, des de la caiguda de Bagdad a mans dels Moguls, en 1258.

El Dr. Rubei'i ha afirmat que l'amenaça feta per James Baker, de retornar l'Iraq a l'edat preindustrial, és a dir, a l'edat mitjana, significava destruir i demolir totes les formes de resistència i oposició. Com Holaco va fer en la seva invasió salvatge, quan l'aigua del Tigris va tornar-se vermella, a causa dels cossos morts, i negre, pels llibres, que els invasors havien llençat al riu.

La veritat és que els invasors van adonar-se molt bé de la grandesa i rellevància del projecte científic i tècnic iraquià, en tots els seus detalls; un sistema científic i tecnològic completament integrat que hagués garantit la independència del país i l'hagués fet un fort element que no podria traspassar-se. Per aquesta raó, pocs dies després de l'ocupació, el Dr. Mohammad al –Rawi, el Cap del sindicat de metges i President de la Universitat de Bagdad, va ser assassinat.
Després d'aquest, van produir-se de forma oberta i a plena llum del dia, l'assassinat de 1500 iraquíans altament qualificats, com el Dr. Muhi Husein, professor de aerodinàmica, i l'enginyer d'aviació de la Universitat de Tecnologia, el Dr. Muhannad Al-Duleimi, el professor de la mateixa universitat, el Dr. Ghalib Al-Hiti, professor d'enginyeria química a la mateixa universitat, alhora que la destrucció de milers d'indústries, laboratoris i centres de recerca.

Israel va ser part d'aquesta bruta operació. La seva intel·ligència va crear un exèrcit secret de 150 membres, amb una llista de 800 científics iraquians a assassinar o a forçar immigrar d'Israel. Durant els darrers anys de l'ocupació, Israel ha rebut moltes de les persones que han traït l'Iraq, i han acceptat l'abric zionista. Una d'aquestes persones és Kanan Mekiya, a qui s'havia donat doctorat emèrit, i altres com Tahir Labib, i Mahmud Abu Salih. Va resultar evident que van ser els propis inspectors de les Nacions Unides, amb una mala reputació, els que van donar a Israel la llista de noms dels científics iraquians.

El Dr. Rubei'i també ha afegit, assassinar als científics iraquians es part de l'estratègia de "caos creatiu", que l'ocupació ha usat des de la invasió, per tal de dominar i sotmetre als iraquians. El caos altament organitzat retrata els invasors insolents con si ells fossin naïfs i impotents, o estúpids incompetents davant la presa de palaus de l'estat iraquià, les institucions governamentals, els bancs, les universitats, les indústries, els centres militars i d'enginyeria, els museus, les llibreries, i els tresors de la seva herència. És un "caos" sostingut, com els dibuixos caòtics en l'ordinador. S'autoalimenta per la despesa dels enormes recursos financers de l'estat iraquià, una corrupció sense precedents, suborns col·lectius o falsos projectes, com l'elecció i el propi govern federal. El caos ben-tramat, com en un fenomen físic, té com a principal objectiu: crear un disturbi i destruir la unitat nacional i l'entitat de l'Estat. Mentre, al mateix temps, construeixen l'ambaixada més gran en Bagdad i estableixen 14 bases militar arreu Iraq.

El Dr. Rubei'i afegia que el primer estudi estadístic de la massacre contra els científics iraquians, metges i enginyers, preparat per un doctor anglès d'origen iraquià, el Dr. Ismael Al-Jalili, i presentat en la primera conferència internacional de Madrid sobre l'assassinat d'acadèmics iraquians, mostra que el Dr. Mhawish va ser el quart degà assassinat a la Universitat Al-Mustansiriya. Abans d'ell, van ser els degans de les Facultats de medicina, educació i dret, a més dels assassinats dels degans de les facultats de Ciències, i d'Economia i Administració. A més, tres dels caps de departament que han estat assassinats: llengua germana, educació i estudis del món àrab. Aquesta elit acadèmica pertany a diferents religions i grups sectaris de l'Iraq; però cap en específic, el què confirma que els criminals no eren iraquians.

Eman Khammas
març de 2008
Traducció: PASI