L’ocupació nord-americana de l’Iraq, el crim més flagrant de la història moderna

per Eman Khammas, escriptora iraquiana i membre de la PASI.
6 de març de 2008

L’actual crim de l’ocupació de l’Iraq pels EUA i els seus aliats, a partir de la invasió de 2003, ha estat l’agressió política i militar més completa i notòria de la història moderna, burlant completament els codis morals de la humanitat i la legalitat internacional. Mentre tot el món, incloent la pròpia administració nord-americana, s’adonava que els pretextos de la invasió (armes de destrucció massiva, vincles amb el terrorisme, alliberament del poble iraquià) eren falsos, i malgrat l’oposició i les protestes de la comunitat internacional, l’administració de Bush va ignorar tot i a tothom, envaint una de les civilitzacions més antigues del món.

Iraq, 6.000 anys d’història, bressol de les civilitzacions, on es va escriure la primera lletra, on es va redactar la primera llei, on es va construir la primera universitat, on es va encunyar la primera moneda, on es va crear el primer sistema d’irrigació, on es va escriure el primer poema... Allò que les autoritats de l’ocupació i els seus aliats iraquians han fet durant els darrers 5 anys de control d’Iraq, i allò que estan fent encara ara, ha estat més flagrant. Iraq ha estat condemnat a la destrucció sistemàtica.

L’estat ha estat desmantellat, les institucions abolides, els sistemes educatiu, sanitari, econòmic, de seguretat i les infraestructures han estat destruïdes, i fins i tot l’estructura social i cultural ha estat completament desmembrat. Fins ara, 1,3 milions de civils iraquians ha estat assassinats, més de 5 milions són refugiats fora d’Iraq o desplaçats interns (dels quals 1,5 milions són infants), 2 milions d’orfes i més de 2 milions de vídues, i centenars de milers de detinguts exposats a les pitjors formes de tortura i humiliació (incloent 10.000 dones) sense cap tipus de protecció legal. El 70% de la població iraquiana no té accés a l’aigua potable. El subministrament elèctric està per sota dels nivells previs a la invasió. El 43% de la gent viu amb menys de mig dòlar al dia.

La qualitat de vida dels iraquians està empitjorant malgrat els contractes de més de 20 bilions de dòlars pagats a empreses per a la reconstrucció de país, i que han estat “absorbits” per la corrupció governamental. Iraq és ara el tercer en la llista d’estats més corruptes del món. Les xifres del Govern iraquià diuen que l’atur està entre el 60 i 70%. La malnutrició infantil ha augmentat del 19% durant el període de sancions de la dècada dels 90 previ a la invasió, al 28% actual. D’acord amb les xifres de Nacions Unides, 8 milions d’iraquians necessiten ajut d’emergència.

Però pitjor encara que totes aquestes privacions és l’obscur futur que espera a l’Iraq. L’antiga estratègia de divisió colonial “divideix i governa” és 100% responsable de les divisions sectàries. Quan més llarga sigui l’ocupació, més grans seran els riscos d’una guerra civil i d’una ruptura del país. L’ocupació ha creat diferents cossos oficials de seguretat a més de les milícies sectàries, donant-los l’autoritat per assassinar i recolzar aquells que assassinen, rapten i actuen en base a criteris sectaris. Per altra banda, hi ha 180.000 mercenaris, a més de 170.000 tropes oficials dels Estats Units, que cometen diferent tipus d’assassinats i bombardejos en àrees civils en nom de l’esmentat conflicte sectari.

L’administració nord-americana està treballant de la mà dels seus agents iraquians al govern de l’Iraq per signar un acord de llarg termini que els permetrà controlar Iraq políticament, econòmicament (incloent petroli) i militarment per a les properes dècades. No cal dir que aquest acord és il·legal ja que és signat per dues parts il·legals: l’estat ocupant (sense dret a signar acords en nom seu), i, el propi govern iraquià creat durant (i per) l’ocupació, i tercer govern més corrupte del món d’acord amb els informes internacionals.

L’única manera d’aturar tots aquests crims, de capturar els nord-americans i altres criminals responsables, i de començar una veritable reconstrucció d’Iraq, és donant suport al poble iraquià en la seva lluita de resistència contra l’ocupació, mobilitzant la comunitat internacional en aquesta línia, i aturant el silenci i la indiferència del món davant del primer genocidi del segle XXI.

Eman Khammas
Traducció: PASI