diumenge, 30 de setembre del 2012
IRAQ: desè aniversari de l'invasió i l’ocupació dels EEUU EXIGIR RESPONSABILITATS I JUSTÍCIA
ACTE PÚBLIC
Intevencions de:
- Sabah al-Muknar (President de l'Associació d'advocats Àrabs al Regne Unit)
- Dirk Adriaensens (Tribunal BRUSSELLS, Bélgica)
- Paloma Valverde (Campaña Estatal contra la Ocupación y por la Soberanía de Iraq -CEOSI)
- Jaume Botey (Plataforma per l’Alliberament i la Sobirania de l’Iraq -PASI)
Dia: dissabte 6 d’octubre a les 11 matí
Lloc: Federació Catalana d’ONG’s C/Tapies, 1 Barcelona (metro Drassanes i/o Paral.lel)
Convoca: PASI
Aquest acte es fa en el marc de la trobada de la xarxa internacional contra l’ocupació de l’Iraq (IAON) a Barcelona.
Intevencions de:
- Sabah al-Muknar (President de l'Associació d'advocats Àrabs al Regne Unit)
- Dirk Adriaensens (Tribunal BRUSSELLS, Bélgica)
- Paloma Valverde (Campaña Estatal contra la Ocupación y por la Soberanía de Iraq -CEOSI)
- Jaume Botey (Plataforma per l’Alliberament i la Sobirania de l’Iraq -PASI)
Dia: dissabte 6 d’octubre a les 11 matí
Lloc: Federació Catalana d’ONG’s C/Tapies, 1 Barcelona (metro Drassanes i/o Paral.lel)
Convoca: PASI
Aquest acte es fa en el marc de la trobada de la xarxa internacional contra l’ocupació de l’Iraq (IAON) a Barcelona.
IAON a Barcelona
El cap de setmana del 5-7 d'octubre es reunirà a Barcelona la IAON (International Anti Ocupation Network) per preparar els actes dels 10 anys de l'ocupació de l'Iraq.
Amb aquest motiu la PASI organitza un acte obert a tothom el dissabte 6 a les 11 del matí a la Federació Catalana d'ONGs (C/ Tàpies, 1 de Barcelona - metro Drassanes o metro Paral.lel). Serà una bona ocasió per posar-nos al dia de la situació actual de l'Iraq i veure que podem fer nosaltres amb motiu del desé aniversari de l'ocupació.
dijous, 19 de gener del 2012
Retirada de les tropes d'Estats Units de l'Iraq
Declaració de la Campanya Estatal contra l'Ocupació i per la Sobirania de l'Iraq (CEOSI)
El projecte imperialista anglonordamericanà per controlar l'Iraq ha fracassat. Malgrat que les forces dels ocupants han fomentat la divisió ètnica i sectària del país com a forma de doblegar la voluntat del poble iraquià, no han aconseguit fer-se amb el control de l'Iraq, pel que la retirada nordamericana és una victòria de la resistència iraquiana.
Després de gairebé nou anys d'ocupació, Estats Units ha hagut d'evacuar les últimes tropes de combat que quedaven a l'Iraq. El projecte imperialista anglonordamericà per controlar l'Iraq ha fracassat. Malgrat que les forces ocupants han fomentat la divisió ètnica i sectària del país com a forma de doblegar la voluntat del poble iraquià, no han aconseguit fer-se amb el control de l'Iraq, pel que la retirada nordamericana és una victòria de la resistència iraquiana.
El poble iraquià encara té enemics a vèncer i reptes per assolir en aquest nou procés. La sortida nordamericana deixa el país en mans del govern, els fils del qual es mouen des de l'Iran, que serà combatut pel poble iraquià fins a assolir la plena sobirania. A més, encara queda per desenmascarar el recolzament d'Israel al separatisme sectari kurd, el desmantellament de les milícies armades confessionals i sectàries, i fer públic i denunciar el paper que juga Al-Qaeda a favor dels fins i objectius dels Estats Units, Aràbia Saudí i Iran.
La retirada d'Estats Units ha d'implicar necessàriament la retirada de tots els qui van arribar a Iraq a l'ombra de les tropes de l'ocupació aliades dirigides per la coalició anglonordamericana, que han governat de forma il·legal el país (amb elements proiranís amb Nuri al-Maliki o proimperialistes com Ahmad al-Chalabi), sembrant el pànic i potenciant el sectarisme entre la població iraquiana.
Les tropes d'Estats Units a l'Iraq han estat derrotades i s'han anat, però mai podrem ni hem d'oblidar l'elevat cost humà i material que ha significat per a la població iraquiana: el còmput inacabable de pèrdues de vides humanes (segons l'organització nordamericana Opinion Resarch Business, ja al febrer de 2008 haurien mort, com a conseqüència de l'ocupació, 1.033.239 iraquians), l'èxode i l'exili massiu de cinc milions de persones, el desmantellament de les institucions, el saqueig de museus, arxius i biblioteques, la destrucció de material del país i dels mitjans de subsistència de la seva població, l'espoliació de les riqueses naturals i del petroli, l'anul·lació d'una memòria col·lectiva integradora i la destrucció de l'espessa trama social iraquiana. En definitiva, la destrucció d'un país sobirà que havia construït un model diferent per al Pròxim Orient i que en l'actualitat és el novè pitjor estat fallit del món (segons el rànking de Foreign Policy per al 2011) [1]. El repte que afronta el poble iraquià és la recuperació total de la seva sobirania i la reconstrucció d'allò perdut i robat que, si bé suposarà una tasca gairebé impossible a curt termini, ha de ser l'objectiu del poble i de la resistència iraquiana.
L'actual procés polític, conduït per Nuri al-Maliki i dirigit per una ocupació il·lícita mitjançant fraudulents processos que pretenien ser democràtics, no és en absolut el reflex dels desitjos polítics de la població iraquiana, com bé ho demostren les mobilitzacions de la població iraquiana.
Malgrat l'enorme llossa que significa per a la població iraquiana aquesta situació, el poble iraquià s'ha afrontat a aquesta agressió per tots els mitjans legítims que li atorguen tant els Dret com les Convencions internacionals a través del seu irrenunciable dret a la defensa de la seva dignitat, independència i autodeterminació.
La retirada de les tropes d'Estats Units es realitza en el marc de la revolució dels joves iraquians, que es porta mobilitzant des del 25 de febrer de 2011 [2] per exigir la fi de l'ocupació, la fi d'un govern que és incapaç d'aturar les penúries en les quals malviu la població iraquiana, que pateix un 50% d'atur i s'afronta a diari a la carestia dels aliments i a la falta d'energia i d'electricitat com a elements essencials per a que la vida sigui factible; una població que ha de sobreviure sense la tutela d'un Estat efectiu, un Estat incapaç de proveir a la població d'uns serveis públics essencials, el que suposa que la supervivència a l'Iraq sigui una tasca d'herois, heroïcitat que el poble iraquià ja ha manifestat en moltes ocasions al llarg de la seva història més recent.
La retirada de les tropes nordamericanes ha de permetre que el moviment patriòtic iraquià juntament amb totes les seves faccions, partits i personalitats resistents contràries al projecte d'ocupació, treballi per a la preservació de la unitat d'Iraq i el refús de les quotes sectàries i confessionals, pel diàleg com a mètode per solucionar els problemes, per la defensa del pluripartidisme i l'alternança pacífica de l'exèrcit del poder a través de les urnes com a mitjà d'expressió de la voluntat del poble, pel refús de l'actual procés polític sota l'ombra de l'ocupació, per la igualtat davant la llei de tota la ciutadania, amb independència de la seva religió, llengua o sexe.
Avui més que mai és importat que la comunitat internacional aplaudeixi la retirada de les tropes ocupants dels Estats Units i doni suport al poble iraquià per a que les forces polítiques en resistència trobin el camí de la unificació de totes les faccions, de forma que el poble iraquià pugui exercir lliurement el seu dret d'autoderterminació davant la perspectiva amenaçadora d'un Iran que intentarà arrossegar-los a una guerra sectària.
Serà necessari que la resistència política denunciï la situació de la població iraquiana afectada per les bombes químiques, l'urani empobrit i el fòsfor blanc al llarg d'aquest procés d'ocupació, i també del període anterior, al mateix temps que exerceixi la màxima pressió per portar davant del Tribunal Penal Internacional als causants dels assassinats d'innocents iraquians, procedir a un judici just i exigir el pagament de les indemnitzacions de guerra, d'acord a la legislació internacional vigent [3]. La legítima resistència iraquiana, única representant genuïna del poble iraquià, és el principal garant de la llibertat, la unitat i la identitat d'Iraq, així com l'encarregada de preservar la seva riquesa i el seu futur, i és l'esperança del poble iraquià.
Notes d'IraqSolidaridad:
1. Veure el mapa interactiu dels Estats fallits del món en què Iraq apareix com a novè pitjor del món. Disponible a: http://www.fp-es.org/indice_estados_fallidos_2011/index.html
2. Tot el relatiu a aquestes mobilitzacions pot consultar-se al nostre bloc (http://iraqsolidaridad.wordpress.com/), sota l'apartat Les revoltes dels joves iraquians.
3. Veure tota la informació respecte al Tribunal Kuala Lumpur sobre Crims de Guerra, celebrat fa escassos mesos i la resolució de la qual condemna sense paliatius l'actuació dels dirigents dels Estats Units i el Regne Unit. Al bloc IraqSolidaridad/Tribunal Kuala Lumpur.
El projecte imperialista anglonordamericanà per controlar l'Iraq ha fracassat. Malgrat que les forces dels ocupants han fomentat la divisió ètnica i sectària del país com a forma de doblegar la voluntat del poble iraquià, no han aconseguit fer-se amb el control de l'Iraq, pel que la retirada nordamericana és una victòria de la resistència iraquiana.
Després de gairebé nou anys d'ocupació, Estats Units ha hagut d'evacuar les últimes tropes de combat que quedaven a l'Iraq. El projecte imperialista anglonordamericà per controlar l'Iraq ha fracassat. Malgrat que les forces ocupants han fomentat la divisió ètnica i sectària del país com a forma de doblegar la voluntat del poble iraquià, no han aconseguit fer-se amb el control de l'Iraq, pel que la retirada nordamericana és una victòria de la resistència iraquiana.
El poble iraquià encara té enemics a vèncer i reptes per assolir en aquest nou procés. La sortida nordamericana deixa el país en mans del govern, els fils del qual es mouen des de l'Iran, que serà combatut pel poble iraquià fins a assolir la plena sobirania. A més, encara queda per desenmascarar el recolzament d'Israel al separatisme sectari kurd, el desmantellament de les milícies armades confessionals i sectàries, i fer públic i denunciar el paper que juga Al-Qaeda a favor dels fins i objectius dels Estats Units, Aràbia Saudí i Iran.
La retirada d'Estats Units ha d'implicar necessàriament la retirada de tots els qui van arribar a Iraq a l'ombra de les tropes de l'ocupació aliades dirigides per la coalició anglonordamericana, que han governat de forma il·legal el país (amb elements proiranís amb Nuri al-Maliki o proimperialistes com Ahmad al-Chalabi), sembrant el pànic i potenciant el sectarisme entre la població iraquiana.
Les tropes d'Estats Units a l'Iraq han estat derrotades i s'han anat, però mai podrem ni hem d'oblidar l'elevat cost humà i material que ha significat per a la població iraquiana: el còmput inacabable de pèrdues de vides humanes (segons l'organització nordamericana Opinion Resarch Business, ja al febrer de 2008 haurien mort, com a conseqüència de l'ocupació, 1.033.239 iraquians), l'èxode i l'exili massiu de cinc milions de persones, el desmantellament de les institucions, el saqueig de museus, arxius i biblioteques, la destrucció de material del país i dels mitjans de subsistència de la seva població, l'espoliació de les riqueses naturals i del petroli, l'anul·lació d'una memòria col·lectiva integradora i la destrucció de l'espessa trama social iraquiana. En definitiva, la destrucció d'un país sobirà que havia construït un model diferent per al Pròxim Orient i que en l'actualitat és el novè pitjor estat fallit del món (segons el rànking de Foreign Policy per al 2011) [1]. El repte que afronta el poble iraquià és la recuperació total de la seva sobirania i la reconstrucció d'allò perdut i robat que, si bé suposarà una tasca gairebé impossible a curt termini, ha de ser l'objectiu del poble i de la resistència iraquiana.
L'actual procés polític, conduït per Nuri al-Maliki i dirigit per una ocupació il·lícita mitjançant fraudulents processos que pretenien ser democràtics, no és en absolut el reflex dels desitjos polítics de la població iraquiana, com bé ho demostren les mobilitzacions de la població iraquiana.
Malgrat l'enorme llossa que significa per a la població iraquiana aquesta situació, el poble iraquià s'ha afrontat a aquesta agressió per tots els mitjans legítims que li atorguen tant els Dret com les Convencions internacionals a través del seu irrenunciable dret a la defensa de la seva dignitat, independència i autodeterminació.
La retirada de les tropes d'Estats Units es realitza en el marc de la revolució dels joves iraquians, que es porta mobilitzant des del 25 de febrer de 2011 [2] per exigir la fi de l'ocupació, la fi d'un govern que és incapaç d'aturar les penúries en les quals malviu la població iraquiana, que pateix un 50% d'atur i s'afronta a diari a la carestia dels aliments i a la falta d'energia i d'electricitat com a elements essencials per a que la vida sigui factible; una població que ha de sobreviure sense la tutela d'un Estat efectiu, un Estat incapaç de proveir a la població d'uns serveis públics essencials, el que suposa que la supervivència a l'Iraq sigui una tasca d'herois, heroïcitat que el poble iraquià ja ha manifestat en moltes ocasions al llarg de la seva història més recent.
La retirada de les tropes nordamericanes ha de permetre que el moviment patriòtic iraquià juntament amb totes les seves faccions, partits i personalitats resistents contràries al projecte d'ocupació, treballi per a la preservació de la unitat d'Iraq i el refús de les quotes sectàries i confessionals, pel diàleg com a mètode per solucionar els problemes, per la defensa del pluripartidisme i l'alternança pacífica de l'exèrcit del poder a través de les urnes com a mitjà d'expressió de la voluntat del poble, pel refús de l'actual procés polític sota l'ombra de l'ocupació, per la igualtat davant la llei de tota la ciutadania, amb independència de la seva religió, llengua o sexe.
Avui més que mai és importat que la comunitat internacional aplaudeixi la retirada de les tropes ocupants dels Estats Units i doni suport al poble iraquià per a que les forces polítiques en resistència trobin el camí de la unificació de totes les faccions, de forma que el poble iraquià pugui exercir lliurement el seu dret d'autoderterminació davant la perspectiva amenaçadora d'un Iran que intentarà arrossegar-los a una guerra sectària.
Serà necessari que la resistència política denunciï la situació de la població iraquiana afectada per les bombes químiques, l'urani empobrit i el fòsfor blanc al llarg d'aquest procés d'ocupació, i també del període anterior, al mateix temps que exerceixi la màxima pressió per portar davant del Tribunal Penal Internacional als causants dels assassinats d'innocents iraquians, procedir a un judici just i exigir el pagament de les indemnitzacions de guerra, d'acord a la legislació internacional vigent [3]. La legítima resistència iraquiana, única representant genuïna del poble iraquià, és el principal garant de la llibertat, la unitat i la identitat d'Iraq, així com l'encarregada de preservar la seva riquesa i el seu futur, i és l'esperança del poble iraquià.
Notes d'IraqSolidaridad:
1. Veure el mapa interactiu dels Estats fallits del món en què Iraq apareix com a novè pitjor del món. Disponible a: http://www.fp-es.org/indice_estados_fallidos_2011/index.html
2. Tot el relatiu a aquestes mobilitzacions pot consultar-se al nostre bloc (http://iraqsolidaridad.wordpress.com/), sota l'apartat Les revoltes dels joves iraquians.
3. Veure tota la informació respecte al Tribunal Kuala Lumpur sobre Crims de Guerra, celebrat fa escassos mesos i la resolució de la qual condemna sense paliatius l'actuació dels dirigents dels Estats Units i el Regne Unit. Al bloc IraqSolidaridad/Tribunal Kuala Lumpur.
dimarts, 3 de maig del 2011
Acte "LES REVOLUCIONS ÀRABS: IRAQ, TRENCANT EL SILENCI"
Amb Udey Al-Zeidi, president del Front Popular per l'Alliberament de l'Iraq (FPLI)
Presenta: Jaume Botey
DATA: dimecres 4 de maig de 2011
HORA: 19 h.
LLOC: Ateneu Municipal de Rubí. c. Xile 1 i 3. (Rubí)
Organitza: Rubí Solidari. Col·labora: PASI
La Plataforma per l'Alliberament i la Sobirania de l'Iraq de Catalunya PASI, conjuntament amb la Campaña Estatal contra la Ocupación y por la Soberania del Iraq CEOSI han organitzat una serie d'activitats a l'Estat espanyol (Astúries, Madrid, Andalusia, Catalunya, Pais Vasc) de Udey Al Zeidi, President del Front Popular per l'Alliberament de l'Iraq, per donar a conèixer la realitat avui de l'Iraq, vuit anys després de la invasió i l'ocupació i a la llum de les actuals revoltes Àrabs.
Presenta: Jaume Botey
DATA: dimecres 4 de maig de 2011
HORA: 19 h.
LLOC: Ateneu Municipal de Rubí. c. Xile 1 i 3. (Rubí)
Organitza: Rubí Solidari. Col·labora: PASI
La Plataforma per l'Alliberament i la Sobirania de l'Iraq de Catalunya PASI, conjuntament amb la Campaña Estatal contra la Ocupación y por la Soberania del Iraq CEOSI han organitzat una serie d'activitats a l'Estat espanyol (Astúries, Madrid, Andalusia, Catalunya, Pais Vasc) de Udey Al Zeidi, President del Front Popular per l'Alliberament de l'Iraq, per donar a conèixer la realitat avui de l'Iraq, vuit anys després de la invasió i l'ocupació i a la llum de les actuals revoltes Àrabs.
Visita a l'Estat Español de Udey al-Zeidi
Udey al Zeidi, un dels dirigents de les revoltes dels joves a l'Iraq, s'ha convertit amb poc més de 30 anys en un referent de la revolta popular que des del 25 de febrer s'estén per tot l'Iraq.
Des de 2009 presideix el Front Popular per a l'Alliberament de l'Iraq (FPLI), un moviment popular patriòtic lligat als moviments populars que lluiten contra l'ocupació.
El Front està format per diverses personalitats nacionalistes i forces com el Front Popular per a la Salvació de Kirkuk, el Moviment per a l'Alliberament del Sud de l'Iraq, l'Organització d'Estudiants i Joves de l'Iraq Lliure i la Lliga Nacional de Tribus del Centre i Sud de l'Iraq.
Durant els seus tres anys d'existència aquest moviment ha organitzat nombroses protestes i manifestacions des de l'extrem nord de l'Iraq, a Erbil, fins al sud més profund, a Fao.
El FPLI ha aconseguit un reconeixement indiscutible en l'entorn antiocupació iraquià per les seves accions i el seu posicionament polític inamovible, que respon a les demandes del poble iraquià i dels seus drets bàsics:
1.- Alliberar totalment l'Iraq, tant en l’aspecte militar com en el polític i econòmic, expulsant a totes les forces ocupants.
2.- Mantenir la unitat de l'Iraq, tant del seu territori com del seu poble.
El FPLI exigeix el final d'aquest règim que recolza la segregació i divisió de l'Iraq i aspira a establir un Estat civil basat en l'alternança pacífica de poder emanat de la voluntat popular, en el qual es garanteixin totes les llibertats i el respecte dels Drets Humans, un Estat en el qual el sectarisme sigui un delicte.
El FLPI, juntament amb altres grups de joves, ha aconseguit posar en qüestió al govern de al-Maliki, que abans d'aconseguir completar el seu govern (falta encara el nomenament dels tres titulars dels ministeris que es reparteixen les competències de seguretat) ja està trontollant-se.
En tot just dos mesos, les protestes populars han posat al descobert la fragilitat i la inoperància d'aquest nou govern titella de l'ocupació. La divisió entre les coalicions que formen el govern de l'Iraq, que es fa dir d’ “unitat nacional”, ha fet que alguns dels seus membres comencin a calcular el cost polític que suposarà per al-Maliki el descontentament popular i per això ja s'estan distanciant d'ell.
La duresa amb la qual les forces governamentals de seguretat han respost a les manifestacions pacífiques no fa sinó minar encara més la imatge popular no només de al-Maliki sinó de tot el sistema polític construït per l'Ocupació.
Udey al Zeidi és un exemple de com les forces de seguretat actuen contra els manifestants. El 14 de febrer de 2011 després d'aconseguir el permís per manifestar-se a la plaça Firdaus, al centre de Bagdad, va ser obligat, una vegada començada la concentració, a traslladar-la a una zona anomenada Abu Nuwas, zona deshabitada i considerada zona militar.
Quan es va desplaçar allà amb el coronel Aquid per inspeccionar la zona, va ser introduït en un cotxe on va ser brutalment agredit i insultat.
El van tancar durant cinc dies a una cel·la d'aïllament en un lloc desconegut on va ser colpejat amb pals i porres elèctriques, i sotmès a electroshocks perquè confessés que treballava per al Partit Baaz. Durant el seu segrest per les forces de seguretat, Uday va negar aquest extrem. Una vegada alliberat va haver de ser ingressat durant dos dies a l'hospital al Kindi per recuperar-se de les lesions: la cama esquerra trencada, hematomes en l'esquena i costelles, l'espatlla i el canell drets dislocats, així com intensos mals al cap .
La pressió internacional i el fet de ser germà de Muntada al Zeidi (el periodista que va llançar dues sabates a George Bush) li van permetre rebre un tracte més benèvol que altres detinguts. Així va succeir després de ser detingut de nou en les manifestacions del 25 de febrer a la plaça Tahrir de Bagdad.
La presència de Udey al Zeidi és una oportunitat única per conèixer de primera mà com s'organitzen les manifestacions populars a l'Iraq, qui està darrere de les mateixes, quines són les seves exigències i les repercussions que ja estan tenint en aquest país clau per a la política no solament àrab sinó regional.
La implicació de les forces iranianes en la repressió de les manifestacions així com el silenci nord-americà sobre les violacions dels Drets Humans que acompanyen la repressió a l'Iraq són dos indicis a seguir per entendre la possible evolució d'aquest país abandonat a la seva sort per la comunitat internacional.
CEOSI-PASI
Catalunya Abril 2011
Des de 2009 presideix el Front Popular per a l'Alliberament de l'Iraq (FPLI), un moviment popular patriòtic lligat als moviments populars que lluiten contra l'ocupació.
El Front està format per diverses personalitats nacionalistes i forces com el Front Popular per a la Salvació de Kirkuk, el Moviment per a l'Alliberament del Sud de l'Iraq, l'Organització d'Estudiants i Joves de l'Iraq Lliure i la Lliga Nacional de Tribus del Centre i Sud de l'Iraq.
Durant els seus tres anys d'existència aquest moviment ha organitzat nombroses protestes i manifestacions des de l'extrem nord de l'Iraq, a Erbil, fins al sud més profund, a Fao.
El FPLI ha aconseguit un reconeixement indiscutible en l'entorn antiocupació iraquià per les seves accions i el seu posicionament polític inamovible, que respon a les demandes del poble iraquià i dels seus drets bàsics:
1.- Alliberar totalment l'Iraq, tant en l’aspecte militar com en el polític i econòmic, expulsant a totes les forces ocupants.
2.- Mantenir la unitat de l'Iraq, tant del seu territori com del seu poble.
El FPLI exigeix el final d'aquest règim que recolza la segregació i divisió de l'Iraq i aspira a establir un Estat civil basat en l'alternança pacífica de poder emanat de la voluntat popular, en el qual es garanteixin totes les llibertats i el respecte dels Drets Humans, un Estat en el qual el sectarisme sigui un delicte.
El FLPI, juntament amb altres grups de joves, ha aconseguit posar en qüestió al govern de al-Maliki, que abans d'aconseguir completar el seu govern (falta encara el nomenament dels tres titulars dels ministeris que es reparteixen les competències de seguretat) ja està trontollant-se.
En tot just dos mesos, les protestes populars han posat al descobert la fragilitat i la inoperància d'aquest nou govern titella de l'ocupació. La divisió entre les coalicions que formen el govern de l'Iraq, que es fa dir d’ “unitat nacional”, ha fet que alguns dels seus membres comencin a calcular el cost polític que suposarà per al-Maliki el descontentament popular i per això ja s'estan distanciant d'ell.
La duresa amb la qual les forces governamentals de seguretat han respost a les manifestacions pacífiques no fa sinó minar encara més la imatge popular no només de al-Maliki sinó de tot el sistema polític construït per l'Ocupació.
Udey al Zeidi és un exemple de com les forces de seguretat actuen contra els manifestants. El 14 de febrer de 2011 després d'aconseguir el permís per manifestar-se a la plaça Firdaus, al centre de Bagdad, va ser obligat, una vegada començada la concentració, a traslladar-la a una zona anomenada Abu Nuwas, zona deshabitada i considerada zona militar.
Quan es va desplaçar allà amb el coronel Aquid per inspeccionar la zona, va ser introduït en un cotxe on va ser brutalment agredit i insultat.
El van tancar durant cinc dies a una cel·la d'aïllament en un lloc desconegut on va ser colpejat amb pals i porres elèctriques, i sotmès a electroshocks perquè confessés que treballava per al Partit Baaz. Durant el seu segrest per les forces de seguretat, Uday va negar aquest extrem. Una vegada alliberat va haver de ser ingressat durant dos dies a l'hospital al Kindi per recuperar-se de les lesions: la cama esquerra trencada, hematomes en l'esquena i costelles, l'espatlla i el canell drets dislocats, així com intensos mals al cap .
La pressió internacional i el fet de ser germà de Muntada al Zeidi (el periodista que va llançar dues sabates a George Bush) li van permetre rebre un tracte més benèvol que altres detinguts. Així va succeir després de ser detingut de nou en les manifestacions del 25 de febrer a la plaça Tahrir de Bagdad.
La presència de Udey al Zeidi és una oportunitat única per conèixer de primera mà com s'organitzen les manifestacions populars a l'Iraq, qui està darrere de les mateixes, quines són les seves exigències i les repercussions que ja estan tenint en aquest país clau per a la política no solament àrab sinó regional.
La implicació de les forces iranianes en la repressió de les manifestacions així com el silenci nord-americà sobre les violacions dels Drets Humans que acompanyen la repressió a l'Iraq són dos indicis a seguir per entendre la possible evolució d'aquest país abandonat a la seva sort per la comunitat internacional.
CEOSI-PASI
Catalunya Abril 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
