Aquest bloc vol ser un espai d'informació i discussió del què succeix a l'Iraq, alhora que una eina per difondre les activitats de sensibilització i denúncia que es porten a terme a Catalnya. Per a una informació més detallada us podeu dirigir al web de la Campanya Estatal Contra l'Ocupació i per la Sobirania de l'Iraq (CEOSI).
A banda de la informació a través dels vincles web, el material audiovisual i la documentació d'aquest Blog, des de la PASI també us podem oferir la possibilitat de realitzar actes de sensibilització i informació, com xerrades o projeccions.

dimarts, 3 de maig del 2011

Acte "LES REVOLUCIONS ÀRABS: IRAQ, TRENCANT EL SILENCI"

Amb Udey Al-Zeidi, president del Front Popular per l'Alliberament de l'Iraq (FPLI)
Presenta: Jaume Botey

DATA: dimecres 4 de maig de 2011
HORA: 19 h.
LLOC: Ateneu Municipal de Rubí. c. Xile 1 i 3. (Rubí)

Organitza: Rubí Solidari. Col·labora: PASI


La Plataforma per l'Alliberament i la Sobirania de l'Iraq de Catalunya PASI, conjuntament amb la Campaña Estatal contra la Ocupación y por la Soberania del Iraq CEOSI han organitzat una serie d'activitats a l'Estat espanyol (Astúries, Madrid, Andalusia, Catalunya, Pais Vasc) de Udey Al Zeidi, President del Front Popular per l'Alliberament de l'Iraq, per donar a conèixer la realitat avui de l'Iraq, vuit anys després de la invasió i l'ocupació i a la llum de les actuals revoltes Àrabs.

Visita a l'Estat Español de Udey al-Zeidi

Udey al Zeidi, un dels dirigents de les revoltes dels joves a l'Iraq, s'ha convertit amb poc més de 30 anys en un referent de la revolta popular que des del 25 de febrer s'estén per tot l'Iraq.

Des de 2009 presideix el Front Popular per a l'Alliberament de l'Iraq (FPLI), un moviment popular patriòtic lligat als moviments populars que lluiten contra l'ocupació.

El Front està format per diverses personalitats nacionalistes i forces com el Front Popular per a la Salvació de Kirkuk, el Moviment per a l'Alliberament del Sud de l'Iraq, l'Organització d'Estudiants i Joves de l'Iraq Lliure i la Lliga Nacional de Tribus del Centre i Sud de l'Iraq.

Durant els seus tres anys d'existència aquest moviment ha organitzat nombroses protestes i manifestacions des de l'extrem nord de l'Iraq, a Erbil, fins al sud més profund, a Fao.

El FPLI ha aconseguit un reconeixement indiscutible en l'entorn antiocupació iraquià per les seves accions i el seu posicionament polític inamovible, que respon a les demandes del poble iraquià i dels seus drets bàsics:

1.- Alliberar totalment l'Iraq, tant en l’aspecte militar com en el polític i econòmic, expulsant a totes les forces ocupants.
2.- Mantenir la unitat de l'Iraq, tant del seu territori com del seu poble.

El FPLI exigeix el final d'aquest règim que recolza la segregació i divisió de l'Iraq i aspira a establir un Estat civil basat en l'alternança pacífica de poder emanat de la voluntat popular, en el qual es garanteixin totes les llibertats i el respecte dels Drets Humans, un Estat en el qual el sectarisme sigui un delicte.

El FLPI, juntament amb altres grups de joves, ha aconseguit posar en qüestió al govern de al-Maliki, que abans d'aconseguir completar el seu govern (falta encara el nomenament dels tres titulars dels ministeris que es reparteixen les competències de seguretat) ja està trontollant-se.

En tot just dos mesos, les protestes populars han posat al descobert la fragilitat i la inoperància d'aquest nou govern titella de l'ocupació. La divisió entre les coalicions que formen el govern de l'Iraq, que es fa dir d’ “unitat nacional”, ha fet que alguns dels seus membres comencin a calcular el cost polític que suposarà per al-Maliki el descontentament popular i per això ja s'estan distanciant d'ell.

La duresa amb la qual les forces governamentals de seguretat han respost a les manifestacions pacífiques no fa sinó minar encara més la imatge popular no només de al-Maliki sinó de tot el sistema polític construït per l'Ocupació.

Udey al Zeidi és un exemple de com les forces de seguretat actuen contra els manifestants. El 14 de febrer de 2011 després d'aconseguir el permís per manifestar-se a la plaça Firdaus, al centre de Bagdad, va ser obligat, una vegada començada la concentració, a traslladar-la a una zona anomenada Abu Nuwas, zona deshabitada i considerada zona militar.

Quan es va desplaçar allà amb el coronel Aquid per inspeccionar la zona, va ser introduït en un cotxe on va ser brutalment agredit i insultat.
El van tancar durant cinc dies a una cel·la d'aïllament en un lloc desconegut on va ser colpejat amb pals i porres elèctriques, i sotmès a electroshocks perquè confessés que treballava per al Partit Baaz. Durant el seu segrest per les forces de seguretat, Uday va negar aquest extrem. Una vegada alliberat va haver de ser ingressat durant dos dies a l'hospital al Kindi per recuperar-se de les lesions: la cama esquerra trencada, hematomes en l'esquena i costelles, l'espatlla i el canell drets dislocats, així com intensos mals al cap .

La pressió internacional i el fet de ser germà de Muntada al Zeidi (el periodista que va llançar dues sabates a George Bush) li van permetre rebre un tracte més benèvol que altres detinguts. Així va succeir després de ser detingut de nou en les manifestacions del 25 de febrer a la plaça Tahrir de Bagdad.

La presència de Udey al Zeidi és una oportunitat única per conèixer de primera mà com s'organitzen les manifestacions populars a l'Iraq, qui està darrere de les mateixes, quines són les seves exigències i les repercussions que ja estan tenint en aquest país clau per a la política no solament àrab sinó regional.

La implicació de les forces iranianes en la repressió de les manifestacions així com el silenci nord-americà sobre les violacions dels Drets Humans que acompanyen la repressió a l'Iraq són dos indicis a seguir per entendre la possible evolució d'aquest país abandonat a la seva sort per la comunitat internacional.

CEOSI-PASI
Catalunya Abril 2011

dimarts, 15 de març del 2011

Declaració de la CEOSI en el vuitè aniversari de la invasió de l'Iraq

"En el 8º aniversario de la ocupación de Iraq, el pueblo iraquí se suma a la rebelión popular árabe y añade a las reivindicaciones de soberanía e independencia la exigencia de pan y democracia.

Tras ocho años de ocupación, el proyecto de división étnica y sectaria de Iraq ha fracasado. Frente al proyecto de división geográfica y sectaria del país como único modo de doblegar a la resistencia popular frente a la ocupación estadounidense (Israel apoyando el separatismo sectario kurdo, Irán dando su apoyo a los partidos y milicias confesionales y sectarios y Al-Qaeda siendo instrumento para los fines de EEEUU y Arabia Saudí), decenas de miles de personas han salido a las calles unidos [1], desde Erbil a Basora, pasando por Bagdad, para exigir un gobierno decente que acabe con las penurias en las que malvive la población que padece un 50% de desempleo y se enfrenta a diario con la carestía de los alimentos y la falta de energía y de electricidad como elementos esenciales para que la vida sea factible. Precisamente en un país que posee la segunda mayor reserva de petróleo y de gas del mundo, la capital, por poner sólo un ejemplo, apenas cuenta con una hora al día de electricidad y el país vive sin Estado efectivo, con unos servicios públicos esenciales inexistentes lo que implica la falta de suministro de agua potable, la carencia de una red de saneamiento adecuado, un sistema sanitario y educativo antaño ejemplo en la región y ahora feudo de las milicias sectarias y todo ello unido a la campaña de asesinatos de docentes, maestros y profesionales que hace que la supervivencia en Iraq sea tarea de héroes, una heroicidad que el pueblo iraquí ya ha manifestado en muchas ocasiones a lo largo de su historia más reciente.

Desde principios de febrero, y con una falta clamorosa de información internacional, el pueblo iraquí ha desafiado nuevamente la represión [2] —esta vez en forma de toques de queda, detenciones masivas y amenazas directas, impuesta por el gobierno títere de Nuri al-Maliki— para salir a manifestarse en exigencia del fin de la ocupación, democracia, pan, justicia y libertad. Los bloques de hormigón con los que la policía intentaba cortar los accesos a los lugares en los que estaban convocadas las manifestaciones no han sido suficientes para detener la expresión de las exigencias de un pueblo ya exiguo que clama, ahora más que nunca, por su derecho a decidir libremente su destino.

Otra vez los iraquíes han tenido que pagar un precio muy alto —el de la sangre de las decenas de muertos [3], y de los cientos de torturados (las detenciones en Iraq se saldan con torturas sistemáticas a manos de la policía)— para reivindicar su derecho a la soberanía.

El pueblo iraquí, que lo tiene todo por ganar, ha desafiado igualmente a los llamamientos de los Ayatolás cercanos al poder para que no acudiera a las manifestaciones, con la excusa artera de no dañar “el sistema de paz y de libertad traído la ocupación anglo-estadounidense. Sin embargo el pueblo iraquí, en su sabiduría, ha rechazado sin fisuras el sistema político impuesto por la ocupación al igual que los ilegítimos e ilegales procesos electorales que se traducen en el reparto del poder por parte de fracciones de grupos sectarios, cuyo interés fundamental es saquear el país —y de la manera más rápida posible— así como el mantenimiento de la ocupación estadounidense que, a día de hoy, cuenta todavía con cerca de 50.000 efectivos con los que controla, desde sus bases militares, los pozos petrolíferos y su explotación por las compañías multinacionales.

Tal y como expresa el comunicado de Los Jóvenes de la Revolución Iraquí: “ […] Queremos enviar al mundo un mensaje claro de nuestro rechazo a esta clase política corrupta surgida de aquellos comicios [4], y un mensaje parejo a la ocupación estadounidense que ha aupado a esta clase política y ha permitido el latrocinio de nuestras riquezas y la dilapidación de nuestros recursos.” [5]

El pueblo iraquí, después de ocho años de lucha, ha hecho fracasar el proyecto imperialista de Estados Unidos de convertir a Iraq en un Estado títere, pese a lo cual, y en contra de sus anuncios de retirada definitiva, va a intentar mantener su presencia estratégica de bases militares con un contingente de hasta 35.000 hombres que desarrollarán labores de protección de las instalaciones estadounidenses y el entrenamiento de las fuerzas iraquíes. Ardua tarea por delante para un ejército vencido de facto y que se tendrá que enfrentar a un pueblo que va a mantener su presión y su exigencia de soberanía e independencia, lo que únicamente será viable con la retirada total y absoluta de todas las tropas, milicias y contratistas extranjeros de suelo iraquí.

Aunque la lucha popular haya puesto en jaque los intereses imperialistas, la batalla final está por librarse, pero los nuevos bríos de la movilización popular permiten adivinar un futuro de esperanza para el pueblo iraquí.

En este octavo aniversario, y más que nunca en unidad con sus hermanos árabes, la mayoría del pueblo iraquí se reconoce —con sus diferencias religiosas y étnicas— ciudadano de un país que les pertenece, y como tal el pueblo iraquí exige el fin de la ocupación y la creación de un Estado social y democrático que acabe con la corrupción y el saqueo del patrimonio nacional."

Notas:

1. Véase en IraqSolidaridad:
Al menos 24 muertos en dos jornadas de protesta en Iraq
2. Véase en IraqSolidaridad:
Iraq: convocado el “Viernes de la Dignidad”
3. Véase:
Relación de los primeros 24 asesinados en las manifestaciones celebradas en Iraq del 25 de febrero al 4 de marzo (PDF)
4. Véase en IraqSolidaridad:
La resistencia iraquí llama al boicot de las elecciones
5. Véase en IraqSolidaridad:
Comunicado de los Jóvenes de la Revolución Iraquí: llamamiento a nuevas movilizaciones el día 7 de marzo