Aquest bloc vol ser un espai d'informació i discussió del què succeix a l'Iraq, alhora que una eina per difondre les activitats de sensibilització i denúncia que es porten a terme a Catalnya. Per a una informació més detallada us podeu dirigir al web de la Campanya Estatal Contra l'Ocupació i per la Sobirania de l'Iraq (CEOSI).
A banda de la informació a través dels vincles web, el material audiovisual i la documentació d'aquest Blog, des de la PASI també us podem oferir la possibilitat de realitzar actes de sensibilització i informació, com xerrades o projeccions.

dijous, 19 de gener del 2012

Retirada de les tropes d'Estats Units de l'Iraq

Declaració de la Campanya Estatal contra l'Ocupació i per la Sobirania de l'Iraq (CEOSI)

El projecte imperialista anglonordamericanà per controlar l'Iraq ha fracassat. Malgrat que les forces dels ocupants han fomentat la divisió ètnica i sectària del país com a forma de doblegar la voluntat del poble iraquià, no han aconseguit fer-se amb el control de l'Iraq, pel que la retirada nordamericana és una victòria de la resistència iraquiana.

Després de gairebé nou anys d'ocupació, Estats Units ha hagut d'evacuar les últimes tropes de combat que quedaven a l'Iraq. El projecte imperialista anglonordamericà per controlar l'Iraq ha fracassat. Malgrat que les forces ocupants han fomentat la divisió ètnica i sectària del país com a forma de doblegar la voluntat del poble iraquià, no han aconseguit fer-se amb el control de l'Iraq, pel que la retirada nordamericana és una victòria de la resistència iraquiana.

El poble iraquià encara té enemics a vèncer i reptes per assolir en aquest nou procés. La sortida nordamericana deixa el país en mans del govern, els fils del qual es mouen des de l'Iran, que serà combatut pel poble iraquià fins a assolir la plena sobirania. A més, encara queda per desenmascarar el recolzament d'Israel al separatisme sectari kurd, el desmantellament de les milícies armades confessionals i sectàries, i fer públic i denunciar el paper que juga Al-Qaeda a favor dels fins i objectius dels Estats Units, Aràbia Saudí i Iran.

La retirada d'Estats Units ha d'implicar necessàriament la retirada de tots els qui van arribar a Iraq a l'ombra de les tropes de l'ocupació aliades dirigides per la coalició anglonordamericana, que han governat de forma il·legal el país (amb elements proiranís amb Nuri al-Maliki o proimperialistes com Ahmad al-Chalabi), sembrant el pànic i potenciant el sectarisme entre la població iraquiana.

Les tropes d'Estats Units a l'Iraq han estat derrotades i s'han anat, però mai podrem ni hem d'oblidar l'elevat cost humà i material que ha significat per a la població iraquiana: el còmput inacabable de pèrdues de vides humanes (segons l'organització nordamericana Opinion Resarch Business, ja al febrer de 2008 haurien mort, com a conseqüència de l'ocupació, 1.033.239 iraquians), l'èxode i l'exili massiu de cinc milions de persones, el desmantellament de les institucions, el saqueig de museus, arxius i biblioteques, la destrucció de material del país i dels mitjans de subsistència de la seva població, l'espoliació de les riqueses naturals i del petroli, l'anul·lació d'una memòria col·lectiva integradora i la destrucció de l'espessa trama social iraquiana. En definitiva, la destrucció d'un país sobirà que havia construït un model diferent per al Pròxim Orient i que en l'actualitat és el novè pitjor estat fallit del món (segons el rànking de Foreign Policy per al 2011) [1]. El repte que afronta el poble iraquià és la recuperació total de la seva sobirania i la reconstrucció d'allò perdut i robat que, si bé suposarà una tasca gairebé impossible a curt termini, ha de ser l'objectiu del poble i de la resistència iraquiana.

L'actual procés polític, conduït per Nuri al-Maliki i dirigit per una ocupació il·lícita mitjançant fraudulents processos que pretenien ser democràtics, no és en absolut el reflex dels desitjos polítics de la població iraquiana, com bé ho demostren les mobilitzacions de la població iraquiana.

Malgrat l'enorme llossa que significa per a la població iraquiana aquesta situació, el poble iraquià s'ha afrontat a aquesta agressió per tots els mitjans legítims que li atorguen tant els Dret com les Convencions internacionals a través del seu irrenunciable dret a la defensa de la seva dignitat, independència i autodeterminació.

La retirada de les tropes d'Estats Units es realitza en el marc de la revolució dels joves iraquians, que es porta mobilitzant des del 25 de febrer de 2011 [2] per exigir la fi de l'ocupació, la fi d'un govern que és incapaç d'aturar les penúries en les quals malviu la població iraquiana, que pateix un 50% d'atur i s'afronta a diari a la carestia dels aliments i a la falta d'energia i d'electricitat com a elements essencials per a que la vida sigui factible; una població que ha de sobreviure sense la tutela d'un Estat efectiu, un Estat incapaç de proveir a la població d'uns serveis públics essencials, el que suposa que la supervivència a l'Iraq sigui una tasca d'herois, heroïcitat que el poble iraquià ja ha manifestat en moltes ocasions al llarg de la seva història més recent.

La retirada de les tropes nordamericanes ha de permetre que el moviment patriòtic iraquià juntament amb totes les seves faccions, partits i personalitats resistents contràries al projecte d'ocupació, treballi per a la preservació de la unitat d'Iraq i el refús de les quotes sectàries i confessionals, pel diàleg com a mètode per solucionar els problemes, per la defensa del pluripartidisme i l'alternança pacífica de l'exèrcit del poder a través de les urnes com a mitjà d'expressió de la voluntat del poble, pel refús de l'actual procés polític sota l'ombra de l'ocupació, per la igualtat davant la llei de tota la ciutadania, amb independència de la seva religió, llengua o sexe.
Avui més que mai és importat que la comunitat internacional aplaudeixi la retirada de les tropes ocupants dels Estats Units i doni suport al poble iraquià per a que les forces polítiques en resistència trobin el camí de la unificació de totes les faccions, de forma que el poble iraquià pugui exercir lliurement el seu dret d'autoderterminació davant la perspectiva amenaçadora d'un Iran que intentarà arrossegar-los a una guerra sectària.

Serà necessari que la resistència política denunciï la situació de la població iraquiana afectada per les bombes químiques, l'urani empobrit i el fòsfor blanc al llarg d'aquest procés d'ocupació, i també del període anterior, al mateix temps que exerceixi la màxima pressió per portar davant del Tribunal Penal Internacional als causants dels assassinats d'innocents iraquians, procedir a un judici just i exigir el pagament de les indemnitzacions de guerra, d'acord a la legislació internacional vigent [3]. La legítima resistència iraquiana, única representant genuïna del poble iraquià, és el principal garant de la llibertat, la unitat i la identitat d'Iraq, així com l'encarregada de preservar la seva riquesa i el seu futur, i és l'esperança del poble iraquià.


Notes d'IraqSolidaridad:
1. Veure el mapa interactiu dels Estats fallits del món en què Iraq apareix com a novè pitjor del món. Disponible a: http://www.fp-es.org/indice_estados_fallidos_2011/index.html
2. Tot el relatiu a aquestes mobilitzacions pot consultar-se al nostre bloc (http://iraqsolidaridad.wordpress.com/), sota l'apartat Les revoltes dels joves iraquians.
3. Veure tota la informació respecte al Tribunal Kuala Lumpur sobre Crims de Guerra, celebrat fa escassos mesos i la resolució de la qual condemna sense paliatius l'actuació dels dirigents dels Estats Units i el Regne Unit. Al bloc IraqSolidaridad/Tribunal Kuala Lumpur.