Amb Udey Al-Zeidi, president del Front Popular per l'Alliberament de l'Iraq (FPLI)
Presenta: Jaume Botey
DATA: dimecres 4 de maig de 2011
HORA: 19 h.
LLOC: Ateneu Municipal de Rubí. c. Xile 1 i 3. (Rubí)
Organitza: Rubí Solidari. Col·labora: PASI
La Plataforma per l'Alliberament i la Sobirania de l'Iraq de Catalunya PASI, conjuntament amb la Campaña Estatal contra la Ocupación y por la Soberania del Iraq CEOSI han organitzat una serie d'activitats a l'Estat espanyol (Astúries, Madrid, Andalusia, Catalunya, Pais Vasc) de Udey Al Zeidi, President del Front Popular per l'Alliberament de l'Iraq, per donar a conèixer la realitat avui de l'Iraq, vuit anys després de la invasió i l'ocupació i a la llum de les actuals revoltes Àrabs.
dimarts, 3 de maig del 2011
Visita a l'Estat Español de Udey al-Zeidi
Udey al Zeidi, un dels dirigents de les revoltes dels joves a l'Iraq, s'ha convertit amb poc més de 30 anys en un referent de la revolta popular que des del 25 de febrer s'estén per tot l'Iraq.
Des de 2009 presideix el Front Popular per a l'Alliberament de l'Iraq (FPLI), un moviment popular patriòtic lligat als moviments populars que lluiten contra l'ocupació.
El Front està format per diverses personalitats nacionalistes i forces com el Front Popular per a la Salvació de Kirkuk, el Moviment per a l'Alliberament del Sud de l'Iraq, l'Organització d'Estudiants i Joves de l'Iraq Lliure i la Lliga Nacional de Tribus del Centre i Sud de l'Iraq.
Durant els seus tres anys d'existència aquest moviment ha organitzat nombroses protestes i manifestacions des de l'extrem nord de l'Iraq, a Erbil, fins al sud més profund, a Fao.
El FPLI ha aconseguit un reconeixement indiscutible en l'entorn antiocupació iraquià per les seves accions i el seu posicionament polític inamovible, que respon a les demandes del poble iraquià i dels seus drets bàsics:
1.- Alliberar totalment l'Iraq, tant en l’aspecte militar com en el polític i econòmic, expulsant a totes les forces ocupants.
2.- Mantenir la unitat de l'Iraq, tant del seu territori com del seu poble.
El FPLI exigeix el final d'aquest règim que recolza la segregació i divisió de l'Iraq i aspira a establir un Estat civil basat en l'alternança pacífica de poder emanat de la voluntat popular, en el qual es garanteixin totes les llibertats i el respecte dels Drets Humans, un Estat en el qual el sectarisme sigui un delicte.
El FLPI, juntament amb altres grups de joves, ha aconseguit posar en qüestió al govern de al-Maliki, que abans d'aconseguir completar el seu govern (falta encara el nomenament dels tres titulars dels ministeris que es reparteixen les competències de seguretat) ja està trontollant-se.
En tot just dos mesos, les protestes populars han posat al descobert la fragilitat i la inoperància d'aquest nou govern titella de l'ocupació. La divisió entre les coalicions que formen el govern de l'Iraq, que es fa dir d’ “unitat nacional”, ha fet que alguns dels seus membres comencin a calcular el cost polític que suposarà per al-Maliki el descontentament popular i per això ja s'estan distanciant d'ell.
La duresa amb la qual les forces governamentals de seguretat han respost a les manifestacions pacífiques no fa sinó minar encara més la imatge popular no només de al-Maliki sinó de tot el sistema polític construït per l'Ocupació.
Udey al Zeidi és un exemple de com les forces de seguretat actuen contra els manifestants. El 14 de febrer de 2011 després d'aconseguir el permís per manifestar-se a la plaça Firdaus, al centre de Bagdad, va ser obligat, una vegada començada la concentració, a traslladar-la a una zona anomenada Abu Nuwas, zona deshabitada i considerada zona militar.
Quan es va desplaçar allà amb el coronel Aquid per inspeccionar la zona, va ser introduït en un cotxe on va ser brutalment agredit i insultat.
El van tancar durant cinc dies a una cel·la d'aïllament en un lloc desconegut on va ser colpejat amb pals i porres elèctriques, i sotmès a electroshocks perquè confessés que treballava per al Partit Baaz. Durant el seu segrest per les forces de seguretat, Uday va negar aquest extrem. Una vegada alliberat va haver de ser ingressat durant dos dies a l'hospital al Kindi per recuperar-se de les lesions: la cama esquerra trencada, hematomes en l'esquena i costelles, l'espatlla i el canell drets dislocats, així com intensos mals al cap .
La pressió internacional i el fet de ser germà de Muntada al Zeidi (el periodista que va llançar dues sabates a George Bush) li van permetre rebre un tracte més benèvol que altres detinguts. Així va succeir després de ser detingut de nou en les manifestacions del 25 de febrer a la plaça Tahrir de Bagdad.
La presència de Udey al Zeidi és una oportunitat única per conèixer de primera mà com s'organitzen les manifestacions populars a l'Iraq, qui està darrere de les mateixes, quines són les seves exigències i les repercussions que ja estan tenint en aquest país clau per a la política no solament àrab sinó regional.
La implicació de les forces iranianes en la repressió de les manifestacions així com el silenci nord-americà sobre les violacions dels Drets Humans que acompanyen la repressió a l'Iraq són dos indicis a seguir per entendre la possible evolució d'aquest país abandonat a la seva sort per la comunitat internacional.
CEOSI-PASI
Catalunya Abril 2011
Des de 2009 presideix el Front Popular per a l'Alliberament de l'Iraq (FPLI), un moviment popular patriòtic lligat als moviments populars que lluiten contra l'ocupació.
El Front està format per diverses personalitats nacionalistes i forces com el Front Popular per a la Salvació de Kirkuk, el Moviment per a l'Alliberament del Sud de l'Iraq, l'Organització d'Estudiants i Joves de l'Iraq Lliure i la Lliga Nacional de Tribus del Centre i Sud de l'Iraq.
Durant els seus tres anys d'existència aquest moviment ha organitzat nombroses protestes i manifestacions des de l'extrem nord de l'Iraq, a Erbil, fins al sud més profund, a Fao.
El FPLI ha aconseguit un reconeixement indiscutible en l'entorn antiocupació iraquià per les seves accions i el seu posicionament polític inamovible, que respon a les demandes del poble iraquià i dels seus drets bàsics:
1.- Alliberar totalment l'Iraq, tant en l’aspecte militar com en el polític i econòmic, expulsant a totes les forces ocupants.
2.- Mantenir la unitat de l'Iraq, tant del seu territori com del seu poble.
El FPLI exigeix el final d'aquest règim que recolza la segregació i divisió de l'Iraq i aspira a establir un Estat civil basat en l'alternança pacífica de poder emanat de la voluntat popular, en el qual es garanteixin totes les llibertats i el respecte dels Drets Humans, un Estat en el qual el sectarisme sigui un delicte.
El FLPI, juntament amb altres grups de joves, ha aconseguit posar en qüestió al govern de al-Maliki, que abans d'aconseguir completar el seu govern (falta encara el nomenament dels tres titulars dels ministeris que es reparteixen les competències de seguretat) ja està trontollant-se.
En tot just dos mesos, les protestes populars han posat al descobert la fragilitat i la inoperància d'aquest nou govern titella de l'ocupació. La divisió entre les coalicions que formen el govern de l'Iraq, que es fa dir d’ “unitat nacional”, ha fet que alguns dels seus membres comencin a calcular el cost polític que suposarà per al-Maliki el descontentament popular i per això ja s'estan distanciant d'ell.
La duresa amb la qual les forces governamentals de seguretat han respost a les manifestacions pacífiques no fa sinó minar encara més la imatge popular no només de al-Maliki sinó de tot el sistema polític construït per l'Ocupació.
Udey al Zeidi és un exemple de com les forces de seguretat actuen contra els manifestants. El 14 de febrer de 2011 després d'aconseguir el permís per manifestar-se a la plaça Firdaus, al centre de Bagdad, va ser obligat, una vegada començada la concentració, a traslladar-la a una zona anomenada Abu Nuwas, zona deshabitada i considerada zona militar.
Quan es va desplaçar allà amb el coronel Aquid per inspeccionar la zona, va ser introduït en un cotxe on va ser brutalment agredit i insultat.
El van tancar durant cinc dies a una cel·la d'aïllament en un lloc desconegut on va ser colpejat amb pals i porres elèctriques, i sotmès a electroshocks perquè confessés que treballava per al Partit Baaz. Durant el seu segrest per les forces de seguretat, Uday va negar aquest extrem. Una vegada alliberat va haver de ser ingressat durant dos dies a l'hospital al Kindi per recuperar-se de les lesions: la cama esquerra trencada, hematomes en l'esquena i costelles, l'espatlla i el canell drets dislocats, així com intensos mals al cap .
La pressió internacional i el fet de ser germà de Muntada al Zeidi (el periodista que va llançar dues sabates a George Bush) li van permetre rebre un tracte més benèvol que altres detinguts. Així va succeir després de ser detingut de nou en les manifestacions del 25 de febrer a la plaça Tahrir de Bagdad.
La presència de Udey al Zeidi és una oportunitat única per conèixer de primera mà com s'organitzen les manifestacions populars a l'Iraq, qui està darrere de les mateixes, quines són les seves exigències i les repercussions que ja estan tenint en aquest país clau per a la política no solament àrab sinó regional.
La implicació de les forces iranianes en la repressió de les manifestacions així com el silenci nord-americà sobre les violacions dels Drets Humans que acompanyen la repressió a l'Iraq són dos indicis a seguir per entendre la possible evolució d'aquest país abandonat a la seva sort per la comunitat internacional.
CEOSI-PASI
Catalunya Abril 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
