PASI Catalunya

Retirada de les tropes d'Estats Units de l'Iraq

2012-01-19T10:40:00.005+01:00

Declaració de la Campanya Estatal contra l'Ocupació i per la Sobirania de l'Iraq (CEOSI)

El projecte imperialista anglonordamericanà per controlar l'Iraq ha fracassat. Malgrat que les forces dels ocupants han fomentat la divisió ètnica i sectària del país com a forma de doblegar la voluntat del poble iraquià, no han aconseguit fer-se amb el control de l'Iraq, pel que la retirada nordamericana és una victòria de la resistència iraquiana.

Després de gairebé nou anys d'ocupació, Estats Units ha hagut d'evacuar les últimes tropes de combat que quedaven a l'Iraq. El projecte imperialista anglonordamericà per controlar l'Iraq ha fracassat. Malgrat que les forces ocupants han fomentat la divisió ètnica i sectària del país com a forma de doblegar la voluntat del poble iraquià, no han aconseguit fer-se amb el control de l'Iraq, pel que la retirada nordamericana és una victòria de la resistència iraquiana.

El poble iraquià encara té enemics a vèncer i reptes per assolir en aquest nou procés. La sortida nordamericana deixa el país en mans del govern, els fils del qual es mouen des de l'Iran, que serà combatut pel poble iraquià fins a assolir la plena sobirania. A més, encara queda per desenmascarar el recolzament d'Israel al separatisme sectari kurd, el desmantellament de les milícies armades confessionals i sectàries, i fer públic i denunciar el paper que juga Al-Qaeda a favor dels fins i objectius dels Estats Units, Aràbia Saudí i Iran.

La retirada d'Estats Units ha d'implicar necessàriament la retirada de tots els qui van arribar a Iraq a l'ombra de les tropes de l'ocupació aliades dirigides per la coalició anglonordamericana, que han governat de forma il·legal el país (amb elements proiranís amb Nuri al-Maliki o proimperialistes com Ahmad al-Chalabi), sembrant el pànic i potenciant el sectarisme entre la població iraquiana.

Les tropes d'Estats Units a l'Iraq han estat derrotades i s'han anat, però mai podrem ni hem d'oblidar l'elevat cost humà i material que ha significat per a la població iraquiana: el còmput inacabable de pèrdues de vides humanes (segons l'organització nordamericana Opinion Resarch Business, ja al febrer de 2008 haurien mort, com a conseqüència de l'ocupació, 1.033.239 iraquians), l'èxode i l'exili massiu de cinc milions de persones, el desmantellament de les institucions, el saqueig de museus, arxius i biblioteques, la destrucció de material del país i dels mitjans de subsistència de la seva població, l'espoliació de les riqueses naturals i del petroli, l'anul·lació d'una memòria col·lectiva integradora i la destrucció de l'espessa trama social iraquiana. En definitiva, la destrucció d'un país sobirà que havia construït un model diferent per al Pròxim Orient i que en l'actualitat és el novè pitjor estat fallit del món (segons el rànking de Foreign Policy per al 2011) [1]. El repte que afronta el poble iraquià és la recuperació total de la seva sobirania i la reconstrucció d'allò perdut i robat que, si bé suposarà una tasca gairebé impossible a curt termini, ha de ser l'objectiu del poble i de la resistència iraquiana.

L'actual procés polític, conduït per Nuri al-Maliki i dirigit per una ocupació il·lícita mitjançant fraudulents processos que pretenien ser democràtics, no és en absolut el reflex dels desitjos polítics de la població iraquiana, com bé ho demostren les mobilitzacions de la població iraquiana.

Malgrat l'enorme llossa que significa per a la població iraquiana aquesta situació, el poble iraquià s'ha afrontat a aquesta agressió per tots els mitjans legítims que li atorguen tant els Dret com les Convencions internacionals a través del seu irrenunciable dret a la defensa de la seva dignitat, independència i autodeterminació.

La retirada de les tropes d'Estats Units es realitza en el marc de la revolució dels joves iraquians, que es porta mobilitzant des del 25 de febrer de 2011 [2] per exigir la fi de l'ocupació, la fi d'un govern que és incapaç d'aturar les penúries en les quals malviu la població iraquiana, que pateix un 50% d'atur i s'afronta a diari a la carestia dels aliments i a la falta d'energia i d'electricitat com a elements essencials per a que la vida sigui factible; una població que ha de sobreviure sense la tutela d'un Estat efectiu, un Estat incapaç de proveir a la població d'uns serveis públics essencials, el que suposa que la supervivència a l'Iraq sigui una tasca d'herois, heroïcitat que el poble iraquià ja ha manifestat en moltes ocasions al llarg de la seva història més recent.

La retirada de les tropes nordamericanes ha de permetre que el moviment patriòtic iraquià juntament amb totes les seves faccions, partits i personalitats resistents contràries al projecte d'ocupació, treballi per a la preservació de la unitat d'Iraq i el refús de les quotes sectàries i confessionals, pel diàleg com a mètode per solucionar els problemes, per la defensa del pluripartidisme i l'alternança pacífica de l'exèrcit del poder a través de les urnes com a mitjà d'expressió de la voluntat del poble, pel refús de l'actual procés polític sota l'ombra de l'ocupació, per la igualtat davant la llei de tota la ciutadania, amb independència de la seva religió, llengua o sexe.
Avui més que mai és importat que la comunitat internacional aplaudeixi la retirada de les tropes ocupants dels Estats Units i doni suport al poble iraquià per a que les forces polítiques en resistència trobin el camí de la unificació de totes les faccions, de forma que el poble iraquià pugui exercir lliurement el seu dret d'autoderterminació davant la perspectiva amenaçadora d'un Iran que intentarà arrossegar-los a una guerra sectària.

Serà necessari que la resistència política denunciï la situació de la població iraquiana afectada per les bombes químiques, l'urani empobrit i el fòsfor blanc al llarg d'aquest procés d'ocupació, i també del període anterior, al mateix temps que exerceixi la màxima pressió per portar davant del Tribunal Penal Internacional als causants dels assassinats d'innocents iraquians, procedir a un judici just i exigir el pagament de les indemnitzacions de guerra, d'acord a la legislació internacional vigent [3]. La legítima resistència iraquiana, única representant genuïna del poble iraquià, és el principal garant de la llibertat, la unitat i la identitat d'Iraq, així com l'encarregada de preservar la seva riquesa i el seu futur, i és l'esperança del poble iraquià.

Notes d'IraqSolidaridad:
1. Veure el mapa interactiu dels Estats fallits del món en què Iraq apareix com a novè pitjor del món. Disponible a: http://www.fp-es.org/indice_estados_fallidos_2011/index.html
2. Tot el relatiu a aquestes mobilitzacions pot consultar-se al nostre bloc (http://iraqsolidaridad.wordpress.com/), sota l'apartat Les revoltes dels joves iraquians.
3. Veure tota la informació respecte al Tribunal Kuala Lumpur sobre Crims de Guerra, celebrat fa escassos mesos i la resolució de la qual condemna sense paliatius l'actuació dels dirigents dels Estats Units i el Regne Unit. Al bloc IraqSolidaridad/Tribunal Kuala Lumpur.

Acte "LES REVOLUCIONS ÀRABS: IRAQ, TRENCANT EL SILENCI"

2011-05-03T19:40:00.003+02:00

Amb Udey Al-Zeidi, president del Front Popular per l'Alliberament de l'Iraq (FPLI)
Presenta: Jaume Botey

DATA: dimecres 4 de maig de 2011
HORA: 19 h.
LLOC: Ateneu Municipal de Rubí. c. Xile 1 i 3. (Rubí)

Organitza: Rubí Solidari. Col·labora: PASI

La Plataforma per l'Alliberament i la Sobirania de l'Iraq de Catalunya PASI, conjuntament amb la Campaña Estatal contra la Ocupación y por la Soberania del Iraq CEOSI han organitzat una serie d'activitats a l'Estat espanyol (Astúries, Madrid, Andalusia, Catalunya, Pais Vasc) de Udey Al Zeidi, President del Front Popular per l'Alliberament de l'Iraq, per donar a conèixer la realitat avui de l'Iraq, vuit anys després de la invasió i l'ocupació i a la llum de les actuals revoltes Àrabs.

Visita a l'Estat Español de Udey al-Zeidi

2011-05-03T19:38:00.002+02:00

Udey al Zeidi, un dels dirigents de les revoltes dels joves a l'Iraq, s'ha convertit amb poc més de 30 anys en un referent de la revolta popular que des del 25 de febrer s'estén per tot l'Iraq.

Des de 2009 presideix el Front Popular per a l'Alliberament de l'Iraq (FPLI), un moviment popular patriòtic lligat als moviments populars que lluiten contra l'ocupació.

El Front està format per diverses personalitats nacionalistes i forces com el Front Popular per a la Salvació de Kirkuk, el Moviment per a l'Alliberament del Sud de l'Iraq, l'Organització d'Estudiants i Joves de l'Iraq Lliure i la Lliga Nacional de Tribus del Centre i Sud de l'Iraq.

Durant els seus tres anys d'existència aquest moviment ha organitzat nombroses protestes i manifestacions des de l'extrem nord de l'Iraq, a Erbil, fins al sud més profund, a Fao.

El FPLI ha aconseguit un reconeixement indiscutible en l'entorn antiocupació iraquià per les seves accions i el seu posicionament polític inamovible, que respon a les demandes del poble iraquià i dels seus drets bàsics:

1.- Alliberar totalment l'Iraq, tant en l’aspecte militar com en el polític i econòmic, expulsant a totes les forces ocupants.
2.- Mantenir la unitat de l'Iraq, tant del seu territori com del seu poble.

El FPLI exigeix el final d'aquest règim que recolza la segregació i divisió de l'Iraq i aspira a establir un Estat civil basat en l'alternança pacífica de poder emanat de la voluntat popular, en el qual es garanteixin totes les llibertats i el respecte dels Drets Humans, un Estat en el qual el sectarisme sigui un delicte.

El FLPI, juntament amb altres grups de joves, ha aconseguit posar en qüestió al govern de al-Maliki, que abans d'aconseguir completar el seu govern (falta encara el nomenament dels tres titulars dels ministeris que es reparteixen les competències de seguretat) ja està trontollant-se.

En tot just dos mesos, les protestes populars han posat al descobert la fragilitat i la inoperància d'aquest nou govern titella de l'ocupació. La divisió entre les coalicions que formen el govern de l'Iraq, que es fa dir d’ “unitat nacional”, ha fet que alguns dels seus membres comencin a calcular el cost polític que suposarà per al-Maliki el descontentament popular i per això ja s'estan distanciant d'ell.

La duresa amb la qual les forces governamentals de seguretat han respost a les manifestacions pacífiques no fa sinó minar encara més la imatge popular no només de al-Maliki sinó de tot el sistema polític construït per l'Ocupació.

Udey al Zeidi és un exemple de com les forces de seguretat actuen contra els manifestants. El 14 de febrer de 2011 després d'aconseguir el permís per manifestar-se a la plaça Firdaus, al centre de Bagdad, va ser obligat, una vegada començada la concentració, a traslladar-la a una zona anomenada Abu Nuwas, zona deshabitada i considerada zona militar.

Quan es va desplaçar allà amb el coronel Aquid per inspeccionar la zona, va ser introduït en un cotxe on va ser brutalment agredit i insultat.
El van tancar durant cinc dies a una cel·la d'aïllament en un lloc desconegut on va ser colpejat amb pals i porres elèctriques, i sotmès a electroshocks perquè confessés que treballava per al Partit Baaz. Durant el seu segrest per les forces de seguretat, Uday va negar aquest extrem. Una vegada alliberat va haver de ser ingressat durant dos dies a l'hospital al Kindi per recuperar-se de les lesions: la cama esquerra trencada, hematomes en l'esquena i costelles, l'espatlla i el canell drets dislocats, així com intensos mals al cap .

La pressió internacional i el fet de ser germà de Muntada al Zeidi (el periodista que va llançar dues sabates a George Bush) li van permetre rebre un tracte més benèvol que altres detinguts. Així va succeir després de ser detingut de nou en les manifestacions del 25 de febrer a la plaça Tahrir de Bagdad.

La presència de Udey al Zeidi és una oportunitat única per conèixer de primera mà com s'organitzen les manifestacions populars a l'Iraq, qui està darrere de les mateixes, quines són les seves exigències i les repercussions que ja estan tenint en aquest país clau per a la política no solament àrab sinó regional.

La implicació de les forces iranianes en la repressió de les manifestacions així com el silenci nord-americà sobre les violacions dels Drets Humans que acompanyen la repressió a l'Iraq són dos indicis a seguir per entendre la possible evolució d'aquest país abandonat a la seva sort per la comunitat internacional.

CEOSI-PASI
Catalunya Abril 2011

2011-03-15T18:48:00.000+01:00

2011-03-15T18:46:00.000+01:00

Declaració de la CEOSI en el vuitè aniversari de la invasió de l'Iraq

2011-03-15T18:44:00.001+01:00

"En el 8º aniversario de la ocupación de Iraq, el pueblo iraquí se suma a la rebelión popular árabe y añade a las reivindicaciones de soberanía e independencia la exigencia de pan y democracia.

Tras ocho años de ocupación, el proyecto de división étnica y sectaria de Iraq ha fracasado. Frente al proyecto de división geográfica y sectaria del país como único modo de doblegar a la resistencia popular frente a la ocupación estadounidense (Israel apoyando el separatismo sectario kurdo, Irán dando su apoyo a los partidos y milicias confesionales y sectarios y Al-Qaeda siendo instrumento para los fines de EEEUU y Arabia Saudí), decenas de miles de personas han salido a las calles unidos [1], desde Erbil a Basora, pasando por Bagdad, para exigir un gobierno decente que acabe con las penurias en las que malvive la población que padece un 50% de desempleo y se enfrenta a diario con la carestía de los alimentos y la falta de energía y de electricidad como elementos esenciales para que la vida sea factible. Precisamente en un país que posee la segunda mayor reserva de petróleo y de gas del mundo, la capital, por poner sólo un ejemplo, apenas cuenta con una hora al día de electricidad y el país vive sin Estado efectivo, con unos servicios públicos esenciales inexistentes lo que implica la falta de suministro de agua potable, la carencia de una red de saneamiento adecuado, un sistema sanitario y educativo antaño ejemplo en la región y ahora feudo de las milicias sectarias y todo ello unido a la campaña de asesinatos de docentes, maestros y profesionales que hace que la supervivencia en Iraq sea tarea de héroes, una heroicidad que el pueblo iraquí ya ha manifestado en muchas ocasiones a lo largo de su historia más reciente.

Desde principios de febrero, y con una falta clamorosa de información internacional, el pueblo iraquí ha desafiado nuevamente la represión [2] —esta vez en forma de toques de queda, detenciones masivas y amenazas directas, impuesta por el gobierno títere de Nuri al-Maliki— para salir a manifestarse en exigencia del fin de la ocupación, democracia, pan, justicia y libertad. Los bloques de hormigón con los que la policía intentaba cortar los accesos a los lugares en los que estaban convocadas las manifestaciones no han sido suficientes para detener la expresión de las exigencias de un pueblo ya exiguo que clama, ahora más que nunca, por su derecho a decidir libremente su destino.

Otra vez los iraquíes han tenido que pagar un precio muy alto —el de la sangre de las decenas de muertos [3], y de los cientos de torturados (las detenciones en Iraq se saldan con torturas sistemáticas a manos de la policía)— para reivindicar su derecho a la soberanía.

El pueblo iraquí, que lo tiene todo por ganar, ha desafiado igualmente a los llamamientos de los Ayatolás cercanos al poder para que no acudiera a las manifestaciones, con la excusa artera de no dañar “el sistema de paz y de libertad traído la ocupación anglo-estadounidense. Sin embargo el pueblo iraquí, en su sabiduría, ha rechazado sin fisuras el sistema político impuesto por la ocupación al igual que los ilegítimos e ilegales procesos electorales que se traducen en el reparto del poder por parte de fracciones de grupos sectarios, cuyo interés fundamental es saquear el país —y de la manera más rápida posible— así como el mantenimiento de la ocupación estadounidense que, a día de hoy, cuenta todavía con cerca de 50.000 efectivos con los que controla, desde sus bases militares, los pozos petrolíferos y su explotación por las compañías multinacionales.

Tal y como expresa el comunicado de Los Jóvenes de la Revolución Iraquí: “ […] Queremos enviar al mundo un mensaje claro de nuestro rechazo a esta clase política corrupta surgida de aquellos comicios [4], y un mensaje parejo a la ocupación estadounidense que ha aupado a esta clase política y ha permitido el latrocinio de nuestras riquezas y la dilapidación de nuestros recursos.” [5]

El pueblo iraquí, después de ocho años de lucha, ha hecho fracasar el proyecto imperialista de Estados Unidos de convertir a Iraq en un Estado títere, pese a lo cual, y en contra de sus anuncios de retirada definitiva, va a intentar mantener su presencia estratégica de bases militares con un contingente de hasta 35.000 hombres que desarrollarán labores de protección de las instalaciones estadounidenses y el entrenamiento de las fuerzas iraquíes. Ardua tarea por delante para un ejército vencido de facto y que se tendrá que enfrentar a un pueblo que va a mantener su presión y su exigencia de soberanía e independencia, lo que únicamente será viable con la retirada total y absoluta de todas las tropas, milicias y contratistas extranjeros de suelo iraquí.

Aunque la lucha popular haya puesto en jaque los intereses imperialistas, la batalla final está por librarse, pero los nuevos bríos de la movilización popular permiten adivinar un futuro de esperanza para el pueblo iraquí.

En este octavo aniversario, y más que nunca en unidad con sus hermanos árabes, la mayoría del pueblo iraquí se reconoce —con sus diferencias religiosas y étnicas— ciudadano de un país que les pertenece, y como tal el pueblo iraquí exige el fin de la ocupación y la creación de un Estado social y democrático que acabe con la corrupción y el saqueo del patrimonio nacional."

Notas:

1. Véase en IraqSolidaridad:
Al menos 24 muertos en dos jornadas de protesta en Iraq
2. Véase en IraqSolidaridad:
Iraq: convocado el “Viernes de la Dignidad”
3. Véase:
Relación de los primeros 24 asesinados en las manifestaciones celebradas en Iraq del 25 de febrero al 4 de marzo (PDF)
4. Véase en IraqSolidaridad:
La resistencia iraquí llama al boicot de las elecciones
5. Véase en IraqSolidaridad:
Comunicado de los Jóvenes de la Revolución Iraquí: llamamiento a nuevas movilizaciones el día 7 de marzo

Nova publicació

2009-04-22T20:59:00.001+02:00

Ediciones del Oriente y del Mediterráneo
‘Iraq bajo ocupación: Destrucción de la identidad y la memoria’
de Carlos Varea, Paloma Valverde y Ester Sanz, editores
2009

“A lo largo de estos años de ocupación del país, pese a la inicial oposición mundial a la guerra, la comunidad internacional ha mirado hacia otro lado mientras Iraq era demolido desde sus cimientos, mientras su estructura social se desintegraba fruto de la violencia y del sectarismo que la ocupación y la guerra han provocado..."

Llegir tota la ressenya

Entrevista a Abu Mohamed - El Punt

2009-04-22T20:54:00.005+02:00

És metge, especialista en oncologia, i professor de la Universitat de Bagdad. Un any després de l'ocupació d'Iraq va treure la seva família del país, però ell va quedar-se per participar en la reconstrucció del Baaz i coordinar la resistència –la que no és islamista– contra el govern d'Al Maliki
Tem per la seva vida?
–«Sense cap mena de dubte. Em moc de forma bastant secreta per l'Iraq.»
Llegir tota l'entrevista

Entrevista a Abu Mohamed - 3/24

2009-04-22T00:04:00.002+02:00

'Iraq, sis anys després de l'ocupació,
En parlem amb l'iraquià Khodayer Al Murshidy, portaveu del partit opositor Baas, i del Partit Patriòtic de l'Iraq.

Veure l'entrevista

Entrevista a Abu Mohamed - El Periódico

2009-04-21T23:52:00.004+02:00

Abú Mohamed, portavoz de la resistencia iraquí: "Obama debe pedir perdón en nombre de EEUU por invadir Irak"
El Periódico de Catalunya, Marc Marginedas.

Abú Mohamed es portavoz de la resistencia iraquí vinculada a Izzat Ibrahim al Duri, el único de los capitostes del depuesto régimen de Sadam Husein que EEUU no logró detener.

Llegir tota l'entrevista

Crònica - Irak en la etapa Obama. La voz de la resistencia.

2009-04-20T19:31:00.002+02:00

"Resistir no es terrorismo. - La resistencia iraquí ha impedido el control al ocupante. - Obama debe reconocer a la Resistencia. - Resistir forma parte de la vida cotidiana de muchas familias."

Crònica de l'acte públic a: http://www.soitu.es/participacion/2009/04/01/u/senyor_g_1238590615.html

Abu Mohamed a Barcelona, crònica de l'acte públic

2009-04-01T19:34:00.005+02:00

Abu Mohamed, representant de la resistència iraquiana a l'exili, es troba de visita a Barcelona, on ahir a la tarda va explicar quin és el projecte de transició que es vol desenvolupar a l'Iraq. El metge i professor universitari va explicar que el Front Nacional (format per 33 faccions), buscarà "un pacte amb totes les forces polítiques del país, incloent les que ara no formen part del Front, per tal de crear un Parlament nacional provisional". Aquesta cambra, que tindria un 250 representants, seria l'encarregada de crear un govern de transició. En aquest temps, el govern hauria de restablir els serveis a la població iraquiana, negociar amb els Estats Units, redactar una nova Constitució i convocar eleccions. "També s'hauria de convocar un referèndum perquè la població ratifiqui la nova Constitució", va explicar Abu Mohamed, que també va aclarir que el projecte consensuat de la resistència passa per un futur govern "civil, laic i equilibrat".
Aquest programa de transició, però, depèn de la retirada definitiva dels Estats Units. "L'única opció que tenen els Estats Units per sortir del problema que els hi suposa Iraq és retirar les forces militars, reconèixer a la resistència com a únic interlocutor vàlid amb la societat iraquiana, assumir la responsabilitat que té amb el poble i el govern de l'Iraq, i indemnitzar les víctimes de l'Ocupació". Unes exigències que, segons el portaveu de la Resistència, queden amb Obama tan lluny com amb Bush: "L'administració Obama continua regint-se a l'Iraq pel conveni de seguretat que es va signar sota el mandat de Bush. El nou president dels EUA no ha parlat encara dels 5 milions d'iraquians desplaçats, els morts, les bases militars encara sobre el terreny, els 180.000 mercenaris que actuen a l'Iraq...".
Abu Mohamed va arribar a l'estat espanyol la setmana passada. Va visitar Madrid i després Barcelona, des d'on té previst visitar altres ciutats de l'estat i de Portugal.

Annia
Dimarts 31 de març de 2009

Sisè Aniversari de la invasió i de l'inici de l'ocupació de l'Iraq

2009-03-19T23:20:00.004+01:00

Declaració de la Campanya Estatal contra l'Ocupació i per la Sobirania de l'Iraq (CEOSI i la Plataforma per l'Alliberament i la Sobirania de l'Iraq de Catalunya (PASI).

Per la fi immediata de l'ocupació, en suport de la resistència, per un Iraq sobirà i independent, la condemna dels responsables dels crims de guerra perpetrats a l'Iraq, la reconstrucció del país i el pagament de compensacions d'acord amb la legalitat internacional.
El dia 20 de març es commemora un nou aniversari, el sisè, de l'inici de la guerra i l'ocupació de l'Iraq, que a dia d'avui continua sense ser qüestionada i davant la mirada impassible dels governs del món, inclosos aquells més progressistes, tant a Orient com a Occident.
Malgrat el canvi de govern a Estats Units, malgrat el vanagloriat augment de la seguretat, a la propaganda sobre la tornada dels refugiats, a la celebració d'unes noves eleccions, aquesta vegada locals, gestionades al seu antull per les autoritats col·laboracionistes, i malgrat la farsa d'un govern tutelat, l'única veritat per al poble iraquià és el tremend sofriment que segueix patint encara a dia d'avui; l'única veritat per al poble iraquià és la impossibilitat de tenir les necessitats bàsiques cobertes, el terror constant als assassinats indiscriminats, els segrests, les redades i els atacs militars contra la població, propiciats tant per les milícies sectàries, encoratjades des del propi govern, com per l'Ocupació, i la divisió sectària de la societat. L'única veritat, finalment, és que la guerra i l'ocupació continuen arrasant l'Iraq i el seu poble i que la violència, lluny de disminuir, ha tornat a sofrir un increment en aquest últim mes de febrer, amb almenys 258 persones mortes, el que suposa un augment de la mortalitat per causes violentes del 35 per cent respecte al mes anterior (al gener de 2009 es van produir 211 víctimes mortals). No cal oblidar que les dades de mort en 2008 són esgarrifoses: 6.772 iraquians assassinats[1].
Després de sis anys d'ocupació, i mentre s'aclama Obama des de tots els racons del món per la seva decisió de tancar la infàmia de Guantánamo, a l'Iraq segueix havent-hi un nombre desconegut de desapareguts i un nombre no confirmat de detinguts en presons nord-americanes en territori iraquià. Les últimes dades fiables de les quals es disposa [2008] indiquen una xifra de 24.000 detinguts en guarda nord-americana i de més de 96.000 detinguts en guarda de les autoritats col·laboracionistes iraquianes que el propi govern iraquià va reconèixer al juny de 2008 [2]. A més, es calcula que el 60 per cent dels detinguts han sofert tortures, abusos o maltractament físic o psicològic.
L'Acord bilateral de seguretat exigeix el lliurament a les autoritats iraquianes de 14.700 presos en guarda nord-americana al terme de 2009[3], no obstant això, encara es desconeix quan es farà efectiva, ja que està pendent de la creació de comissions mixtes per a l'aplicació de l'Acord, a pesar que des de l' 1 de gener de 2009 les resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides, sobre les quals es dóna suport l'ocupació han expirat, fet que obliga a alliberar o lliurar a les autoritats iraquianes a tots els presos que manté empresonats sense cap mena d'acusació [4].
En sis anys, l'ocupació de L'Iraq ha causat aproximadament un milió tres-cents mil morts[5]; una població refugiada de més de cinc milions de ciutadans, tant a l'interior com a l'exterior [6]; més de 300 professors de totes les universitats del país assassinats [7]; es calcula que més de 2000 metges han estat assassinats i que el 70 per cent dels metges iraquians s'han vist obligats a fugir a causa de les amenaces de mort o de segrest, mentre els pocs que encara romanen en el país viuen aterroritzats i, amb freqüència, tancats a casa seva [8]; la persecució i l'assassinat d'homosexuals, lesbianes i transexuales continua a dia d'avui, a causa de la vigència de la fatwa llançada al 2005 pe l'ayatolá al-Sistani, els designis del qual executen les forces de seguretat del Ministeri de l'Interior, molts dels membres dels quals són components de les milícies del Badr, finançades per l'Iran [9].
L'Iraq ha vist arrasat el seu patrimoni artístic i cultural a tan gran escala [10] que la recuperació és totalment impossible. La reobertura del Museu Nacional de L'Iraq el passat mes de febrer -amb l'oposició, quan no amb el boicot, d'experts i responsables-, i només per a investigadors i grups especialitzats, ja que les forces de seguretat no són capaces de garantir la seguretat del recinte, posa més de manifest, si cap, la brutalitat del saqueig i del pillaje portat a terme l'anys 2003 amb el beneplàcit de les tropes nord-americanes per a abastir l'avarícia del mercat internacional de peces d'art (no en va només s'han recuperat unes 5.500 de les al voltant de 15.000 obres robades [11], de les quals prop de 1.100 es trobaven en Estats Units).
El desmantellament de l'estructura productiva de l'Iraq i la introducció salvatge de l'economia de mercat, que privatitza l'agricultura, la indústria i els serveis, juntament amb la impossibilitat que el poble de L'Iraq es beneficiï del seu principal recurs, el petroli , ha significat una flagrant violació del dret internacional i la privació de drets bàsics de la població iraquiana [12].
La retirada de les tropes
El nombre de tropes a l'Iraq arriba a la xifra de 152.000 %[13] (sense comptar amb els denominats ?contractistes?, eufemisme que denomina els mercenaris a sou d'Estats Units).
El joc de declaracions del nou govern nord-americà sobre la reducció d'efectius a L'Iraq deixa entreveure el manteniment de l'estratègia fixada en l'Acord de seguretat bilateral signat per George Bush, és a dir, la retirada a les bases que s'estan construint amb la finalitat de la seva permanència indefinida en el país, per a traspassar a mercenaris i tropes iraquians col·laboracionistes el gruix de l'activitat armada. Aquest Acord disposa dels mecanismes necessaris per a allargar la presència nord-americana més enllà de la data fixada per a la retirada total de les tropes a la fi de 2011.
L'inici de retirada de tropes es portarà a terme amb l'única finalitat de poder desplegar les ja anunciades 17.000 tropes a l'Afganistan [14]. Obama només retirarà de L'Iraq una brigada al mes, el que implica que la retirada, que no serà total en cap cas, no es portarà a terme en un termini de 16 mesos, tal com va prometre en la seva campanya electoral [15]. Es tracta d'unes previsions que ja ningú creu, i la pròpia cadena ultradretana News Fox no ha mostrat cap mena d'objecció a anunciar que hi ha indicis que la retirada pugui portar-se a terme en un termini de 23 mesos [16].
L'anunci mediàtic de la sortida de tropes nord-americanes a l'agost de 2010 oculta el fet que entre 35.000 i 50.000 tropes -la xifra que més s'aproxima a la realitat sembla ser aquesta última- romandran a l'Iraq, després de la sortida del gruix de les tropes, per a “assessorar i entrenar a les forces de seguretat iraquianes i per a protegir els interessos nord-americans”, segons declaracions d'alts comandaments militars a Associated Press [17], el que no és sinó l'última esperança d'Estats Units per a arribar a la seva pretensió de rendibilitzar la “inversió” feta en la guerra i ocupació de l'Iraq, és a dir, els milers de milions de dòlars robats als seus contribuents per a perpetrar aquest genocidi, malgrat que sap que el seu projecte militar està, com ho estava des del mateix inici de l'ocupació, destinat al fracàs més estrepitós.
El nostre més ferm suport al poble iraquià i a la seva legítima resistència
El poble iraquià i la seva legítima resistència, que encara en el seu terrible sofriment ha manifestat el seu suport a la causa germana del poble palestí, no pot quedar al marge de la solidaritat internacional. Ha estat la resistència, tant armada com civil, la qual durant aquests sis anys ha combatut el projecte neocolonialista d'Estats Units a l'Iraq i qui, en última instància, ho ha desbaratat. No podem oblidar que la batalla que es lliura a l'Iraq no és sinó la lluita contra l'imperialisme nord-americà i el seu aliat en la regió, Israel.
Per tot això, la CEOSI i la PASI, juntament amb les organitzacions d'EEUU i Europa que integren la Xarxa Internacional Anti-Ocupació de L'Iraq (IAON en les seves sigles en anglès) considera essencial que el moviment mundial contra la guerra es mobilitzi i:
Exigeixi la retirada de les tropes ocupants de forma immediata i total i impedeixi per tots els mitjans que romangui a l'Iraq un sol ocupant, militar o civil, així com la fi del procés polític i de totes les institucions creades per l'ocupació i, conseqüentment, la derogació de totes les lleis dictades per l'ocupació i els seus col·laboradors.
Promogui i doni suport a totes aquelles iniciatives encaminades a jutjar en els òrgans pertinents a tots els culpables, materials i intel·lectuals, del genocidi que se segueix cometent contra el poble de l'Iraq.
Doni suport de manera ferma i inequívoca a la resistència iraquiana, únic representant legítim del poble sobirà iraquià.

Campanya Estatal contra l'Ocupació i per la Sobirania de l'Iraq (CEOSI)
Plataforma per l'Alliberament i la Sobirania de l'Iraq (PASI)

Març 2009

Accés a les notes

La veu de la resistència iraquiana a Catalunya

2009-03-19T03:48:00.002+01:00

No sempre es té l'oportunitat de poder parlar directament amb representants polítics de la resistència iraquiana.
Per això ens complau conviar-vos el proper dia 30, a un acte organitzat des de la Plataforma per l'Alliberament i la Sobirania de l'Iraq, amb el suport de la Plataforma Aturem la Guerra, on participarà el sr. Abu Mohamed, portaveu de la resistència iraquiana, metge i professor de la Universitat de Bagdad.

Dilluns 30 de març
a les 18.30h
Pati Manning (c. Montalegre, 7, Barcelona)

Abu Mohamed visita Catalunya

2009-03-19T03:41:00.005+01:00

Fragments seleccionats de la biografia de Khudhair Waheed Hussein, elaborada per la CEOSI

Abu Mohamed és metge i professor universitari.

S'ha convertit en un referent del conegut com nou baazisme iraquià, compromès amb les altres corrents de resistència civil, política i militar, participants en el projecte d'alliberament d'Iraq de l'ocupació i de reconstrucció democràtica i social del país, sobre una base no sectària ni confessional.
El sr. Mohamed representa la renovació interna del partit del PBAS (encapcelat pel antic vicepresident Izat Ibrahim Ad-Duri), que defensa explícitament la pluralitat i el diàleg amb les corrents internes que refusen l'ocupació i que treballen per la reconstrucció democràtica de les institucions iraquianes fora dels esquemes dels ocupants i dels règims regionals de ruptura social i fragmentació territorial del país.

El sr. Mohamed manifesta clarament la condemna a l'actuació d'Al-Qaeda a l'Iraq, pels mètodes de terrorisme indiscriminat contra civils, i també per la seva posició extremadament reaccionària en aspectes socials.

Xerrada Dones vídues a l'Iraq - presentació del projecte de cooperació

2009-01-25T13:54:00.003+01:00

Rubí solidari organitza una xerrada per exposar el projecte "Taller de costura per al Col·lectiu de dones vídues a l'Iraq".

A l'acte hi particparan:
- Eman Ahmed Khamas, exiliada política a l'Estat Espanyol, i coneixedor de l'exili dels iraquians a Síria
- Annia Garcia, Periodista, cooperant de Rubí Solidari, coneixedora en directe de les dones del "Taller de costura per al Col·lectiu de dones vídues a l'Iraq"
- Teresa Blanco, cooperant de Rubí Solidari que farà la presentació de les conferenciants i de l'acte.

Divendres dia 30 de gener,
a l'Ateneu Municipal de Rubí, C. Xile 1 i 3
a les 19h.

Cooperació - Taller de costura per al col·lectiu de dones vídues de l'Iraq

2009-01-17T12:49:00.002+01:00

Rubí Solidari gestiona un projecte que té com a objectiu la creació d'un taller de costura per a les dones vídues iraquianes refugiades a l'Iraq. L'objectiu és dotar-les de mitjans per tal que puguin, a través d'una feina digna, mantenir-se i mantenir les seves famílies mentre viuen a l'exili. El projecte ha estat una iniciativa del Grup de Dones Vídues de l'Iraq, anomenat "La voluntat de les dones", i té un cost de poc més de 6.500 euros, que cobririen la posada en marxa i els primers 6 mesos de funcionament.

+ info del projecte i aportacions:
Rubí Solidari http://entitats.rubidigital.net/rubisolidari/

2009-01-08T18:28:00.001+01:00

MANIFEST: PROU COMPLICITAT AMB LA MASSACRE DEL POBLE PALESTÍ

2009-01-08T18:26:00.001+01:00

Les associacions de suport a Palestina i la Plataforma Aturem la Guerra estem difonent un manifest en el que es demana el boicot a l'estat d'Israel tant de les organitzacions de la societat civil catalana com, molt especialment, dels governs de l'Estat Espanyol i de la Generalitat.
Concretament el departament d'Innovació,Universitats i Empresa està fomentant les relacions comercials d'empreses catalanes amb Israel, i exigim que es suspenguin fins que no s'aturi la situació insostenible de massacre, genocidi i privació dels drets humans fon que està patint la població de Gaza.
Per aquest motiu volem demanar a les organitzacions socials, culturals i polítques i a la comunitat investigadora, acadèmica iuniversitària el seu recolzament a aquest manifest. Et preguem que signis el manifest i que en facis difusió entre els membres de la comunitat i investigadora.
La recollida de signatures es fa enviant un e-mail a la següent adreça: manifest@palestina.cat. La persona signant ha d'indicar: NOM i COGNOMS, DNI, Associació/Organització;posició i universitat i departament o centre al que pertany.

Més informació a www.palestina.cat

Lliberat Muntazer al-Zaidi

2008-12-20T21:43:00.004+01:00

Les sabates llançades per Muntazer al-Zaidi al president Bush són una mostra evident de la lluita de la resistència iraquiana per aconseguir la llibertat i la dignitat per al poble de l'Iraq, que la invassió per part del EUA els hi està arrancant.Passaran mesos, passaran anys, però els americans hauran de marxar i el poble recuperà la llibertat i la diginitat.

El què ha fet Muntazer al-Zaidi és una mostra més del valor i de la lluita que dia a dia està portant a terme el poble iraquià i al qual des de la PASI hi donem tot el recolzament i en demanem la seva posada en llibertat. Mentrestant demanem que els que vulguin expressin amb la seva signatura aquesta voluntat de llibertat.

http://www.ipetitions.com/petition/iwffomuntatharalzaidi/
(després de la signatura apareix un enllaç per recolzar i-petitions. Malgrat no torna a aparèixer, si no es vol fer cap aportació, la signatura queda igualment registrada).

Lliberat Muntazer al-Zaidi!!!

+ info

PASI- desembre 2008

Educació a l'Iraq

2008-11-23T21:16:00.007+01:00

Assassinat d'acadèmics_ Ni present ni futur d'un poble

El passat 30 d'octubre i 1 de novembre ha tingut lloc a la seu central de la UNESCO la Conferència Internacional sobre el dret a l'educació a països en crisi sota el títol "Deixar de posar en perill el futur d'Iraq". Han estat convocades més de dues centes persones com a representants de l'educació a Iraq i experts d'institucions, organismes i entitats civils d'arreu del món, entre elles la Campanya Estatal Contra l'Ocupació i per a la Sobirania de l'Iraq, de la que la PASI n'és membre. Els objectius d'aquesta conferència han estat sensibilitzar a la comunitat internacional de la dramàtica situació que viu el sistema educatiu iraquià, i particularment la de la comunitat educativa -alumnat, professorat, acadèmics i intel·lectuals- ; alhora que identificar prioritats i cercar respostes urgents.

Es calcula que des de 2003 han mort 300 acadèmics iraquians i iraquianes, fruit d'una campanya sistemàtica de captura, tortura i assassinat. La importància del seu coneixement i experiència pel futur d'Iraq trigarà generacions a recuperar-se.

Per a més informació i adhesió a la Campanya internacional pels acadèmics d'Iraq:
http://www.iraqsolidaridad.org/2004-2005/docs/represion_11-11-05.html
http://academic-refugees.org/plight-of-iraqi-academics.asp
http://www.ei-ie.org/en/article/show.php?id=56&theme=statusofteachers&country=iraq
http://scholarsatrisk.nyu.edu/Activities/Scholars_Risk.php

+ info Enllaç CEOSI

Carta oberta adreçada al nou president dels EEUU, Barak Obama

2008-11-16T12:25:00.004+01:00

del Consell Polític de la Resistència Iraquiana (*)

Volem exposar alguns aspectes que creiem d'interès per a la nova administració dels EEUU, tant per al seu benefici com per evitar les errades comeses per l'anterior administració Bush:

1.- La raó per la qual vostè ha guanyat la presidència dels EEUU no és que els nord-americans, de sobte, s'hagin adonat que no haurien de ser racistes. La raó s'ha de trobar en les moltes errades que l'administració Bush ha comès, errades que han portat els nord-americans a votar massivament la seva sortida del govern.

2.- La seva campanya electoral ha estat basada en la promesa del canvi i el temps per a aquest canvi ha arribat. La destrucció del nostre país, els assassinats, els desplaçaments de població, la guerra civil i el racisme provocats per l'administració Bush, han afectat la reputació dels nord-americans. I és per això que creiem que una retirada del nostre país no suposaria una derrota. Tot el contrari, seria el triomf de la raó i de la lògica.

3.- La gran quantitat de gent que ha votat per vostè significa que pot portar a terme les seves promeses amb coratge. La desorganització de l'anterior administració ha ferit la gent dels EEUU abans que qualsevol altre. Déu ens diu que va crear les persones per tal que es coneguessin, no per tal que s'assassinessin. Ens va crear a partir d'una parella i ens va dividir en tribus i nacions que s'haurien de conèixer entre elles, no pas menysprear-se entre elles. Veritablement, el teu més gran honor a ulls de Déu és la teva rectitud. I Déu té complet coneixement i està al corrent de totes les coses.

4.- Nosaltres som un país conegut pel seu coratge i per la seva generositat i bon tracte als estrangers. A qualsevol que es porti bé amb nosaltres li tornarem aquesta bondat multiplicada. Qualsevol que ens ataqui no trobarà en nosaltres cap misericòrdia. Què creu vostè que farem amb un invasor que ha interferit en la nostra religió i el nostre país, el seu destí, seguretat i unitat?

5.- Atemptar contra la nostra seguretat i els interessos de la nostra gent, arribant a acords amb altres països del nostre voltant, tindrà serioses conseqüències. Depèn de vostè no intentar-ho, no solucionar els seus problemes amb d'altres a expenses de nosaltres.

6.- Serem flexibles negociant la seva retirada del nostre país. Però aquesta no deu ser part de cap pla de seguretat elaborat amb països traïdors o amb governs a la vostra mesura. Vostè ha de corregir aquests errors i treballar amb coratge per establir compensacions per a tots aquells a qui heu destrossat la seva família, la seva casa o la seva ment. I ha d'alliberar tots els presoners i ordenar al govern sectari que actualment tenim que faci el mateix i que retorni la seguretat a l'Iraq. Sense això no creurem en el canvi promès per vostè. Però si ho fa, formarà part de la història pel seu coratge.

Finalment, nosaltres en la resistència ens mantenim en la nostra promesa d’alliberar el nostre país i no ens separarem d'aquest objectiu. La història dels nostres avis és el millor testimoni i nosaltres serem els millors familiars més propers per protegir la santedat de la nostra nació.

-----
* El Consell polític de la resistència està format per l'Exercit Islàmic a Iraq i Ansar al Sunna, grups als que s'han sumat Hamas (iraquí) i el Front Islàmic de la Resistència Iraquí (Nota de P. Rojo).

traducció: PASI

Text original: http://pciraq.org/index.php?option=com_content&task=view&id=51&Itemid=26

Difusió de la situació a l'Iraq_ Eman Khammas

2008-11-16T12:15:00.006+01:00

Eman Khammas continua amb la seva tasca de difusió de la situació de l'Iraq, arreu de l'Estat espanyol.

Ha estat convidada per oferir xerrades: a Lugo (Amnistia Internacional), Tarragona (Centre de cooperació pel desenvolupament, URV Solidari) i Santander (Associació"Universidad y Solidaridad" de la Universitat de Cantàbria).

Eman Khammas, Premi"Quart de Poblet" per la defensa dels Drets Humans 2008

2008-11-16T11:41:00.005+01:00

Eman Khammas ha rebut el Premi atorgat pel Consell Municipal de Pau i Solidaritat i l'Ajutnament de Quart de Poblet, el passat octubre de 2008, per la seva tasca en favor dels Drets Humans, particularment al capdavant de l'Observatori de l'Ocupació a Bagdad.

Més informació:
Ajuntament de Quart de Poblet

"El 2007 visto por los árabes. Anuario de la prensa árabe" P. Rojo

2008-05-12T16:43:00.004+02:00

per Jaume Botey, professor de la UAB i membre de la PASI.

El passat dijous dia 7 de maig, Pedro Rojo, amic i company de la CEOSI i de la PASI, va presentar el seu nou llibre "El 2007 visto por los árabes. Anuario de la prensa árabe". L'acte es va celebrar al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Arabista, que viu a Rabat des de fa set anys i que des de fa molt més temps recull documentació i articles a la premsa àrab, en aquest llibre fa una selecció d'articles a la premsa de països tan diversos com Marroc, Palestina, els Emirats, Algèria, Líbia o Egipte.
Crec que del llibre se'n poden deduir dues conclusions:
La primera, que a la premsa àrab hi ha una incipient però molt important presència crítica a la política institucional. O, dit d'una altra manera, que malgrat la repressió, la voluntat governamental de control de la premsa, a l'assassinat i empresonament de periodistes, etc. la llibertat d'expressió és imparable. Òbviament a això hi ha afavorit la presència de Al Yazira i l'internet, difícil de censurar. Però el llibre, que recull només premsa escrita és una demostració que la llibertat s'obre camins també en altres mitjans.
En el llibre, a més, s'han volgut reflectir altres dimensions del món àrab que normalment queden més ocultes en la nostra premsa occidental: aspectes de la vida quotidiana, la vida de la dona i de la infància, els diferents islams, la poesia i la novel·la, la música i el rap contestari etc. amb l'explícita voluntat de posar de manifest que "hi ha una vida més enllà del vel i de la barba".
Pedro Rojo ens ajuda a trencar els estereotips que la política, la religió i la premsa occidental ens donen cada dia del món àrab com a món tancat, repressor i reprimit, fonamentalista o incult. L'anuari pretén ser un mirall. Però fins i tot el mirall pot tenir molts reflexes, moltes mirades. I la mirada de Pedro vol reflectir una cara amable, de llibertat i de cultura àrab, poc coneguda. Moltes gràcies.

Iraq: 5500 científics desapareguts des de la invasió angloamericana.

2008-05-11T10:46:00.003+02:00

per Eman Khammas, escriptora iraquiana i membre de la PASI.

El Dr. Noor Al Deen Al-Rubei'i, Secretari general del Consell de Recerca Científica, Cap de l'Acadèmia de Recerca, i reconegut científic iraquià en el camp de la tecnologia nuclear, ha afirmat que la invasió nordamercicana ha pretés destruir el futur de l'Iraq, assassinant als seus científics i cremant dels centres de recerca les seves publicacions científiques, que constitueix el resultat de la recerca científica, valorada en 10 bilions de dòlars. El Dr. Rubei'i ha afegit que el 80% dels assassinats s'han dirigit cap a persones que treballaven a les universitats, la meitat de les quals tenien el títol de professor o ajudant de professor. Afirma que la meitat d'aquests assassinats han estat a la Universitat de Bagdad, després a Basra, Mosul, al-Mustansiriya; el 62% dels acadèmics tenien un doctorat i que un terç estaven especialitzats en ciències i medicina. A més, considera que l'avanç científic i tècnic iraquià ha estat al capdavant de les raons que ha tingut els EUA i els seus aliats per envair Iraq, sota la direcció i suport zionista. L'afirmació feta per Madeline Albright, Secretària d'estat durant la guerra, va ser prou clara; literalment va dir: què podem fer amb l'Iraq que no sigui destruir la ment iraquiana; el què no poden destruir les bombes…"destruir la ment iraquiana és més important que bombardejar el país". D'aquesta manera, quan els exercits nordamericans i anglesos van envair Iraq, la primera cosa que van fer va ser atacar les institucions científiques i de recerca, les escoles, i les universitats, i incendiar les llibreries i el patrimoni iraquià, exposat al saqueig.

Prova d'això és el fet que 5.500 dels científics iraquians han desaparegut, des de la invasió angloamericana de l'abril de 2003; la majoria d'aquests han immigrat a Europa, l'est asiàtic i els països àrabs. La resta han estat assassinats. Els científics iraquians han aprés la lliçó després del segrest i trobada del cos del Dr. Ali Mhawish, Degà del Col·legi d'Enginyers de la Universitat de Al-Mustansiriya. S'han adonat que viuen en un ambient que ells mai van conèixer, des de la caiguda de Bagdad a mans dels Moguls, en 1258.

El Dr. Rubei'i ha afirmat que l'amenaça feta per James Baker, de retornar l'Iraq a l'edat preindustrial, és a dir, a l'edat mitjana, significava destruir i demolir totes les formes de resistència i oposició. Com Holaco va fer en la seva invasió salvatge, quan l'aigua del Tigris va tornar-se vermella, a causa dels cossos morts, i negre, pels llibres, que els invasors havien llençat al riu.

La veritat és que els invasors van adonar-se molt bé de la grandesa i rellevància del projecte científic i tècnic iraquià, en tots els seus detalls; un sistema científic i tecnològic completament integrat que hagués garantit la independència del país i l'hagués fet un fort element que no podria traspassar-se. Per aquesta raó, pocs dies després de l'ocupació, el Dr. Mohammad al –Rawi, el Cap del sindicat de metges i President de la Universitat de Bagdad, va ser assassinat.
Després d'aquest, van produir-se de forma oberta i a plena llum del dia, l'assassinat de 1500 iraquíans altament qualificats, com el Dr. Muhi Husein, professor de aerodinàmica, i l'enginyer d'aviació de la Universitat de Tecnologia, el Dr. Muhannad Al-Duleimi, el professor de la mateixa universitat, el Dr. Ghalib Al-Hiti, professor d'enginyeria química a la mateixa universitat, alhora que la destrucció de milers d'indústries, laboratoris i centres de recerca.

Israel va ser part d'aquesta bruta operació. La seva intel·ligència va crear un exèrcit secret de 150 membres, amb una llista de 800 científics iraquians a assassinar o a forçar immigrar d'Israel. Durant els darrers anys de l'ocupació, Israel ha rebut moltes de les persones que han traït l'Iraq, i han acceptat l'abric zionista. Una d'aquestes persones és Kanan Mekiya, a qui s'havia donat doctorat emèrit, i altres com Tahir Labib, i Mahmud Abu Salih. Va resultar evident que van ser els propis inspectors de les Nacions Unides, amb una mala reputació, els que van donar a Israel la llista de noms dels científics iraquians.

El Dr. Rubei'i també ha afegit, assassinar als científics iraquians es part de l'estratègia de "caos creatiu", que l'ocupació ha usat des de la invasió, per tal de dominar i sotmetre als iraquians. El caos altament organitzat retrata els invasors insolents con si ells fossin naïfs i impotents, o estúpids incompetents davant la presa de palaus de l'estat iraquià, les institucions governamentals, els bancs, les universitats, les indústries, els centres militars i d'enginyeria, els museus, les llibreries, i els tresors de la seva herència. És un "caos" sostingut, com els dibuixos caòtics en l'ordinador. S'autoalimenta per la despesa dels enormes recursos financers de l'estat iraquià, una corrupció sense precedents, suborns col·lectius o falsos projectes, com l'elecció i el propi govern federal. El caos ben-tramat, com en un fenomen físic, té com a principal objectiu: crear un disturbi i destruir la unitat nacional i l'entitat de l'Estat. Mentre, al mateix temps, construeixen l'ambaixada més gran en Bagdad i estableixen 14 bases militar arreu Iraq.

El Dr. Rubei'i afegia que el primer estudi estadístic de la massacre contra els científics iraquians, metges i enginyers, preparat per un doctor anglès d'origen iraquià, el Dr. Ismael Al-Jalili, i presentat en la primera conferència internacional de Madrid sobre l'assassinat d'acadèmics iraquians, mostra que el Dr. Mhawish va ser el quart degà assassinat a la Universitat Al-Mustansiriya. Abans d'ell, van ser els degans de les Facultats de medicina, educació i dret, a més dels assassinats dels degans de les facultats de Ciències, i d'Economia i Administració. A més, tres dels caps de departament que han estat assassinats: llengua germana, educació i estudis del món àrab. Aquesta elit acadèmica pertany a diferents religions i grups sectaris de l'Iraq; però cap en específic, el què confirma que els criminals no eren iraquians.

Eman Khammas
març de 2008
Traducció: PASI

Especial 5 anys d'ocupació_ Diari DIAGONAL

2008-05-08T10:31:00.005+02:00

"En la madrugada del 20 de marzo de 2003, EEUU, apoyado por una coalición de países afines y en contra de la mayor parte de la comunidad internacional, encabezaron, una vez más, una guerra contra Iraq en nombre de la democracia pero con el fantasma del petróleo planteando tras cada bomba. Cinco años después, la democracia brilla por su ausencia en Iraq, con 4,7 millones de refugiados, un millón de civiles muertos, la violencia desatada en cada rincón y una tropas que, empantanadas en su propio lodazal, matan para mantener la hegemonía estadounidense".

Informació completa i accès als articles: http://diagonalperiodico.net/spip.php?article5671

L’ocupació nord-americana de l’Iraq, el crim més flagrant de la història moderna

2008-04-02T08:48:00.000+02:00

per Eman Khammas, escriptora iraquiana i membre de la PASI.
6 de març de 2008

L’actual crim de l’ocupació de l’Iraq pels EUA i els seus aliats, a partir de la invasió de 2003, ha estat l’agressió política i militar més completa i notòria de la història moderna, burlant completament els codis morals de la humanitat i la legalitat internacional. Mentre tot el món, incloent la pròpia administració nord-americana, s’adonava que els pretextos de la invasió (armes de destrucció massiva, vincles amb el terrorisme, alliberament del poble iraquià) eren falsos, i malgrat l’oposició i les protestes de la comunitat internacional, l’administració de Bush va ignorar tot i a tothom, envaint una de les civilitzacions més antigues del món.

Iraq, 6.000 anys d’història, bressol de les civilitzacions, on es va escriure la primera lletra, on es va redactar la primera llei, on es va construir la primera universitat, on es va encunyar la primera moneda, on es va crear el primer sistema d’irrigació, on es va escriure el primer poema... Allò que les autoritats de l’ocupació i els seus aliats iraquians han fet durant els darrers 5 anys de control d’Iraq, i allò que estan fent encara ara, ha estat més flagrant. Iraq ha estat condemnat a la destrucció sistemàtica.

L’estat ha estat desmantellat, les institucions abolides, els sistemes educatiu, sanitari, econòmic, de seguretat i les infraestructures han estat destruïdes, i fins i tot l’estructura social i cultural ha estat completament desmembrat. Fins ara, 1,3 milions de civils iraquians ha estat assassinats, més de 5 milions són refugiats fora d’Iraq o desplaçats interns (dels quals 1,5 milions són infants), 2 milions d’orfes i més de 2 milions de vídues, i centenars de milers de detinguts exposats a les pitjors formes de tortura i humiliació (incloent 10.000 dones) sense cap tipus de protecció legal. El 70% de la població iraquiana no té accés a l’aigua potable. El subministrament elèctric està per sota dels nivells previs a la invasió. El 43% de la gent viu amb menys de mig dòlar al dia.

La qualitat de vida dels iraquians està empitjorant malgrat els contractes de més de 20 bilions de dòlars pagats a empreses per a la reconstrucció de país, i que han estat “absorbits” per la corrupció governamental. Iraq és ara el tercer en la llista d’estats més corruptes del món. Les xifres del Govern iraquià diuen que l’atur està entre el 60 i 70%. La malnutrició infantil ha augmentat del 19% durant el període de sancions de la dècada dels 90 previ a la invasió, al 28% actual. D’acord amb les xifres de Nacions Unides, 8 milions d’iraquians necessiten ajut d’emergència.

Però pitjor encara que totes aquestes privacions és l’obscur futur que espera a l’Iraq. L’antiga estratègia de divisió colonial “divideix i governa” és 100% responsable de les divisions sectàries. Quan més llarga sigui l’ocupació, més grans seran els riscos d’una guerra civil i d’una ruptura del país. L’ocupació ha creat diferents cossos oficials de seguretat a més de les milícies sectàries, donant-los l’autoritat per assassinar i recolzar aquells que assassinen, rapten i actuen en base a criteris sectaris. Per altra banda, hi ha 180.000 mercenaris, a més de 170.000 tropes oficials dels Estats Units, que cometen diferent tipus d’assassinats i bombardejos en àrees civils en nom de l’esmentat conflicte sectari.

L’administració nord-americana està treballant de la mà dels seus agents iraquians al govern de l’Iraq per signar un acord de llarg termini que els permetrà controlar Iraq políticament, econòmicament (incloent petroli) i militarment per a les properes dècades. No cal dir que aquest acord és il·legal ja que és signat per dues parts il·legals: l’estat ocupant (sense dret a signar acords en nom seu), i, el propi govern iraquià creat durant (i per) l’ocupació, i tercer govern més corrupte del món d’acord amb els informes internacionals.

L’única manera d’aturar tots aquests crims, de capturar els nord-americans i altres criminals responsables, i de començar una veritable reconstrucció d’Iraq, és donant suport al poble iraquià en la seva lluita de resistència contra l’ocupació, mobilitzant la comunitat internacional en aquesta línia, i aturant el silenci i la indiferència del món davant del primer genocidi del segle XXI.

Eman Khammas
Traducció: PASI

NOU INFORME DEL COMITÉ INTERNACIONAL DE LA CRUZ ROJA

2008-03-26T12:27:00.000+01:00

17-03-2008 Informe
"Irak: no hay tregua en la crisis humanitaria"

"Tras cinco años de guerra, la situación humanitaria en Irak es una de las más graves del mundo. Cada día, muchos iraquíes mueren a causa del conflicto, frecuentemente en ataques indiscriminados. Las infraestructuras y los servicios de salud son insuficientes. Además de la actual crisis, perduran los efectos de los anteriores conflictos armados y de los años de sanciones económicas".

Informació completa en:
http://www.icrc.org/web/spa/sitespa0.nsf/html/iraq-report-170308

MANIFEST CONSTITUENT DE LA PLATAFORMA PER L'ALLIBERAMENT I LA SOBIRANIA DE L'IRAQ

2008-03-20T08:59:00.000+01:00

Març 2004
L’ocupació és il·legal. Resistir-hi no és terrorisme.

Les persones i els col·lectius sotasignants, representants de diversos àmbits socials, polítics i associatius, no volem restar impassibles davant de l’ocupació de l’Iraq, i per aquest motiu fem públic el present manifest. En l’últim any hem viscut la primera etapa de la guerra global permanent encetada i promoguda pel govern imperialista dels Estats Units (EUA) que ha culminat en l’ocupació de l’Iraq. La invasió ha comptat amb el suport incondicional dels governs britànic i espanyol, que van decidir la guerra a la reunió de les Açores, i que ha deixat palesa la inoperància dels organismes internacionals.

Estem presenciant la perversió de conceptes com humanitarisme, democratització o protecció dels drets humans, termes que només serveixen per argumentar i justificar les agressions militars i els interessos econòmics. La immensa majoria de la ciutadania, catalana i espanyola, es va manifestar en contra de la intervenció militar a l’Iraq, i de la complicitat del govern espanyol amb el dels EUA. El president José Maria Aznar ha implicat Espanya en una guerra amb el desacord de totes les forces parlamentàries i, el que sembla més greu encara, coneixent el rebuig patent i manifest d’un enorme sector de la població, protagonista de mobilitzacions multitudinàries sense precedents.

L’ocupació de l’Iraq ha comportat la destrucció i l’espoli del país, especialment del seu principal recurs natural, el petroli, però també d’un patrimoni cultural d’incalculable valor, pèrdua irreparable per a tota la humanitat. Som davant d’una invasió en el més pur estil colonial, amb dos objectius molt ben definits, l’econòmic d’una banda, i el geoestratègic de l’altra. No se’ns escapa, doncs, la relació d’aquesta invasió amb un altre conflicte regional, l’ocupació de Palestina: no són conflictes diferents, sinó cara i creu d’una mateixa moneda d’intervenció a l’Orient Mitjà, on està clar que la inserció física, militar, comercial i política d’Israel a la zona són objectius prioritaris. L’anul·lació de l’Iraq es perseguia des de l’any 1990 mitjançant el control estratègic, militar i econòmic que suposava l’embargament. L’ocupació no representa més que la culminació d’aquest procés d’anul·lació d’un país amb un enorme potencial a la regió, però que resultava molt incòmode als interessos occidentals.

L’Iraq d’abans de les sancions era un país amb un nivell de desenvolupament humà mitjà, però les resolucions dictades per Nacions Unides (ONU) durant tots aquest anys no han aconseguit evitar el desastre i el genocidi de tot un poble, del qual han mort un milió i mig de persones per la manca d’aigua potable, aliments i medicines. Aquesta situació havia estat copsada per la Plataforma Catalana per l’Aixecament de les Sancions a l’Iraq - PASI, que venia denunciant de forma reiterada els efectes de l’embargament en la població civil, i els foscos interessos que mantenien aquesta política de sancions.

La nova situació d’ocupació de l’Iraq i l’increment de la resistència contra l’invasor han portat a la PASI a fer una reconversió que s’ajusti a les noves necessitats del poble iraquià. Per això, les persones i els col·lectius integrants de la PASI hem decidit impulsar la creació de la Plataforma Catalana per l’Alliberament i la Sobirania de l’Iraq, com un fil de continuïtat respecte de l’etapa anterior de suport al poble iraquià. El nostre compromís continua essent polític, tot manifestant la nostra condemna a la invasió d’un país sobirà i el nostre suport a la resistència iraquiana, que no fa més que exercir un dret reconegut internacionalment, com és el de defensar el seu país davant d’una invasió estrangera.

Per tot l’exposat fins ara, els col·lectius i les persones que integrem la Plataforma Catalana per l’Alliberament i la Sobirania de l’Iraq:

• Denunciem l’ocupació de l’Iraq, la seva destrucció, el desmantellament premeditat de tota l’estructura civil i l’espoli econòmic i cultural de què ha estat víctima.

• Denunciem l’ús d’armes prohibides per tractats internacionals. A l’Iraq s’han fet servir, un cop més, bombes de fragmentació i armament amb urani empobrit, les conseqüències del qual seran patides per la població civil iraquiana durant centenars d’anys.

• Denunciem la complicitat del govern espanyol en l’ocupació i reclamem el retorn immediat de les tropes espanyoles desplegades a territori iraquià.

• Denunciem la situació que pateixen iraquians i iraquianes, agreujada per la inestabilitat i la inseguretat que provoquen els invasors, executors de la repressió pròpia de les forces ocupants que han abocat el país a una imminent guerra civil.

• Denunciem la detenció indiscriminada de milers de persones iraquianes per part de l’exèrcit invasor, i aprofitem per recordar també la situació irregular dels presoners afganesos retinguts a Guantánamo. En ambdós casos es nega als presoners tant defensa legal com acusació formal, la qual cosa representa tot plegat una vulneració dels més elementals drets humans, i, per descomptat, de la regulació internacional en matèria de presoners de guerra.

• Denunciem els enormes interessos econòmics amagats darrera de la “reconstrucció” del país per part d’una elit d’empreses transnacionals, en les quals tenen descarats beneficis molts integrants de l’administració Bush.

• Denunciem la complicitat del Consell de Govern interí iraquià, que no té cap mena de competència real i que està sotmès al dictat i als interessos de l’Autoritat Provisional de Coalició - APC - dirigida pel procònsul Bremer.Esperem i desitgem veure George W. Bush, Tony Blair i José Maria Aznar davant d’un tribunal internacional, acusats per crims de guerra i per genocidi.

I mentre això passa, confiem que la ciutadania espanyola expressarà a les urnes l’opinió que li mereix la submissió del Partit Popular espanyol al govern dels EUA. I per concloure, exigim el retorn de la sobirania al poble iraquià, únic legitimat per decidir sobre el seu futur, i reivindiquem el seu dret a defensar-se pels mitjans de què disposi davant de l’exèrcit invasor.

Davant d’una ocupació il·legal, resistir-hi no és terrorisme.
PER UN IRAQ LLIURE I SOBIRÀ FORA LES FORCES D’OCUPACIÓ DE L’IRAQ.
PLATAFORMA CATALANA PER L’ALLIBERAMENTI LA SOBIRANIA DE L’IRAQ (PASI)